Moltes gràcies, bons amics Mercè i Vladimir!
I per molts anys!

Una gran història, Mercè. Un relat emotiu, sentit i entranyable en el qual una vivència tan íntima és expressada amb gran sensibilitat. El fet personal i familiar, tot privacitat, es projecta amb grandesa cap al paisatge empordanès.
Decidament, a l'Escala s'escriuen grans pàgines literàries.
És un plaer llegir-lo i compartir publicació.
Una abraçada!

No hi havia hagut mai tants enigmes per decímetre quadrat en un relat! Quina parella de ben trobats: la convivència entre dos personatges així deu ser tot un enigma!
Moltes gràcies pel relat i per la promoció.
Amb el teu permís, vaig a penjar-ne un enllaç al bloc.
Una abraçada!

Tot el que té relació amb Venus ho és, de sensual!
Bon relat!

Ràpid, concís i impecable. Un cop de puny, com un bon microrelat.

Bona panoràmica d'un paisatge -que no conec pas- però que deu ser interessantíssim de visitar. Andalusía és tan a la vora i tan lluny...

Bona història! Tota aquella època, tan difícil i crua, és un viver de boníssims relats. Seguirem la saga!

... sota un fred glacial. Sí, sempre estem esperant un raig de sol que ens escalfi un xic.
Felicitats !

... que tens publicats a RC expressen sentiments, emocions i una sensibilitat poc corrents. Continua escrivint i fent-nos obsequi de tan bona feina.

... són plenes de sentit. Tot el que hem menjat és pòsit cultural. Tota una manera de fer determinada ha configurat una personalitat. Una cuina és com una llengua, com una història, com una cultura per a un poble. I és, a més a més, un element en evolució constant, que rep influències i s'enriqueix constantment.
Salut !

... m'apunto la llista de lectures suggerida. És una bona selecció, que afegeixo a la llista de títols que tinc pendents d'atacar.
Salut !

... se m'ha escapat el "barco". I com que va a tants nusos, ja no l'atrapo !
Molt bo i molt mariner.
Una abraçada !

Perdoneu-me però el "talla-i-enganxa" em deu haver fet una mala passada. Dues.
Allà on diu "una xic de peix" ha de dir "un xic",
I allí on diu "un capriciosa" ha de dir "una capriciosa".
Disculpin les molèsties i segueixin atents a les seves pantalles. Gràcies.

... és el que el teu relat transmet.
Ens llegirem !

Una delícia d'haikús i tot un luxe poder-los llegir ara, en plena primavera.
Una abraçada