Cercador
El Torcal d'Antequera
Un relat de: joandemataro- Compartir:
A dalt de tot de la serra,
on el cim és molt més baix ,
és quan pugen les parpelles,
sorpreses, en veure un planeta
amb pedres gegants aplanades
que juguen a fer equilibris
impossibles d'aguantar.
Llaminera, la nuvolada
arrodoneix el rocam,
i llepant-lo el va consumint.
Mentres la muntanya, amarada,
farta de l'espessa boira
plora llàgrimes tan llargues
que li estoven les entranyes.
I la serra esquerdada,
Deserta per culpa del sol,
enlluerna al visitant
que frisa per trobar una ombra
entre els canals de la pedra
que vol fer la migdiada.
Per veure algun moviment
cal esperar a la vesprada,
quan la natura desperta
la fam dels depredadors
Llei de vida o llei de mort,
per sobreviure o morir.
I quan la llum escampa,
i el firmament s'il.lumina
i són tan a prop les estrelles,
que es toquen allargant la mà
I els sentits del visitant
a poc a poc es desvetllen
mentre la lluna, riallera,
abraçant-te per darrere
et llepa el clatell amb la llum.
Pessigolles en riuada
et recorren l'espinada
i a l'infinit t'arrosseguen
i l'ànima aclaparada,
amb l'emoció, s'acalora
a la fredor de la nit.
Comentaris
-
Bona aquarel·la![Ofensiu]Siset Devesa | 24-08-2010 | Valoració: 10
Bona panoràmica d'un paisatge -que no conec pas- però que deu ser interessantíssim de visitar. Andalusía és tan a la vora i tan lluny...
-
Versos provocadors[Ofensiu]Unaquimera | 13-08-2010
Després d'un temps de llunyania física i desconnexió, aprofito uns minuts de connexió en mig de les vacances i descobreixo pel teu darrer comentari que vas guanyar un RPV: enhorabona, amic Joan!
Evidentment, he perdut l'oportunitat de participar-hi, però he tingut una gran alegria en saber-ho.
Crec, a partir del què t'he llegit, que poses molta il·lusió i molta vida en els versos que crees; estic segura, doncs, que la teva victòria va ser merescuda!
Com a organitzador, veig que vas triar un quadre molt suggeridor, i molt especial per a mi. A partir d'aquesta " Noia a la finestra" de Salvador Dalí vaig escriure, ja fa un cert temps, un relat en prosa per a participar en un Repte en prosa, el que ara anomenem "Clàssic" al fòrum, del qual va resultar guanyador i que em permeto oferir-te: Finestra d'anada i tornada.
Pel que fa al teu darrer poema, aquest que he descobert avui, llegit i rellegit amb plaer, crec que fa un bon retrat del lloc i de les sensacions que et provoca: realment, provoques amb els teus versos el desig d'anar-hi a visitar-ho!
T'envio una abraçada de les que fan pessigolles,
Unaquimera
-
val la pena[Ofensiu]joandemataro | 12-08-2010
visitar andalusia
