Tempus fugit

Un relat de: Siset Devesa
De tant que va forçar la corona en donar corda al rellotge de polsera va fer saltar un coixinet de robins. La rodeta ja no oferia cap resistència i les agulles corrien a ritme embogit. Semblava divertit: era com si a cada volta a l’esfera el temps avancés en progressió exponencial. Veié passar hores, dies i nits. I trimestres i anys sencers, l’un darrere l’altre. Notà com el canell -abans robust i nerviüt- se li esprimatxava; com el pèl del braç s’esblaqueïa i com la pell prenia el to dels pergamins groguencs. El cuiro de la corretja ja feia estona (o tal vegada feia anys…) que s’havia ressecat de manera irreversible.

Va entendre que s’apropava el moment i va maleir la manufactura suïssa. Tan compromès és arribar amb retard a una cita com fer bandera de l’excés de puntualitat.

Comentaris

  • Breu però intens[Ofensiu]
    Frèdia | 04-12-2013

    Sí, el temps sempre passa de pressa, fuig esperitat, sobretot a mesura que se'ns va envellint la maquinaria, la del nostre rellotge vital. Un flash ben curt, perquè estalvíem temps! M'ha agradat molt.

  • Hola Siset[Ofensiu]
    allan lee | 01-12-2013

    Potser aquest dissortat protagonista podria parar el patatám trinxant del tot el què queda de l'andròmina? A cops de martell? Potser sí, però es clar, d'aquesta manera brutal la deliciosa història relatada amb tan fina i dislèxica ironia se'ns en aniria en orris. Un plaer llegir-te

    a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Siset Devesa

54 Relats

199 Comentaris

60798 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
"Dins es món que m'he inventat tot se mou a total realitat."

Multicinemes (Antònia Font)