Pels camins de la sociolingüística.

Es pot considerar una aportació ben magra en el camp de la sociolingüística i sóc ben conscient que no em correspondrà cap premi per aquesta reflexió. Però acabo d'adonar-me que hi ha una paraula, una expressió, que és un comodí omnipresent en tota reunió social com Déu mana, en especial quan l'ambient es va escalfant i quan salta la polèmica i el debat.



Fer la prova és senzill : només cal assistir a la propera reunió de la comunitat de veïns, de la junta de la societat de caçadors, de l'associació de mares -i pares- de l'escola de la canalla, o a una assemblea d'accionistes d'una societat mercantil. Si es té la ventura de viure en un poble, on la representació polítical sol estar en mans amateurs, no serà difícil que un ple municipal sigui terreny propici. Si fa uns anys era una expressió l'usuari tipus de la qual solia ser un personatge de sexe masculí, d'edat superior a seixanta o seixanta-cinc anys, amb bigotet retallat, cada vegada veig amb major preocupació (ai las) com l'edat de l'abonat baixa de manera perillosa cap als cinquanta, cap als quaranta-cinc fins i tot.

Cal estar atent i esperar que l'ordre del dia plantegi algun punt conflictiu, discutible o opinable. Especialment, quan hi ha quartos pel mig. Sempre hi ha algú que demana la paraula i, abans o després d'una argumentació més o menys sòlida, la deixa anar: "Això és impepinable !", sol exclamar l'autor de la sentència, amb un posat d'autoritat que no fa altra cosa que subratllar la tremenda veracitat de les raons que acaba d'exposar. Impepinable ! En català no existeix, almenys als diccionaris normatius. És un préstec del castellà que expressa certesa, seguretat i cap possibilitat de discussió. Acabar una intervenció dient que allò és impepinable és la garantia absoluta que la resta dels interlocutors hauran quedat sense el menor argument per rebatre-ho. Apostar per un ponent que s'empara en la impepinabilitat de la seva proposta és apostar a cavall guanyador.

Jo gaudeixo d'aquestes ponències pronunciades amb tanta vehemència. Quina meravella ! Tanco els ulls i em deixo portar : quan arriba -impepinablement - el moment màgic somio cogombres i amanides d'estiu.