Escrius de p. mare!!

Sóc la teresa serramià. Sisplau!, escriu-me! nocessito URGENTMENT parlar-te del dia de Vila-Real........La presentació dels NOSTRES llibres...El meu mail és...................teresa.serramia@gmail.com
ESCRIU-ME...per favor................

un poema de la primavera...Fa olor d'espígol i de roses...

Gràcies per tot, estimada ginebre. En tu lluu el sol com un diamant damunt el pit.

Petons!!

A hores d'ara ja deus haver estat "mare". Deus haver tramès "gens" d'amor al teu nin. FELICITAAAAAATS.

ets UNA POETESSA i una dona meravellosa. Un plaer!!

Que divertit, rnbonet!

Divertit de debò...Ets el que no hi ha de simpàtic i eixerit i pacient i...be´prou! que et posaries com un gall de panses (Ës broma, esclar!)

He estat "perduda" pels alts espais de la genètica...Res, que sóc un cas.

Milers de petons de tots colors per a tu, la teva dona i tot allò que estimes...

Noia!, quanta raó que tens...

Cal lluitar, cal tornar a vèncer...No rendir-nos...MAI

una abraçada!!

"lluent com un fanal dintre la boira"...preciós!!

Tens capacitat d'analitzar, d'expresar-te, d'estimar.....GENÈTICA...un poc.

una abraçada...com el mar.

Ho has encertat!, volia parlar de "gens" de genètica...

M'agrada el teu poema sobre els somnis, meral. M'agrada la força amb que t'expresses i la capacitat "genètica" (és broma, eh?) de sentir, d'interrogar-te, d'estimar. Un pató molt, molt, molt dolç!

El meu sonet volia parlar de "gens" de "genètica"

Crec que heretem LA CAPACITAT d'estimar, de sentir tendresa. No tohom, per dissort, és capaç d'expressar i de vibrar de la meteixa manera.

Una gran, immnesa, (genètica..., és broma, eh?) abraçada...............

"Mira el destí"..., deunidó, Nurithy!

tens ulls preciosos!, vols dir que els veus el destí?, una abraçada!!

"entrebancar-se amb els somnis"...que bonic!!

i alhora divertit. És la nostra vida diària reflectida "in situ"

jo no sé mai què fer amb els que estan per terra o fent sonar la música...

veig que tens una visió divertida, desinvolta i de bona `pasta. Molt bé!, és una manera esplèndida per anar per la vida: aquest passeig màgic i inquietant alhora.

Epicuri: m'ha agradat trobar-te pels camins d'aquest univers meravellós que és RC

Una abraçada i, que vagi bé el gat i la feina!!

M'han agradat molt les expressions:
han rajat les flors...

orquídees desfullades d'anys...

migdies oceànics...

trobo que són unes imatges de gran bellesa tot i que entreteixides amb les altres paraules poder queden un poc difuiminades...

bufanúvols, endavant!!, bufa fort...després que plogui, però. Una abraçada!!

molt divertit i ben trobat. Imatges potents trenades amb mestratge.

El 2n de caire dolç, també m'agrada potser perquè sóc un aiai acaramelada de sucre cremat.

Salut i rebolica( m'encanta l'expressió...i tu...i la teva dona...i el record del dia aquell...)

una gran, immensa abraçada!!

un nen de 60 anys...I quanta raó que tens!, diem: és gran, és molt gran...I no!!, l'home NO ÉS MAI GRAN, malgrat li sàpiga greu reconèixer-ho. Sempre du dins, amagat, un nen que plora.

Una gran abraçada i felicitats per veure com la intervenció de la dona petita li fa caure la màscara i no tenir vergonya de plorar .

tens un gran enginy...petons!