COMPARTINT ELS LLIBRES. Dedicat a en Calderer.

Un relat de: Romy Ros

COMPARTINT ELS LLIBRES
Dedicat a en Calderer.


Benvolgut relataire,
Em demanaves que compartís les meves lectures i fes recomanacions sobre les que m'han proporcionat tranquil·litat d'esperit. Faig una exposició humil d'aquells títols que a mi m'han acompanyat i han estat a la meva biblioteca propera. Naturalment potser que no coincidim en els gustos però que res no fa no s'equivoca mai i tan sols m'empeny la voluntat d'ajudar.
Doncs per començar a fer boca jo llegiria a Eduard Punset en el seu llibre de "Perquè som com som". Et pot proporcionar una visió d'introspecció que sovint no tenim. Per compaginar alternaria aquesta lectura amb la d'en Larson en la novel·la de "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina", aquest ens proporciona el suspens d'una bona construcció novel·lesca. Per acabar-ho d'adobar jo em llençaria a la lectura d'una biografia que ens donaria el toc històric d'una etapa de l'Estat Espanyol: jo he llegit la de Felipe Gonazález; però si aquesta et produeix certa urticària per motius de no fervor personal, pots agafar-te les "Memòries" de Josep Benet que també està força bé i fa el mateix efecte de visió història d'una altre etapa històrica.
A l'entremig d'aquests llibres i com a "tente-en-pie" es pot llegir un petit volum de l'editorial Columna que es titula "50 consells per no semblar espanyol" escrit pel canadenc Andrew J.Parsons que a la seva banda te el seu homònim en la contraportada on hi ha "50 consells per no semblar gaire català", aquests escrits pel finès Tevve Lipponen. En total son 100 consells plens de tòpics que ens ompliran d'humor i ens trauran el somriure a barres plenes.
I ja per adobar una mica el panorama de lectures biogràfiques i a més donar un toc de patriotisme anirà be llegir la biografia de "El General Josep Moragues. Heroi i màrtir de Catalunya" de l' historiador osonenc Antoni Pladevall. En aquest llibre l'autor ens desvetlla la personalitat d'un dels catalans històrics, i els fets ocorreguts rere el Decret de Nova Planta, al qual no se li ha rendit el suficient tribut patriòtic que es mereix. En acabar-ho vaig tenir la sensació d'assistir al Brave Eart en versió catalana.

I ara sí, per finalitzar aquest recorregut recomanaria altre novel·la de suspens com és la tercera part de Mil.lenium : "La reina al palau de les corrents d'aire". Al cap i a la fi cal posar-se al dia abans que surtin a la pantalla cinematogràfica.

I si amb totes aquestes variades lectures encara no t'acompanya una certa pau d'esperit...com deia Humphry Bogart: "...sempre ens quedarà Paris".


Romy Ros

Comentaris

  • T´han demanat...[Ofensiu]
    Jaume VINAIXA SOLÁ | 25-07-2010

    una llista dels llibres que llegeixes i ho has fet. Amb tota la sinceritat del món. Ës clar que sí. A uns ens poden agradar i a d´altres no. "¡Campana y se acabó!" con deien en aquell concurs. La cosa més fàcil -i menys sincera- hauría estat donar una volta per les avantsales del Parnàs de la Literatura i començar a copiar títols del catàleg que, segurament, deuen editar.
    Moltes gràcies pel teu comentari. Una abraçada.
    Jaume

  • Amb el vostre permís ...[Ofensiu]
    Siset Devesa | 09-12-2009

    ... m'apunto la llista de lectures suggerida. És una bona selecció, que afegeixo a la llista de títols que tinc pendents d'atacar.
    Salut !

  • Continuo amb aquesta creuada particular per tal que aquest escrit[Ofensiu]
    Calderer | 16-10-2009



    dedicat a mi surti sovint a la llista de comentats. He consultat amb el meu psicòleg i em diu que és una obsessió innocent i que no cal que em preocupi, que vagi fent.

    A l'anterior comentari et deia que tinc una relació difícil amb el Larsson. Que li tinc mania, vaja!
    I me'l vull llegir, no et creguis. Fins i tot li vaig regalar el primer volum al meu cunyat quan encara no era tan famós per, més tard, poder-lo llegir jo (espero que l'Alex no llegeixi aquest comentari)...però després li he agafat mania. Per dues coses: la primera perquè vaig acabar la meva novel·la fa uns mesos i la vaig donar a llegir a alguns amics. Un d'ells em va dir que no li havia agradat, sobretot que no li havia interessat, que era poc emocionant...i tot seguit em va explicar que feia uns mesos havia llegit aquell dels homes que no estimaven les dones i que allò si que era un argument interessant i intrigant. Tinc o no tinc raó d'enfadar-me?
    Després, durant molts mesos, al tren, al bar, a la piscina...tohom portava els best sellers suecs. Que no hi ha res més per llegir? Ara mateix li tinc una mania i un odi visceral. que si se'm presenta l'assessino (ja ho sé que és mort, és una forma de parlar)
    Ara, com que tu el recomanes per a la pau d'espirit potser m'ho hauré de repensar.
    Lluís

  • Segueixo amb el meu comentari[Ofensiu]
    Calderer | 15-10-2009


    Francament, quan explicaves que els darrers mesos unes determinades lectures t'havien proporcionat serenitat i pau espiritual (potser no era amb aquestes mateixes paraules però sí en aquest sentit) em vaig temer el pitjor. Ja m'imaginava llibres d'autoajuda, de meditació, de ioga... O encara pitjor algun llibre de ficció amb contes dels quals es podia extreure alguna moralitat o algun ensenyament filosòfic; tipus Bucay per entendre'ns. Et seré sincer: el meu comentari, la meva incitació a compartir les lectures pacificadores i asserenadores tenia un punt d'ironia i un punt de curiositat. A veure amb què ens sortirà aquesta? pensava, tot imaginant el pitjor. Per tant ha estat una sorpresa agradable el tipus i la varietat d'escrits que recomanes. Història antiga, història recent, política, humor, best seller... tot molt interessant.
    Deixo per a demà, ja saps aniré fent sortir aquest article teu als comentats per tal de satisfer la meva vanitat que no és cada dia que tens un escrit dedicat, comentar la meva difícil relació amb el tal Larson.

    Lluís

  • Benvolguda Romy Ros[Ofensiu]
    Calderer | 14-10-2009


    Mha fet molta il·lusió veure el teu escrit, aquest escrit, amb l'afegit. dedicat a Calderer. Tanta il·lusió que te'l comentaré `per etapes o per dies i així sortirà, un cop i un altre, el meu nick a la llista dels commentats. Egocentrisme,? vanitat?, el dimoniet juganer que porto a dins? Potser una mica de tot.

    El que ja t'avanço és que no m'esperava que uns llibres com els que cites et portessin cap a la pau espiritual...però deixe-m'ho per a un altre comentari vanitós.

    Lluís

  • gràcies[Ofensiu]
    katya | 13-10-2009

    gràcies pel teu comentari al poema que vaig dedicar a la meva mare. Està escrit des del més profund del meu cor i m'agrada compartir-lo amb persones sensibles com tu.
    Una forta abraçada
    Katya

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Romy Ros

Romy Ros

59 Relats

457 Comentaris

63628 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Nascuda al 62 més enllà de les Terres de Ponent, he viscut en diferents poblacions de Catalunya fins que he aterrat a Vic esperant que sigui definitiu.

Sóc antropòloga de formació i vocació, també activista de professió. Sóc mare de dos fills que van deixar l'adolescència i que s'obren camí en aquest món convuls.

Escriure, llegir i pintar són tres aficions que m'entusiasmen i fascinen.
M'han ajudat a reinventar-me i per això estem ara per aquí.

Us desitjo el millor, que la lectura de cada relat us sigui plaent i toqui la fibra de les vostres emocions, com moltes vivències han tocat la meva.
Us agraeixo molt els comentaris perquè m'ajuden a aprendre i millorar. Gràcies!

Namasté!