...

Un relat de: En_record_a_Capdelin
Un vespre sense recer,
quan era
davant la porta
desmanegat com el deliri,
em vas obrir la paraula
i la mà.

Em donares pa
i vi,
caliu per pastar mots
que tornaren suportable,
intel·ligible,
aquell errar per la vigília.

D’ençà,
quantes coses esdevingueren
habitables,
quants abismes
es tornaren distancia
pura, a penes res
per a uns llavis.

Ara, amic,
deixes la taula parada
i marxes
de forma insuportable,
lliure i estalvi, però,
cap allà on l’adéu
no cal ni arribaria.

I a canvi,
com la llum,
ens deixes la teua primavera
viva encara,
a dins,
un murmuri
que engega
tot el que sembrares.




h. d'arena

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de En_record_a_Capdelin

En_record_a_Capdelin

12 Relats

6 Comentaris

11786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Hem obert aquest espai comú en homenatge i record del company relataire Capdelin, mort a l'edat de 70 anys a finals de 2009.

La notícia ens ha arribat tard, però no volem deixar passar l'oportunitat de dir-li tot allò que la seva poesia ens ha inspirat. Ara és hora de que nosaltres li regalem alguna part nostra, en agraïment als seus poemes, als seus comentaris, al seu esperit que durant molt de temps va dansar, i enamorar, aquestes pàgines.

... si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.




Us convidem a deixar els vostres escrits, els vostres poemes, les vostres reflexions, els vostres dibuixos, els vostres sentiments...


Si desitgeu publicar algun relat en aquest usuari, per mantenir-lo viu:

usuari: En_record_a_Capdelin
clau: Capdelin