Humitat relativa

Un relat de: Siset Devesa
Per una realitat fluvial incontestable –està travessada per quatre rius: el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants- Girona és humida. A punta de fosc, les llambordes del barri vell adquireixen aquell vernís moll que reflecteix la llum càlida dels carrers i que accentua la sensació de trobar-se en una ciutat sòlida, pètria, antigament levítica. Lluny del casc antic, a l’estació de trens, la humitat també hi és present. Un comboi procedent de Barcelona acaba d’arribar. Els viatgers baixen a l’andana i, més enllà dels fluorescents que il•luminen la terminal, albiren una boirina que embolica el paisatge urbà més immediat i difumina les imatges.

Dos d’aquests viatgers han pres el tren en sentit contrari a primera hora del matí. Han deixat les motos a l’aparcament de l’estació i han pujat a un vagó camí del seu lloc de treball. Ara, al moment de tornar a casa, la broma baixa que tot ho embolcalla ha xopat les motocicletes i serà convenient eixugar-les amb una certa cura abans d’enfilar-s’hi i engegar el motor. El viatger R. ha estat uns segons més ràpid i ja està assecant el seu seient, parrac en mà, amb uns moviments circulars. El viatger S. obre la maleta posterior de la seva moto per desar-hi la cartera i s’adona que no disposa de cap drap per procedir a la maniobra d’eixugament. S’adreça al viatger R. i li demana si li pot fer mercè de cedir-li el retall tèxtil per eliminar la mullena de la superfície del seient de la seva muntura. El viatger R., amatent, obre el cofre davanter del seu scooter i li presta el drap, que ja havia estat desat.

El viatger S. pren el manyoc que l’altre li allarga i, abans de posar-se a la feina, experimenta la sensació tàctil (tal vegada emmasacarada per la humitat de la peça, la boira i el cansament propi d’una llarga jornada) de que aquell rebrec de roba havia estat, temps enllà, uns calçotets.

Comentaris

  • que bo![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-05-2011

    Sort que no has posat noms, no fos cas que el tal R et digués alguna fresca un matí d'aquests.
    Un final gens esperat i molt ben treballat per amagar-lo.

    Felicitats i barret!

    Ferran

  • Una vivència quotidiana, no?[Ofensiu]
    nuriagau | 09-04-2011

    En aquesta Humitat relativa ens has descrit, amb una prosa excel.lent, una de les escenes que hauràs protagonitzat qualsevol dels vespres d’aquest passat hivern davant de l’estació de tren de Girona. Admiro la capacitat que has demostrat de confegir un text inspirant-te amb un fet banal i insignificant i embolcallant-lo d’una prosa desimbolta, acurada i amb un lèxic molt ric.
    Ens seguim llegint.
    Núria

l´Autor

Siset Devesa

53 Relats

193 Comentaris

65967 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"Dins es món que m'he inventat tot se mou a total realitat."

Multicinemes (Antònia Font)