Cercador
Estremida història
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
ESTREMIDA HISTÒRIA
Ma besàvia va explicar-me un relat sobre la seva estimada Angelina que em deixà esmaperduda. La noia havia sigut cofoia, xiroia, fins que, a petició dels pares, es va haver de casar amb un home més gran que ella. Passat un temps, començà a mostrar-se callada que besunyava sense parar, cosia, feia sabó i formatge per vendre, així col·laborava en les despeses de la llar, encara que de vegades no cobrava res, però intercanviava els seus productes per altres que li calien. Tan bon punt sortia el sol s’hi llevava per cuidar del bestiar i cultivar la terra, després continuava amb els afers domèstics i atenent els fills. Havent dinat, seguia treballant, mai trobava un moment per descansar, el cansament i els mals que patia els sofria en silenci. A la vesprada, exhaurida i abaltida, encara treia forces per a servir el sopar al marit i abellir tots els seus manaments, encara que com a resposta, hi rebés sempre menyspreu i humiliació, ja que l’espòs era grosser, rude i inclement. La pobra Angelina no sabia fer cap altra cosa que emmudir, implorar perdó i intentar pal·liar els retrets rebuts, mai el contradeia, vivia envoltada d’una submissió total, preferia més acontentar-lo que no pas recriminar-lo i agreujar la situació, evitant així poder ser també apallissada. La infausta no era valorada, regraciada, ni gaire estimada, mai rebia cap paraula amable, d’afecte, ni de gratitud. Un cop morta, però, va ser considerada la seva vàlua, així i tot, l’insolent i adust home, continuà mostrant un comportament similar a sa filla, amb sort, va ser per un curt temps, ja que aviat hi va saber aturar la vilipendia, i abandonà el pare. Estremidora història. La impressionant Angelina hauria de no haver permès cap de les vexacions a què va estar sotmesa, perquè, tota persona, és digna de respecte. Hem de ser conscients que cal continuar lluitant, perquè la dona és un personatge colossal i una heroïna plena de valors i aptituds inigualables i difícils de superar. Aturem cap mena d’assetjament.
Pseudònim: Ailec (2021)
Ma besàvia va explicar-me un relat sobre la seva estimada Angelina que em deixà esmaperduda. La noia havia sigut cofoia, xiroia, fins que, a petició dels pares, es va haver de casar amb un home més gran que ella. Passat un temps, començà a mostrar-se callada que besunyava sense parar, cosia, feia sabó i formatge per vendre, així col·laborava en les despeses de la llar, encara que de vegades no cobrava res, però intercanviava els seus productes per altres que li calien. Tan bon punt sortia el sol s’hi llevava per cuidar del bestiar i cultivar la terra, després continuava amb els afers domèstics i atenent els fills. Havent dinat, seguia treballant, mai trobava un moment per descansar, el cansament i els mals que patia els sofria en silenci. A la vesprada, exhaurida i abaltida, encara treia forces per a servir el sopar al marit i abellir tots els seus manaments, encara que com a resposta, hi rebés sempre menyspreu i humiliació, ja que l’espòs era grosser, rude i inclement. La pobra Angelina no sabia fer cap altra cosa que emmudir, implorar perdó i intentar pal·liar els retrets rebuts, mai el contradeia, vivia envoltada d’una submissió total, preferia més acontentar-lo que no pas recriminar-lo i agreujar la situació, evitant així poder ser també apallissada. La infausta no era valorada, regraciada, ni gaire estimada, mai rebia cap paraula amable, d’afecte, ni de gratitud. Un cop morta, però, va ser considerada la seva vàlua, així i tot, l’insolent i adust home, continuà mostrant un comportament similar a sa filla, amb sort, va ser per un curt temps, ja que aviat hi va saber aturar la vilipendia, i abandonà el pare. Estremidora història. La impressionant Angelina hauria de no haver permès cap de les vexacions a què va estar sotmesa, perquè, tota persona, és digna de respecte. Hem de ser conscients que cal continuar lluitant, perquè la dona és un personatge colossal i una heroïna plena de valors i aptituds inigualables i difícils de superar. Aturem cap mena d’assetjament.
Pseudònim: Ailec (2021)
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!