Docència participativa

La dona com a objecte, un altre cop?
Així no ensenyem res, més, que això.

Què difícil arribar a comprendre els interessos dels teus alumnes. Quan són petits és relativament fàcil perquè saps o et fas una idea del que deuen pensar, però a partir del maleït 1r d'ESO els cervells dels pobres preadolescents MUTA.
Qualsevol professor emprarà tècniques diverses amb l'esperança de fer-se amb l'alumnat mentre aquests se'n riuen d'ell perquè avui dia ni tan sols suspendre és una amenaça.
Ja ni et dic si estem parlant de la universitat on, encara que ja es té un interès personal mai va malament una empenta per assistir a classe i per estudiar.
Com sempre Rodamons has captivat a aquesta lectora i fan de les teves obres. Una abraçada.

Diuen que no importen els mitjans si la finalitat es bona, posem-hi un interrogant. No en el teu relat que segur que aquest sistema funciona per lo menys entre el sexe masculí.
Divertit i pel que veig vas guanyar el concurs. Enhorabona.

Una abraçada

Naiade

ara si! :P

d'on traus aquestes idees? potser amb coses semblants les notes als instituts millorarien considerablement... també dependria dels professors haha.

molt gran

Quan em vaig assabentar de que t'havien concedit el premi del concurs sobre l'ensenyament del català, et vaig deixar una salutació al Fòrum. Allí et deia que m'havia fet molta il·lusió, (com si tingués quelcom que veure també amb mi) que haguesses guanyat tu, un xativí de pro aquest premi... I afegia una frase que solia dir algun personatge de TV3 d'aquelles paròdies que fan, i que ara no recorde bé de qui es tractava: "Que n'aprenguin!"
Acabe de llegir el teu relat, (no ho havia fet fins ara) i comprenc per què t'han donat l'esmentat guardó. És força divertit, i també molt original...
I pensar que nosaltres haguérem d'aprendre per la nostra tossuderia... Si haguéssem tingut aquestes motivacions "extres", de ben segur que avui seríem catedràtics.
Una forta abraçada!
Salut!... i endavant!
FRANCESC

...pel premi, és un bon relat. Potser a totes les clases haurien de fer una cosa semblant, fins i tot jo tornaria a estudiar.


Una abraçada.

el relat es curiós i impactant... però tinc un dubte existencial, i si la contrapart és dona? ha de ser lesbiana per aprendre català? o hi ha un professor masculí per despullar-se. Donem la solució que l'aplicaré a les classes on treballo d'alfabetització per immigrants que per cert parlen millor el català que la majoria de castellanoparlans del meu barri

Ostres! Has trobat una solució molt innovadora, pedagògicament parlant, és clar, hehe. L'hauries d'enviar al departament d'educació, a veure què et diuen, pensa que la realitat de vegades supera la ficció!
En fi, que m'ha encantat com has escrit aquesta història, i felicitats pel premi!

S.

Felicitats pel premi, te'l mereixes. Bon sistema aquest no? Si s'aprèn que importen las maneres.
Molt bo i divertit.

Una abraçada de Naiade

SI LES EMPANADES ET SURTEN TANT BONES COM ELS RELATS, AVIAT ET TROBAREM ENTRE ELS MILLORS CUINERS DEL MON...! UNA MESTRA MOLT LLESTA I UNA MIQUETA "FRESQUETA", HA,HA,HA. MAI HAURIA PENSAT QUE ENSSENYAR LA LLENGUA ES PODIA FER "ENSENYANT!". ENHORABONA.

... molt merescut! Moltes felicitats per haver guanyat el premi del concurs de l'ensenyament del calatà. Te'l mereixes perfectament. Et seguiré llegint en pots estar segur.
Enhorabona,
Núria.

ingeniós

Ara és el moment, diria jo, de publicar el teu relat en diaris i revistes: amb les vacances per endavant, un munt de docents seran de vacances i tindran temps de llegir la teva exposició i rumiar les seves possibles aplicacions, segons el context de cadascun d'ells.
Això, per no parlar de regidors d'educació, consellers del ram, funcionaris del Departament o del Ministeri, que a partir de les teves paraules podrien experimentar una il·luminació que originés plantejaments revolucionaris!
Vés a saber, segur que un munt de coses han començat d'aquesta manera... qui pot assegurar que hi ha alguna cosa en aquest món del tot, absolutament impossible?

Faré el que sigui al meu abast per estendre el coneixement d'aquesta experiència...

Estic encantada de tornar a llegir-te!

Rep una abraçada d'estiu que comença,
Unaquimera

bo, molt bo!
divertit.. coherent.. ben redactat..!
Esplèndit..

=)

!!!!!!, molt divertit! i ben trenat.
El que m'ha fet venir més salivera ha estat això de la bogeria i les hòsties per assistir a les classes de català.
Mira, potser seria un mètode eficaç com cap d'altre.
Això sí, hauria de ser amb professors i professores si no el col·lectiu femení se't tiraria al damunt, amb raó, és clar.
jejeje.

petons

.. en pedagogia se'n diu 'motivació extrema', 'amor a la professió', 'treball ben fet' i 'visió aclaparadora' de 'patriotisme suprem'.
(Recollons i metcaxis! Quasi he exhaurit les cometes simples...)
Bona narració, dintre la ironia i l'humor propi dels clàssics més nostres.
Salut i rebolica!
PS. No eixireu altra vegada "rustits", no?

És una història molt bona, molt imaginativa. Un acudit molt ben fet.

M'agrada que mencioni les classes de català, i també la gràcia de la professora fent streap-tease davant l'alumnat.

Jo m'hi animaria a visitar aquestes classes.

Salut!