pa de pessig

Un relat de: teresa serramia

Anem al mateix pas el temps i jo,
ara que deixa d’empaitar-me en aquest joc
encegador i estrany. Sabem que ens queda poc,
i a pas de dos puntegem la dansa. I ens abracem,
tot compartint aquest destí que ens lliga íntimament.
Pa de pessic ambdós, ell a mossecs, de tant d’amor,
lent, va devorant-me a mi. I jo, a pessics, amb delectança,
lenta, me’l menjo a ell; i ens anem fonent junts,
com dos glaçons enmig d’un foc
incendiat d’adéus.

Comentaris

  • treva i batalla[Ofensiu]
    ales de foc | 27-07-2011 | Valoració: 10

    Bella dansa la que compartim amb el temps. abraçats a ell, intentem que no se'ns escapi, però sempre guanya. De vegades hi ha treva i ens deixa gaudir profundament de belleses, de vivències o records
    Dansa eterna. Bella dansa
    una abraçada literària

  • incendis d'adeus[Ofensiu]
    lluis perealbert | 11-07-2011

    Primer de tot... felicitats per la teva capacitat de escriure, dos.... un lèxic força bo, tercer..... un poema suau, suau, suau.

  • M'agrada tant....[Ofensiu]
    Trossets del que penso | 28-05-2011 | Valoració: 10

    que he tornat a repetir de lectura.........
    Espero no engreixi i si ho fa segur que serà de sentiments.
    Trossets del que penso.
    Marta Aubà

  • Un poema[Ofensiu]
    Josep Ventura | 20-05-2011 | Valoració: 10


    molt, molt bonic, que destil•la tendresa per tots els mots
    felicitats
    abraçades
    Josep

Valoració mitja: 10

l´Autor

teresa serramia

86 Relats

397 Comentaris

82768 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sóc una iai atípica, de 71 anys.., només...(què és això comparat amb l'eternitat...???)

Sóc de Barcelona, del barri de Sants. I sóc tan rebel i esgarriacries, que no caso amb cap dels esquemes de. DONA, MARE, IAIA...ortodoxos...En fi, que "esguerro els patrons i els clixés" que dóna gust..(més aviat dóna disgust..a molts)

Felíç d'exercir de mestre...37 anys...M'enamoren els nens, la poesia i passejar-me per aquest espai fascinant de Relats.. M'omple de joia i "bon rotllo" trobar-vos per sorpresa, en el meu passeig atípic i desenfadat, NO propi d'una iaia que hauria d'estar pasant el rosari i fent "mea culpa" pels seus pecats...

Aquesta és la 1ª part de la meva, arrebatadora, impactant -és broma, eh?-, vida.