Dies d'hivern a Vic

A la sang. El record també es poblat d'aquesta densa boira. Quan encara hi vivíem la meva dona, tan Barcelonina ella ( més que jo) un dia va tornar plorant a casa: No s'hi veia els peus. Saps que el sol pot desaparèixer mesos sencers en aquesta boira...jo hi porto desaparegut en ella molt de temps, gairebé es confon amb la sang i el temps.
Evocador record l' enyor se'm pren en desprendre's del teu relat. Que aquesta boira et porti sempre tota la seva màgia, el seu misteri...i molta felicitat!

No la conec de res. Però m'agraden les recreacions urbanes i el que les ciutats transmeten per si mateixes. Sobretot quan la trobes despullada.
Bon relat!

Sóc de Vic i no és el teu millor relat.

...sempre he estat a l'estiu.
Ni boires, ni foc encès a la llar... No deixe, però, d'imaginar-me el poble/ciutat als dies gèlids de la plana a la tardor i l'hivern -aquells preciosos per curar l'embotit!- i copsar tota la tendresa del teu relat.

...per Vic, on resumeixes el que et fa sentir.
Expliques petits detalls que fan venir ganes d'anar-hi i fer-hi una visiteta, ara però ve més de gust a resguard d'aquest sol que és nega a sortir en el teu relat i amb un bon refresc per fer passar la calor.
Una abraçada

Magniiiiific !!!!!
I penso com l´Aurora.

El mercat de Vic és una festa, tant e l'hivern com a l'estiu. El conjunt medieval amarat de boira és un dels més suggestius de Catalunya.Les botigues exhibeixen els famosos embotits etc.etc. Encara et falta molt per descobrir de Vic

pel teu contacte i felicitats per aquest relat tan suggeridor, en una atmosfera tan intima, recollit en la boira....

ens anem llegint
una abraçada ben refrescant
joande

m'has fet tocar la terra humida dels carrerons de la ciutat, m'has fet sentir la boira gebradora i també humida dels dies d'hivern cru...Enhorabona per aquesta descripció tan elaborada però que amb senzilleça l'has descrit perfectament.

He triat un bon dia per venir a llegir-te, ja ho veig... el to de la tarda, dels núvols, del cel i de l'aire harmonitzen perfectament amb aquesta passejada teva, tan serena i tan grata, curosament descrita amb mots ben destriats.

El text, tot i que breu, desprèn caliu sota aquella boira que sembla cobrir-ho des de la primera línia.
El toc humà que sovinteja li regala una flaire d'intimitat compartida que el fa molt atractiu: una bona lectura, sense cap mena de dubte!

He de repassar els teus textos, que em sembla que algun se m'ha escapat... i segur que valen la pena!

T'envio una abraçada rodona com un sol,
Unaquimera

... un migdia fred i grisós i m'embolcalla la descripció que fas.

És un text curt, sense argument (si més no clàssic) però m'ha agrdat.

salutacions

Lluís

Diuen, la majoria de la gent, que la boira els penetra a l'interior i els produeix tristor.
Doncs a mi m'encanta la boira! Pots sortir al carrer i amagar-te de tothom. És com un joc misteriós en que no saps què et trobaràs. I quan surt el sol, el tel s'aixeca i descobreixes tot el que la boira t'havia amagat.
Has descrit magistralment l'ambient de boira i de sol de la teva ciutat, molt bonica, per cert.
Ets una molt bona escriptora.
Petons. Aurora

I ho fas sabent de què parles. Que si els edificis modernistes, que si l'esglesiola... L'hivern a Vic és molt fred, però tu n'has sabut captar tot el caliu.

Molt bé i endavant!

que ens has ofert en aquest descriptiu relat m'ha recordat una petita part de la meva vida.
He assaborit tan agradablement aquest text que fins i tot he notat com el fred humit i gebradora sem clavava al moll de l'os

Bones Festes

J. Lluís Cusidó i Ciuraneta

Hola romyos, gràcies pels comentaris que me deixes als relats, m'agrada rebre'ls

La boira i el fred són típics a Vic, però també és un lloc on és dificil estar sol, si és que no ho vols aixì.

Per casualitats de la vida tres amics en tres momemts diferents han anat a viure a Vic, i a tots els he anat molt bé, tots han trobat un espai i unes situacions que els han omplert. Han trobat la companyia que cercaven, és curios perquè llegint el teu relat m'ha donat la sensació que ets un cas més d'estar agust en aquest municipi polifacètic.

besos i bon Nadal,

Hola, romyros, en primer lloc gràcies pel teu comentari.
He llegit "Dies d'hivern a Vic" i et diré que m'has fet agafar ganes de conèixer Vic i de fer com tu, de visitar tants llocs d'antany i clàssics, ja que a mi també m'agrada perdre'm per indrets que ajudin a interiortizar. Esperaré un temps millor, però, perquè jo no suporto gens bé el fred, sóc de ciutat de platja i mar, i de sol o de sols solets.. i quan em falta el sol, tot i que m'encanten les boires per la seva fascinació i misteri, sóc incapaç d'anar a la neu i prefereixo quedar-me a casa (com un cargol) esperant que passin les gebrades, els vents, les pluges... i poder tornar a anar mig despullada.
Ja sé que cada època té la seva gràcia i que de cada dia podem extreure una història per explicar, com la teva "Dies d'hivern" que m'ha deixat aquest anhel de viatjar cap a l'interior. Jo també et desitjo per a tu i els teus, un molt bon Nadal!

Bones! jo tb vaig viure 1 any a Vic i si que era fred si. Jo sóc d'Igualada, però potser un dia torno a Vic, pq em va agradar molt.
No tindrà Sol, però es una ciutat viva, activa i festiva.
Bon relat, molt descriptiu i realista.

M'has escalfat aquest matí glaçat. Gràcies pel teu comentari, de veres. Sou vosaltres qui m'ompliu de tanta vitalitat.

Sempre vostra.

Vaig viure un any a Vic, i mai no oblidaré aquell hivern. M'has fet recordar el fred calat als ossos, i la broma gelada que m'humitejava els cabells i mel's deixava gebrats... Les teves descripcions m'ho han fet reviure.

... sota un fred glacial. Sí, sempre estem esperant un raig de sol que ens escalfi un xic.
Felicitats !

les teves descripcions en aquests dies d'hivern a la Plana de Vic. La lectura és molt àgil degut a la teva habilitat narrativa. Demostres una gran sensibilitat envers la natura i ens l'encomanes amb una destresa que enamora.
Aprofito per desitjar-te un BON NADAL. T'envio una forta abraçada, romyros.

Mercè

espontania...
fresca... (i sense sol)!
Una descripció genial!

Gràcies per portar-me a Vic per uns instants! Ha estat una passejada esplèndida!

Una abraçada amb molt de caliu!

Anna

Plana de Vic, el fred d'hivern és humit, la boira no s'aixeca fins al migdia.
Plana de Vic, als vigatans acostumats estan, cada dissabte al mercat van.
Ja vindrà la primavera i el sol escalfarà, la boira s'evaporarà, el fred s'anirà.