Sí, així és la vida. De sobte tot canvia. Mort i vida. Vida i mort. LA vida com un giratruites...

Uf, kin dolor. Jo també l'he patit, i qui no? És veritat que un adéu absolut i definitiu és indefinit. Però si és així i ho tens cllar, endavant. Cap amunt, sempre, tira milles, que hi ha mil moments que encara no has viscut. I un dia, tot això serà tans ols una petita anècdota a la teva vida. Una abraçada ben forta!

Ai Petakin, quina raó tens.. tot just ahir em va passar amb una persona... em va frustar molt el seu desagraïment, però en fi... què podem fer si som així?

Ei,Petakin, m'agrada com escrius, m'agrada i molt. Tot allò que digui si no és en presència del meu advocat podrà ser utilitzat en la meva contra. Segueix així, no aturis, m'agrada el teu estil. Una salutació des de Mallorca!

Molt bo, he rigut molt, com sempre, dinàmic i fresc, el teu estil Tonina. M'agrada i m'agrada molt. Ets una de le smevesd preferides!

Un relat fresc, dinàmic. M'has fet sentir com si jo fos devora tu a l'oficina.
M'agrada l'acció que li dones, el ritme. En vull llegir més, no aturis Tonina!
Enhorabona!

Ei molt bo, sinceament, he disfrutatttttttt.
En volem més d'aquest tipus. Besos

mai ho he fet, ma m'he curat... del tot

Lèvingir, m'agrades molt, saps el que dius, saps el que sents, no deixis de parlar, entre altres coses perquè jo esper les teves paraules.
Una salutació

Ai, a mi em va passar el mateix.Això passa més sovint del que et penses, però saps una cosa? Em podem sortir vius i tornar a somriure i no passa res.
No passa res.
Una salutació