en el fons el que realment compte és el pintar de cadascú.
Tancar els ulls, et transporta a un univers desconegut on les sensacions es tripliquen en intensitat, viure l'amor amb els ulls tancats, és el més sincer que pot existir.

annapurna

un instant fugaç però eternament dolç, tendre, afectuós, on l'ambient acompanya unes paraules màgiques que se t'emporten més enllà del món dels somnis, i t'envolten suaument, amb tacte de seda.

M'ha agradat molt la senzillesa amb què descrius un "et desitjo" tant autèntic.

annapurna

Tan se val la distància o el temps, quan s'ha estimat de debò, és per sempre, caminant junts, o distanciats, qui camina amb tu trepitjant fort, avançant amb passes simètriques, és algú que passi el que passi, sigui quin sigui el futur que us espera, mai, mai, deixa d'acompanyar-te en el camí de la vida. Tot i que la simetria es perdi, són persones que en part t'han fet ser com ets ara i com seràs en un futur.

M'agrada la sinceritat amb la que escrius.
Va bé escriure per entendre's un mateix.

ànims, segueix penjant relats!

M'ha agradat molt aquest relat, com algú comenta és com un acudit, tot i que si ho penso fredament, sento algo desagradable, on no desitjo arribar mai.
A mi el fet que siguin estrangers qui tinguin arrelades les nostres costums no em molesta gens, el contrari m'agrada que l'altre gent aprengui de la meva cultura, i que en faci ús, ja que a mi m'agrada aprendre d'altres costums. Però el fet d'imaginar-me amb un tigretón i una coca-cola light per esmorzar, i així cada dia amb algunes variacions de tigretón per donetes i coca-cola per fanta, em fa tremolar. I inevitablement m'he imaginat envasos i més envasos de plàstic, que al ritme que es generen és impossible reciclar-los sense acumular-los, i aquesta imatge m'ha transportat a un món gris, lleig, jo no vull contribuir a formar un món així, al contrari conservem allò que tenim que sabem que és bo, i impregnem-nos de lo bo d'altres cultures, evidetment sense perdre els nostres costums!

Algun cop m'he preguntat què hi ha darrera d'aquestes cares tristes que tu descrius. Cares anònimes, potser a priori sense cap sentit, però en el fons sé del cert que amaguen somnis, ilusions i sentiments de tot tipus.
Perquè són com jo... ho sé, rere els seus rostres muts, hi ha tant o més del que jo tinc dins meu.

Cada dia quan torno a casa, al sortir del metro sempre em trobo una noia asseguda en un banc fumant-se un cigarret, sovint amb jersei negre i uns texans. Ja fa uns mesos que la veig 5 dies a la setmana a la mateixa hora, i ella potser ni se n'ha adonat que jo cada dia en sortir de la boca del metro dirigeixo la mirada al banc on seu, per a trobar-la allà asseguda jersei negre, pantalons texans i un cigarret, algun cop he pensat de parlar-li, en coneixer-la... però segurament em pendrà per boja...

és cert que es respira tristor en els rostres anònims, la inexpressivitat que desprenen no és gens acollidora, i estic segura que de creuar-me amb tu i el teu somriure pel carrer, faria que jo pensés en que tens somnis, ilusions, en que ets feliç, i inevitablement se'm dibuixaria un somriure a mi també.

Els sentiments, tan especials i tan complicats alhora. El teu relat m'ha agradat molt, crec que n'he captat l'essència, m'has portat a un passat que tot just comença a ser llunyà.
I en aquest cas és en l'amor, però a vegades frenem davant dels reptes i ens deixem perdre tant!!!
amb els anys suposo que se'n va aprenent.

Gràcies!
Seguiré llegint-te!

He entrat en aquest relat encuriosida pel títol que rebia i les quatre paraules que es poden llegir previament abans d'entrar-hi. Sau han estat part de la meva adolescència, i seran sempre part de la meva vida. He anat descobrint món amb les seves cançons... M'ha agradat molt llegir aquest relat, l'he trobat curiós, i hi veig un punt de tendresa que crec compartida amb la resta de fans que l'han llegit. Gràcies.

Annapurna

sentiments, sensacions, difícils de descriure, amb un cert punt d'incòmode amargor, però instants plens de records feliços, el temps potencia la distància però mai pot acabar de deslligar-nos d'antigues amistats.

he pogut trobar una mica de mi en aquest relat, m'ha agradat.

nana

la vida, tantes voltes, al cel i al pou més profund, la grandesa dels bons i mals moments és que tots dos t'aporten sentiments, sensacions per experimentar i aprendre'n, aprendre de tu i dels altres, saber mica en mica qui ets i què et manca, i sobretot per saber què vols i com emprendre el nou revolt que t'espera a poques passes.

M'ha agradat, records de sentiments...

M'ha agradat molt, l'amor és algo difícil de trobar, és perfecte sentir-te enamorat de debò...
M'agrada la teva manera d'expresar tal sentiment, un poema que arriba... molt dolç.

sempre cal caminar, encara que la boira espessa t'encegui i que el camí es desdibuixi a cada pas.