Bruna

Un relat de: kaiss

Es lleva un matí de fred, bruna i mig nua.
El vent de ponent li agita els cabells.
Recorda la seva vida, sempre bruna i agitada.

Va néixer bruna i petita,
Intentant no plorar, sempre ha estat forta.
Va anar creixent, sempre bruna i moguda,
Amb els seus cabells agitats pel vent de ponent.

S'està fent gran, i el ser bonica i bruna,
Li porta als seus primers amors.
El vent de ponent fa que se'n oblidi,
I segueixi com sempre ha estat, tan forta i bruna.

La maduresa li ha arribat, però segueix agitada i bruna.
Ha fet bons amics, i ella és bona amiga,
Bruna i agitada, com si fos una espiga,
La seva millor amiga la va anomenar Lluna,
Mentre el vent de ponent agitava els seus bruns cabells.

Aida, sempre seràs la noia agitada, forta i bruna.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer