Sóc jo

Sóc la noia que somriu sola davant del mirall amb la mirada fixada en les seves pròpies pupil·les.
Aquella que sols avorrir quan t'explica joiosa els detalls exquisits de la gràcia riallera que ha fet quan el professor ha sortit de l'aula.

Sí.. potser no la coneixes.
Sovint s'amaga poruga, sense saber ben bé què vol ni qui és.
És la noia que es desfà amb les teves escasses paraules de consol, que cerca ferventment en els teus gestos la realitat d'un amor sòlid, un amor que emmagatzema dolors i petons humits de llàgrimes.
Un amor d'aquells que et lliguen encara que siguis molt i molt lluny, que et reconforta quan el recordes encara que hagi mort fa molt i molt temps.

Si et sóc sincera, estic segura que no saps qui és.
Sé que és difícil entendre-la, les seves paraules sovint s'entortolliguen i tremolen quan et veuen enfadat, però sóc la noia que abraces cada nit quan te'n vas a dormir, sí, la que exhalta els teus mèrits i els escampa arreu.
Sóc aquella a qui l'emoció de veure't apropant-te amb somriures li sacseja els sentits. S'esforça per fer-te seu, convertint-se en una peça del puzzle pintoresc de la teva joventut.
Si la recordes sabràs que és lluny de la perfecció, però també coneixeràs la seva voluntat d'aproximar-s'hi poc a poc, dia a dia.

Malgrat tot... sé que no la coneixes.
Després de quatre llargs anys compartint llit encara no has explorat les dimensions del seu cor, les seves mirades són un enigma, et molesten els seus plors.
Indignada, la sents remugar de fons, centrant la teva atenció en objectius buits que t'enlluernen amb promeses invisibles. I, així, ella viu esclavitzada per la seva frustació amorosa.

La repasses fugaçment amb uns ulls recelosos quan gemega, quan prega la teva comprensió.

No et commous. Després de quatre anys.. les seves llàgrimes no et commouen.
El discurs automàtic que dispares quan endevines la discussió no és rival per a la malenconia que s'apodera de la Marta quan observa com les seves aspiracions fugen, com les carícies cada cop són més monòtones, com es veuen reduïdes a un simple gest.

Ella t'espera, et somia. Busca la teva resposta, el teu amor, no ho veus?


És clar... no la coneixes.