Sóc jo

Un relat de: Marta

Sóc la noia que somriu sola davant del mirall amb la mirada fixada en les seves pròpies pupil·les.
Aquella que sols avorrir quan t'explica joiosa els detalls exquisits de la gràcia riallera que ha fet quan el professor ha sortit de l'aula.

Sí.. potser no la coneixes.
Sovint s'amaga poruga, sense saber ben bé què vol ni qui és.
És la noia que es desfà amb les teves escasses paraules de consol, que cerca ferventment en els teus gestos la realitat d'un amor sòlid, un amor que emmagatzema dolors i petons humits de llàgrimes.
Un amor d'aquells que et lliguen encara que siguis molt i molt lluny, que et reconforta quan el recordes encara que hagi mort fa molt i molt temps.

Si et sóc sincera, estic segura que no saps qui és.
Sé que és difícil entendre-la, les seves paraules sovint s'entortolliguen i tremolen quan et veuen enfadat, però sóc la noia que abraces cada nit quan te'n vas a dormir, sí, la que exhalta els teus mèrits i els escampa arreu.
Sóc aquella a qui l'emoció de veure't apropant-te amb somriures li sacseja els sentits. S'esforça per fer-te seu, convertint-se en una peça del puzzle pintoresc de la teva joventut.
Si la recordes sabràs que és lluny de la perfecció, però també coneixeràs la seva voluntat d'aproximar-s'hi poc a poc, dia a dia.

Malgrat tot... sé que no la coneixes.
Després de quatre llargs anys compartint llit encara no has explorat les dimensions del seu cor, les seves mirades són un enigma, et molesten els seus plors.
Indignada, la sents remugar de fons, centrant la teva atenció en objectius buits que t'enlluernen amb promeses invisibles. I, així, ella viu esclavitzada per la seva frustació amorosa.

La repasses fugaçment amb uns ulls recelosos quan gemega, quan prega la teva comprensió.

No et commous. Després de quatre anys.. les seves llàgrimes no et commouen.
El discurs automàtic que dispares quan endevines la discussió no és rival per a la malenconia que s'apodera de la Marta quan observa com les seves aspiracions fugen, com les carícies cada cop són més monòtones, com es veuen reduïdes a un simple gest.

Ella t'espera, et somia. Busca la teva resposta, el teu amor, no ho veus?


És clar... no la coneixes.

Comentaris

  • Costa una afinitat en un tant per cent acceptable, oi?[Ofensiu]
    Mena Guiga | 20-11-2012

    Les dones som un món.
    Els homes, un altre.
    I hi ha un món compartit.

    Aquest món home-dona és important.
    Si no hi ha reciprocitat en el bàsic (entendre i compartir emocions, estar per l'altre...) els pilars no s'aguanten.

    També, però, entendre que el que volem que l'altre faci o actuï com és el que faríem nosaltres....i es tracta d'una altra persona...aleshores ve la frustració.

    No culpar ningú de ser com és. Parlar-ne. Des de com 'jo ho sento, el que jo penso' i no assenyalant i jutjant què fa o com és l'altre. I si no hi ha entesa o el lligam perd gruix...és la vida!

    Crec que m'explico com un llibre esdentegat!

    Mena (no es pot ser bruixa a cap preu!)

  • Les persones canvíem[Ofensiu]
    Cendra de flor | 20-01-2010 | Valoració: 10

    i si no fem un esforç molt gran per continuar coneixent-nos et trobes davant teu amb el teu company , el teu marit o els teus amics que són uns desconeguts.

    Cendra

  • si conèixe'ns[Ofensiu]
    Lèvingir | 07-01-2010 | Valoració: 10

    a nosaltres mateixos per conèixer els altres
    La seguretat de les teves conviccions personals et permenten entendre qui són els altres, els que tens a prop i els que et transmeten el veritable sentiment de dir-te t'estimo, les emocions compartides d'aquells que ho deixarien tot per ser al teu costat, perdrien la vida per salvar la teva en cas de necessitat aquells que com molt bé dius sempre et porten a dins seu i que mai et deixen en l'oblit doncs aquest no existeix hi ha per davant seu i de tota la resta el record i l'amistat, entre altres sensacions per compartir.


    Lèvingir

  • Els tres textos ...[Ofensiu]
    Siset Devesa | 16-12-2009 | Valoració: 10

    ... que tens publicats a RC expressen sentiments, emocions i una sensibilitat poc corrents. Continua escrivint i fent-nos obsequi de tan bona feina.

  • M'agrada![Ofensiu]
    - | 15-12-2009 | Valoració: 10

    Trobo que hi ha expressions molt encertades, en aquest relat. Sentir-se com "la peça del puzzle" de la joventut d'algú expressa perfectament el sentiment d'inferioritat en la parella.
    I m'agrada la manera en que la protagonista evidencia el desconeixement i la manca d'interès que demostra el seu company... parlant d'ella mateixa; "No la coneixes."

    A reveure!

  • De vegades... [Ofensiu]
    natasha | 13-12-2009

    ... costa tant conèixer qui tenim davant...quan ho aconseguim ja no calen paraules...
    Bon text!
    Una abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta

Marta

9 Relats

16 Comentaris

6307 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82