COMPARTINT ELS LLIBRES. Dedicat a en Calderer.

una llista dels llibres que llegeixes i ho has fet. Amb tota la sinceritat del món. Ës clar que sí. A uns ens poden agradar i a d´altres no. "¡Campana y se acabó!" con deien en aquell concurs. La cosa més fàcil -i menys sincera- hauría estat donar una volta per les avantsales del Parnàs de la Literatura i començar a copiar títols del catàleg que, segurament, deuen editar.
Moltes gràcies pel teu comentari. Una abraçada.
Jaume

... m'apunto la llista de lectures suggerida. És una bona selecció, que afegeixo a la llista de títols que tinc pendents d'atacar.
Salut !

dedicat a mi surti sovint a la llista de comentats. He consultat amb el meu psicòleg i em diu que és una obsessió innocent i que no cal que em preocupi, que vagi fent.

A l'anterior comentari et deia que tinc una relació difícil amb el Larsson. Que li tinc mania, vaja!
I me'l vull llegir, no et creguis. Fins i tot li vaig regalar el primer volum al meu cunyat quan encara no era tan famós per, més tard, poder-lo llegir jo (espero que l'Alex no llegeixi aquest comentari)...però després li he agafat mania. Per dues coses: la primera perquè vaig acabar la meva novel·la fa uns mesos i la vaig donar a llegir a alguns amics. Un d'ells em va dir que no li havia agradat, sobretot que no li havia interessat, que era poc emocionant...i tot seguit em va explicar que feia uns mesos havia llegit aquell dels homes que no estimaven les dones i que allò si que era un argument interessant i intrigant. Tinc o no tinc raó d'enfadar-me?
Després, durant molts mesos, al tren, al bar, a la piscina...tohom portava els best sellers suecs. Que no hi ha res més per llegir? Ara mateix li tinc una mania i un odi visceral. que si se'm presenta l'assessino (ja ho sé que és mort, és una forma de parlar)
Ara, com que tu el recomanes per a la pau d'espirit potser m'ho hauré de repensar.
Lluís

Francament, quan explicaves que els darrers mesos unes determinades lectures t'havien proporcionat serenitat i pau espiritual (potser no era amb aquestes mateixes paraules però sí en aquest sentit) em vaig temer el pitjor. Ja m'imaginava llibres d'autoajuda, de meditació, de ioga... O encara pitjor algun llibre de ficció amb contes dels quals es podia extreure alguna moralitat o algun ensenyament filosòfic; tipus Bucay per entendre'ns. Et seré sincer: el meu comentari, la meva incitació a compartir les lectures pacificadores i asserenadores tenia un punt d'ironia i un punt de curiositat. A veure amb què ens sortirà aquesta? pensava, tot imaginant el pitjor. Per tant ha estat una sorpresa agradable el tipus i la varietat d'escrits que recomanes. Història antiga, història recent, política, humor, best seller... tot molt interessant.
Deixo per a demà, ja saps aniré fent sortir aquest article teu als comentats per tal de satisfer la meva vanitat que no és cada dia que tens un escrit dedicat, comentar la meva difícil relació amb el tal Larson.

Lluís

Mha fet molta il·lusió veure el teu escrit, aquest escrit, amb l'afegit. dedicat a Calderer. Tanta il·lusió que te'l comentaré `per etapes o per dies i així sortirà, un cop i un altre, el meu nick a la llista dels commentats. Egocentrisme,? vanitat?, el dimoniet juganer que porto a dins? Potser una mica de tot.

El que ja t'avanço és que no m'esperava que uns llibres com els que cites et portessin cap a la pau espiritual...però deixe-m'ho per a un altre comentari vanitós.

Lluís

gràcies pel teu comentari al poema que vaig dedicar a la meva mare. Està escrit des del més profund del meu cor i m'agrada compartir-lo amb persones sensibles com tu.
Una forta abraçada
Katya