Per una escletxa de l'espai t'he trobat i m'abandone a les teues mans que tracen mons de misteri que em fan somniar.

Renaix entre les antigues paraules
conformant un nou camí de veus noves,
de nous pensaments, petits com pedretes.

Gràcies pel teu comentari i per l'entrada al Repte Clàssic.

Un plaer haver-te llegit, continuaré fent tasts dels teus pensaments.

Una abraçada

M'agrada més aquest missatge teu de guanyar des de la pau.

Salut i força

De tornada per aquest món de la literatura catalana, un món nou i en costant moviment, he volgut passar a visitar-te, i oh!, quina perla m'he trobat! Encara que no sé de que m'estranye, sempre t'he tingut com a una de les meues relataires preferides.
Sols em dolc, que ja fa temps que no hi publiques.
Un bes càlid des de terres socarrades.

Xavi Vidal

rnbonet. De nou camine per aquesta senda cibernètica i la primera parada que he fet a estat al teu tendal. Diu Machado que fem el camí nou amb cada passa, encara que recorreguem sendes velles. Tu ens dones la lliçó, som nosaltres els que convertim en nou el camí.
Gràcies amic per ser encara fresc.

Rodamons (Xavi Vidal)

M'ha recordat aquest poema del Borges que llegirem fa poc en una vetllada de poesia.

"Y UNO APRENDE

Después de un tiempo, uno aprende la sutil diferencia
entre sostener una mano y encadenar un alma,
y uno aprende que el amor no significa recostarse
y una compañía no significa seguridad
y uno empieza a aprender.

Que los besos no son contratos y los regalos no son promesas
y que uno empieza a aceptar sus derrotas con la cabeza alta y los ojos abiertos
y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno del mañana es demasiado inseguro para planes....
y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad.

Y después de un tiempo uno aprende que si es demasiado,
hasta el calorcito del sol quema.
Así que uno planta su propio jardín y decora su propia alma,
en lugar de esperar que alguien le traiga flores.
Y uno aprende que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
y que con cada adiós uno aprende.

Jorge Luis BORGES (1899-1986)"

Diuen que els humans som els únics animals que ensopeguem dues voltes amb la mateixa pedra, "El Jueves", però, matissa que en la segona volta millorem la caiguda.
Tornem a començar, enhorabona.
Un dolç bes de cura-cura-sana.

Venen ganes de fer-se un xupa-xup, encara que a mi la maduixa no m'agrada, però llegint-ho la boca se'n fa salivera.
Apa! Bon profit!

i m'ha arribat en plena nit de la inaguració de la fira de Xàtiva, quan van a reproduir la crema de fa tres-cents anys.
Gràcies per fer-me partícep de la teua creativitat.
Aquest poema vindria de perles en les escoles per donar a coneixer el sistema solar.
Una forta abraçada des de les flames d'una ciutat que va ser socarrada i ara està sent rostida.

Com la mateixa vida, la festa come´ça amb una traca de colors i acaba en fum que se l'endú el vent.
M'ho he passat molt bé llegint-ho.
Salam malekum, o quelcom paregut, beduí i càlides arenes, de dits àgils i pensaments fluits.

Rectificar és de savis.
Continua escrivint, marques bones maneres.
Tanmateix vull fer-te dos comentaris, el vocabulari és molt col·loquial (potser ho volies així), i en segon lloc, jo posaria alguns signes de puntuació més.
Un bes i fins el pròxim relat.

M'he quedat mut, amb la pantalla en blanc. Escric fent conya del problemes, tracte de riure dels entrebancs de la vida. Però ara no tinc espai per la rialla: "Com pesen les penes d'aquells que estimem, les seves morts."
Sempre et tindre com una amiga de relats, autora preferida. Sempre te tornaré a retrobar.
A reveure, un bes preciosa.

a mida nostra o d'algú altre.
M'agradat, és com un poema taoista.
Un bes d'un que va rodant, rodant pels mons gaudint de noves sensacions.

Molt bo el resultat, de la teua provatura.
I em ve molt bé per resoldre el teu dubte existencial què t'ha originat el meu relat de l'educació participativa.
La qüestió és que funcione.
Ara, fora bromes, gràcies pel teu comentari.
Un bes.

Nota: si fiques en pràctica el métode avisam per presenciar la classe.

Em van dir l'altre dia que tots els hòmens tenim una part femenina. Jo vaig respondre que la majoria la tenim concentrada a la mà dreta, altres a l'esquerra.
M'ha encantat trobar-me amb el teu comentari, et recorde de la presentació del llibre de poemes eròtics. Ara éstic treballant, però et promet comentar-te algun dels teus poemes del llibre.
Un bes, bonica.