Cercador
Llista categories
annapurna
9 Relats, 16 Comentaris11289 Lectures
Valoració de l'autor: 9.73
Últims relats de annapurna
Primer desconcert: cos d'atleta i un dolç somriure
annapurna - 28-03-2009 - 1000 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 2 minutsLes relacions tan sols poden ser més o menys sinceres, amb tot l'amor del món. més
La vida no em pertany
annapurna - 28-10-2008 - 1075 Lectures - 3 comentaris
Temps estimat: 1 minut. més
Quan et trobo.
annapurna - 21-04-2008 - 1389 Lectures - 2 comentaris
Temps estimat: 2 minuts... més
Falsa convicció
annapurna - 29-02-2008 - 1001 Lectures - 0 comentaris
Temps estimat: 2 minuts. més
Exili
annapurna - 09-01-2008 - 1277 Lectures - 2 comentaris
Temps estimat: menys d'un minut... més
Una estona de cel
annapurna - 05-01-2008 - 1452 Lectures - 4 comentaris
Temps estimat: 2 minuts. més
Por
annapurna - 09-12-2007 - 1179 Lectures - 1 comentaris
Temps estimat: 1 minut.. més
Qui vol jugar?
annapurna - 12-11-2007 - 1523 Lectures - 2 comentaris
Temps estimat: 1 minutpoesia més
Estimada ex-amiga
annapurna - 09-11-2007 - 1393 Lectures - 2 comentaris
Temps estimat: menys d'un minutamistat més
Últims comentaris de l'autor
-
annapurna | 30-03-2009 | Valoració: 9
en el fons el que realment compte és el pintar de cadascú.
Tancar els ulls, et transporta a un univers desconegut on les sensacions es tripliquen en intensitat, viure l'amor amb els ulls tancats, és el més sincer que pot existir.
annapurna -
annapurna | 28-03-2009 | Valoració: 10
un instant fugaç però eternament dolç, tendre, afectuós, on l'ambient acompanya unes paraules màgiques que se t'emporten més enllà del món dels somnis, i t'envolten suaument, amb tacte de seda.
M'ha agradat molt la senzillesa amb què descrius un "et desitjo" tant autèntic.
annapurna -
annapurna | 21-12-2008
Tan se val la distància o el temps, quan s'ha estimat de debò, és per sempre, caminant junts, o distanciats, qui camina amb tu trepitjant fort, avançant amb passes simètriques, és algú que passi el que passi, sigui quin sigui el futur que us espera, mai, mai, deixa d'acompanyar-te en el camí de la vida. Tot i que la simetria es perdi, són persones que en part t'han fet ser com ets ara i com seràs en un futur.
M'agrada la sinceritat amb la que escrius.
Va bé escriure per entendre's un mateix.
ànims, segueix penjant relats! -
annapurna | 04-11-2008
M'ha agradat molt aquest relat, com algú comenta és com un acudit, tot i que si ho penso fredament, sento algo desagradable, on no desitjo arribar mai.
A mi el fet que siguin estrangers qui tinguin arrelades les nostres costums no em molesta gens, el contrari m'agrada que l'altre gent aprengui de la meva cultura, i que en faci ús, ja que a mi m'agrada aprendre d'altres costums. Però el fet d'imaginar-me amb un tigretón i una coca-cola light per esmorzar, i així cada dia amb algunes variacions de tigretón per donetes i coca-cola per fanta, em fa tremolar. I inevitablement m'he imaginat envasos i més envasos de plàstic, que al ritme que es generen és impossible reciclar-los sense acumular-los, i aquesta imatge m'ha transportat a un món gris, lleig, jo no vull contribuir a formar un món així, al contrari conservem allò que tenim que sabem que és bo, i impregnem-nos de lo bo d'altres cultures, evidetment sense perdre els nostres costums! -
annapurna | 04-11-2008 | Valoració: 10
Algun cop m'he preguntat què hi ha darrera d'aquestes cares tristes que tu descrius. Cares anònimes, potser a priori sense cap sentit, però en el fons sé del cert que amaguen somnis, ilusions i sentiments de tot tipus.
Perquè són com jo... ho sé, rere els seus rostres muts, hi ha tant o més del que jo tinc dins meu.
Cada dia quan torno a casa, al sortir del metro sempre em trobo una noia asseguda en un banc fumant-se un cigarret, sovint amb jersei negre i uns texans. Ja fa uns mesos que la veig 5 dies a la setmana a la mateixa hora, i ella potser ni se n'ha adonat que jo cada dia en sortir de la boca del metro dirigeixo la mirada al banc on seu, per a trobar-la allà asseguda jersei negre, pantalons texans i un cigarret, algun cop he pensat de parlar-li, en coneixer-la... però segurament em pendrà per boja...
és cert que es respira tristor en els rostres anònims, la inexpressivitat que desprenen no és gens acollidora, i estic segura que de creuar-me amb tu i el teu somriure pel carrer, faria que jo pensés en que tens somnis, ilusions, en que ets feliç, i inevitablement se'm dibuixaria un somriure a mi també.
-
annapurna | 24-10-2008
Els sentiments, tan especials i tan complicats alhora. El teu relat m'ha agradat molt, crec que n'he captat l'essència, m'has portat a un passat que tot just comença a ser llunyà.
I en aquest cas és en l'amor, però a vegades frenem davant dels reptes i ens deixem perdre tant!!!
amb els anys suposo que se'n va aprenent.
Gràcies!
Seguiré llegint-te! -
annapurna | 06-01-2008
He entrat en aquest relat encuriosida pel títol que rebia i les quatre paraules que es poden llegir previament abans d'entrar-hi. Sau han estat part de la meva adolescència, i seran sempre part de la meva vida. He anat descobrint món amb les seves cançons... M'ha agradat molt llegir aquest relat, l'he trobat curiós, i hi veig un punt de tendresa que crec compartida amb la resta de fans que l'han llegit. Gràcies.
Annapurna -
annapurna | 06-01-2008
sentiments, sensacions, difícils de descriure, amb un cert punt d'incòmode amargor, però instants plens de records feliços, el temps potencia la distància però mai pot acabar de deslligar-nos d'antigues amistats.
he pogut trobar una mica de mi en aquest relat, m'ha agradat.
nana -
annapurna | 06-01-2008
la vida, tantes voltes, al cel i al pou més profund, la grandesa dels bons i mals moments és que tots dos t'aporten sentiments, sensacions per experimentar i aprendre'n, aprendre de tu i dels altres, saber mica en mica qui ets i què et manca, i sobretot per saber què vols i com emprendre el nou revolt que t'espera a poques passes.
M'ha agradat, records de sentiments... -
annapurna | 11-12-2007
M'ha agradat molt, l'amor és algo difícil de trobar, és perfecte sentir-te enamorat de debò...
M'agrada la teva manera d'expresar tal sentiment, un poema que arriba... molt dolç. -
annapurna | 18-11-2007
sempre cal caminar, encara que la boira espessa t'encegui i que el camí es desdibuixi a cada pas.
Nous recomanats editora
Últims comentats
Nous més llegits
- Un any més (599 lectures)
- SOMNI O REALITAT (589 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (560 lectures)
- La distància (559 lectures)
- Beneit tabac (337 lectures)
- Agonia (213 lectures)
- Violència verbal (175 lectures)
- La canya (170 lectures)
- Nua (153 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (139 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (7 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)
- MISTERIS ÒRFICS (Agrada a 1 relataires)