De la cuina tradicional a larestauració innovadora...

Un relat de: Romy Ros

Sovint es diu que "som el que mengem", però jo afegiria també : "mengem segons on estem i del temps que en disposem".

Els humans hem fet de la necessitat vital d'alimentar-nos, un fet cultural. Això és bàsicament el que caracteritza la cuina tradicional.
A casa nostra associem l'escudella i carn d'olla, la botifarra amb mongetes, el xai a la brasa i l'ànec amb peres amb llocs del Pirineu català (Ventolà, Fornells de la Muntanya, Setcases) o amb el Mas i la cuina de l'àvia. Llocs on ens aturem els dies festius quan volem gaudir de natura i ens creiem, de manera un xic il·lusa, què allà el temps s'ha aturat.
La diferència entre els canalons de Sant Esteve de l'àvia amb el pa amb tomàquet i pernil que pots preparar-te per sopar, no és altra cosa que el temps que en disposes per elaborar diàriament allò que t'alimentarà.
La manca de temps que tenim diàriament, juntament amb la globalització econòmica i cultural, sovint ens porten a fer ús de l'hamburguesa amb ketchup i patates fregides consumibles a qualsevol lloc urbà del món, fins al menjar xinès o japonès dels restaurants orientals on sempre acabes triant els "tallarines tres delícies i rotllet de primavera".

És per això, que quan disposes de temps per sortir fora, però et quedes a la ciutat, i vols quelcom diferent, ambientació tranquil·la però suggerent, tastar coses noves i gaudir dels sentits: acabes endinsant-te en aquells llocs on imperen el disseny i l'originalitat de plats com "botifarra amb vainilla confitada amb sorbet de flaire de pastanaga". Gaudiràs d'una cuina amb nous sabors i poca quantitat, però, no per això menys elaborada. La cuina artística també requereix el seu temps.

Sí, la cuina és un art. Sigui tradicional o innovadora, sempre requereix temps d'elaboració i coneixements molt experimentals. Si he de triar entre la tradicional de l'àvia o la del cuiner artista per innovador , sincerament : em quedo amb totes dues i agraeixo aquesta varietat que ens brinda la societat actual.

Comentaris

  • Ben actual[Ofensiu]
    llpages | 11-04-2020 | Valoració: 10

    És cert, estem davant d'un relat més actual que mai! El temps és un factor essencial per cuinar. Crec que hi ha una cuina per a cada temps (ara que tot va tan de pressa, el fast-food fa força mal, però és el signe dels temps) i un temps per a cada cuina (davant de convidats, i si volem preparar l'àpat nosaltres, caldrà invertir més temps que en un sopar d'un dia feiner). M'agrada com sintetitzes els temes, els hi treus el suc just per a fer-te una composició d'allò més general. Enhorabona!

  • Actualitat gastronòmica[Ofensiu]
    NADINE | 07-04-2020 | Valoració: 10

    Resulta que aquest relat es del 2009 i la temàtica és ben actual. Ens mostres qualitats de la cuina tradicional i les característiques de la de diseny o vanguardista o cuina d'autor. Resulta interessant que la cuina d'autor s'ha posat de modo amb la figura del cuiner i sembla que han deixat de ser menystingudes les tasques de la cuina de l'àvia. Un revival que resulta curiós.
    Una salutació molt coridal. Nadine.

  • Relat encertat i actual[Ofensiu]
    Xavi13 | 27-07-2010

    Crec que plasmes molt bé el món gastronòmic actual. Una barreja de la cuina de sempre amb la més avantguardista és el que m'agradaria que hi hagués.

    Un relat molt actual!

  • Aquestes reflexions ...[Ofensiu]
    Siset Devesa | 09-12-2009 | Valoració: 10

    ... són plenes de sentit. Tot el que hem menjat és pòsit cultural. Tota una manera de fer determinada ha configurat una personalitat. Una cuina és com una llengua, com una història, com una cultura per a un poble. I és, a més a més, un element en evolució constant, que rep influències i s'enriqueix constantment.
    Salut !

  • Molt encertades les teves reflexions[Ofensiu]
    Màndalf | 25-03-2009

    Al "som el que mengem" jo hi afegeixo "i el que hem menjat". Recordo amb tendresa el recapte, la truita amb suc,el pa amb vi i sucre, el pa amb oli i sal, les sopes de pa i farigola, la coca de samfaina amb llonganissa, tot una sèrie d'àpats que menjava de petit i que segur van conformar la meva persona. Per això cal cuinar de quan en quan pels nostres fills els plats que els hi agraden, segur que en tindran un bon record. I intentar que aprenguin la recepta, que jo les he hagut de recuperar més tard.
    També m'agrada la cuina innovadora, és un plaer assaborir plats nous, saber que tenim coses per descobrir.
    Em quedo amb les dues també.
    De totes maneres, m'estic tornat sentimental, si hagués d'escollir entre l'una o l'altra, em quedaria amb la de la meva mare, que ve de la meva avia i de més enrera.

    Bonanit

    M

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

457 Comentaris

63544 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!