L'àvia Filippa i la trobada amb els milicians (1a.part)

Un relat de: Romy Ros

L'àvia Filippa i la troballa amb els milicians(1a.part)


Corria l'any 1938 i Espanya s'estremia en una contesa fratricida que va aterrir a les classes populars i a tort i a dret. Tothom tenia clar que després d'aquesta guerra ja res seria el mateix, l'ordre s'havia trastocat fins el punt que el món camperol tenia a les dones llaurant els camps i a les ciutats tothom feia el que podia per refugiar-se de la fam i de les bombes. Els homes de mitjana edat eren tots al front.
Aquesta era la situació de l'àvia Filippa que aquell estiu havia segat ella mateixa el blat amb l'ajuda de les seves germanes.
Ella era alta i espigada, prima, cabells castanys amb rínxols daurats. Els seus ulls conferien una força interior que costava d'eludir i que emanaven una energia que parlaven de valentia per enfrontar-se a les dificultats quotidianes; però malgrat aquesta aparença, ella era de naturalesa poruga quan pensava en el futur: les pors i l'angoixa l'estremien i li ocasionaven esgarrifances. I es que el futur li feia molta por, tot i que sovint no hi volia pensar.
Tenia tan sols vint-i-quatre anys i ja era mare d'un fill, en Jacint, de set anys. Havia sigut mare als setze anys perquè en Valentí era un impacient: quan ella tenia quinze anys i veient que la família no l'acceptava com a gendre, es van escapar i van casar-se a Toledo en una cerimònia tan íntima que només eren ells dos, el capellà amic i dos testimonis que havien arreplegat pel carrer. Després van tornar a casa i ho van dir als pares d'ella. La notícia va caure com una llosa, però ja estava fet, i la seva mare que era molt amorosa els va citar pel diumenge següent a dinar: estarien tota la família i ho celebrarien. Llavors, recordava la Filippa, la vida era tranquil·la per ells, corria l'any vint-i-nou i Espanya estava a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera que havia encapçalat la dictadura militar amb el suport del rei Alfons XIII.


Però això era context d'alta volada, la vida quotidiana per ells era dura, camperols com eren treballaven durament per extreure el blat i els llegums als camps de secà i a l'hort els queviures necessaris per l'auto subsistència familiar. Animals domèstics els justs per obtenir llet i la matança del porc a finals d'any. Havien aconseguit comprar un petit terreny que llauraven cada any a la falda dels Montes de Toledo prop de poblacions com Talavera de la Reina. Una petita explotació familiar que donava el just per mantenir la família i viure molt modestament; però això sí, no podien queixar-se perque eren propietaris, petits, però propietaris: hi havia molts que no tenien aquesta sort....
Aquests eren els pensaments de Filippa quan en la llunyania va veure que s'apropava una camioneta carregada d'homes amb fusels, la pell se li va eriçar i el cor li bategava a tota velocitat. Li va semblar que pel camí que conduïa a casa, s'apropaven a poca velocitat i anaven cantant...
(Continuarà...)


Romy Ros

Comentaris

  • També llegiré la 2a part...[Ofensiu]
    NADINE | 06-04-2020 | Valoració: 10

    Perquè aquesta primera part m'ha deixat en "ascuas". Una contextualització molt ben descrita per adentrar-nos en una història acaecida durant la GC. Molt bé, Romy, interessant perspectiva històrica del relat
    Nadine

  • Començament de la història[Ofensiu]
    Unaquimera | 23-09-2010

    Ara l'estiu ha deixat pas definitivament a la tardor, que les vacances i la desconnexió que comporten són lluny, torno a passejar per RC per visitar als meus autors favorits i llegir les seves darreres creacions. He vingut fins al teu espai, doncs, i m'he trobat amb una història narrada en dos parts: començo avui per la primera, com és lògic, i prenc nota de què em resta la segona per obrir.

    Has focalitzat correctament la narració sobre la figura de la protagonista sense descuidar el context històric i social, completant-la amb antecedents suficients com per fer-se una idea bàsica de la seva trajectòria vital.
    Al final, obres la porta a un munt de possibilitats que, sincerament, deixen amb ganes de saber com continuarà el relat...

    També tinc ganes de saber si tornaràs a publicar aviat, i com t'ha anat l'estiu... si? bé?
    Mentre espero saber de tu, i confiant en què seran bones les notícies, t'envio una abraçada,
    Unaquimera

  • Històries de guerra[Ofensiu]
    Siset Devesa | 01-08-2010 | Valoració: 10

    Bona història! Tota aquella època, tan difícil i crua, és un viver de boníssims relats. Seguirem la saga!

  • gràcies a tu pel teu contacte...[Ofensiu]
    joandemataro | 26-07-2010 | Valoració: 10

    i comentaris... jo també et vaig llegint, per exemple aquesta primera part de història, que et transporta a temps reals i crus que cal conèixer...
    fins ben aviat
    joan

  • Prosa sòbria[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 19-07-2010 | Valoració: 10

    Has fet un relat que acabaré ara quan et comente la primera part, d'una prosa sòbria, amb un llenguatge sobri i exacte, tot fent un quadre de la dona i de la situació social i humana dels personatges i de l'Espanya d'aquella època, de com els matrimonis hi tenien més a veure els pares que els propis amants i com calia de vegades fugir de llurs cases per anar a casar-se fora de l'acceptació d'aquests.
    Eren èpoques dures, la humanitat no havia paït això de la democràcia, encara hi havia més gent que volia imposar llur manera de veure les coses, hui abunden més persones que saben que són amos de sí mateixos però no de l'altre, de la persona que tenen davant.
    Els homes van patir una guerra, tot i que no van ser ells els que la van patir només, van ser tots homes i dones, els homes perquè estaven al front, amb més o menys sort, i les dones perquè havien de portar endavent unes vides les llurs i les de llurs fills endavant i tot sense la societat del benestar de la que gaudim ara, tot i que ara hi ha gent que hi protesta i que no està de grat amb el que té, tu i jo podem assegurar-los que vivim tot i les mancances que veiem sempre i en qualsevol societat per una tendència de l'home que ja Freud va explicar al seu llibre "El malestar en la cultura", vivim en un món de coixins i sí, hi ha alguns que passen no gana, doncs ningú no es mor ja de gana, però sí penúries, com haver de menjar i dormir en albergs amb el que açò comporta de falta de objectes personals, de rapinyeria etc. Però vivim millor que aquella gent que moria de gana i de barbàrie.

    Sí les dones no ho van passar bé, ni els homes, i l'angoixa hagué de ser d'allò més gran en aquelles persones que eren com nosaltres però amb molta pitjor sort.
    Espanya es va extremir, jo he tractat això en un article que es diu La botifarra i les raons en el que pose de manifest les meues pors de que es repetisca aquella història i no sols a Espanya sinó al món. Veig gent jove i de mitjana edat que en no haver viscut l'època del franquisme, jo vaig viure una bocí molt xicotet, però vaig saber el que era el millor d'una dictadura, no saben al que pot arribar l'ésser humà.

    Vinga m'acomiade de tu desitjant-te una bona lectura de l'article per si vols venir a ca meua.
    Una salutació de Vicent i ara et comentaré la segona part de "L'àvia Filippa...".

    Una abraçada de Vicent.

  • Esperarem la segona part[Ofensiu]
    nuriagau | 15-07-2010 | Valoració: 10

    Esperarem la segona part d'aquest relat per tal de poder comprovar com respon aquest personatge, àvia Filippa, als esdeveniments històrics que s'esdevindran. Interessants aquestes biografies de persones que visqueren en temps difícils.

    Enhorabona, romyros!

    Núria

  • En primer lloc[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 15-07-2010

    dir-te que és un plaer tornar a trobar un relat teu per ací.
    Jo diria que l'àvia Filippa no és poruga. Una dona que ha hagut de madurar als setze anys i que amb el seu treball i esforç fa rutllar la família, no és poruga.
    Jo també espero amb impaciència la segona part.
    Et felicito per la primera.
    Una abraçada, Romi.

  • I tant[Ofensiu]
    Josoc | 15-07-2010

    que ha de continuar! estic esperant la segona part amb impaciència. És la primera vegada que et llegeixo i no serà pas la última, perquè m'agrada el teu estil. Gràcies pel teu comentari.

  • Umm...L'àvia FELIPA![Ofensiu]
    Belda | 14-07-2010 | Valoració: 10

    Volem 2a. part jaa!

  • Umm...L'àvia FELIPA![Ofensiu]
    Belda | 14-07-2010

    Volem 2a. part jaa!

  • És díficil[Ofensiu]
    llacuna | 14-07-2010 | Valoració: 10

    valorar un relat com el teu, està molt ben escrit i està centrat en un context històric, avui haig de dir que no és el meu fort, la història. Em recorda a un relat de la Assumpció Cantalozella, suposo que si ens coneguéssim més podria pensar en per què tries els personatges que tries, aquesta dona tant perfecta, alta i espigada, com la ben plantada de Eugeni d'Ors, a mi personalment m'agraden més les dones normals, sense tanta perfecció com a protagonistes. Però bé, suposo que li vols injectar força, tot i que després és poruga. Bé, comentaris que em venen al cap.
    Gràcies per la reflexió i una abraçada.

    Llacuna

  • Curiós relat...[Ofensiu]
    Frandalith | 13-07-2010 | Valoració: 10

    que ens trasporta a terres de l'Altiplà i a l'època convulsa de la Guerra Civil...M'ha agradat molt perque contextualitzes molt bé el relat; respecte a l'aventura haurem d'esperar la segona part, ja que aquest primer relat només és de contextualització. Bé, espero i desitjo que hagi una 2a. part, estic impacient perque ens expliquis què va passar amb els milicians...
    Et seguire llegint! enhorabona!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

457 Comentaris

63548 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!