Veredicte Repte Clàssic 552. La independència.

Primer que res rectificar un error, aquest és el Repte Clàssic 552 (portem des de la Dutxa descomptats).

Gràcies per la vostra participació. Dit açò, vull comentar-vos la meua perplexitat davant el recel i la falta de confiança, quan no directament la visió derrotista, que traspuen els texts. Espera relats on es parlaria d'una Catalunya independent que, amb tota la normalitat, s'hauria incorporat a la realitat de la Unió Europea com un país membre més. Relats on es parlaria dels trets fonamentals de la societat catalana que la fa més pròxima a Europa, que no eixa gent que vol tindre'ns a tots lligats al centre de la península. Però no es jutja la quantitat de confiança en si mateix, sinó la capacitat narrativa dels relats.

Passe a fer un apunt crític de cada relat.

1. Des d'Espanya amb amor. (Sangifetge)
Sangifetge, fas honor al teu nom i proposes una Catalunya independent sense futur, immersa en una guerra amb un clar final, l'ocupació per les tropes espanyoles. No diré que se'n ix de la temàtica proposada, però si que planteja una independència efímera.

El relat és ràpid, gestionant molt bé el temps, suficient per donar la informació al lector de les bases de tres punts de vista diferents: el ultra dretà, votant de ciutadans; el missatge demonitzant dels poders espanyols, personalitzat en el comandant i la pilot que, tot i pensar que està massacrant civils, fa el seu treball d'una forma mecànica.

Tanmateix, el pas de la veu del pensament dels protagonistes a la veu del narrador no queda massa clara i dificulta una mica l'enteniment del relat, pel que t'aconselle que faces una distinció més notòria, potser posant els símbols més comuns per introduir pensaments « ».

2. Mai no seré dels nostres (T.Cargol)

Un relat un tant re-Cargol-at. La seua tesi és la mateixa que molts ens olorem: “canviarà tot per no canviar res”.

Ara bé, dos consells: posa en marxa el corrector ortogràfic i tingues a l'abast algunes eines de consulta com el DIEC2 (http://dlc.iec.cat/ ) i el Albert Moll (http://dcvb.iecat.net/ ), també pots fer servir el Writer d'OpenOffice.org amb corrector català i diccionaris de català i català/castellà (podem ser tot el independents que vulguem, però hem de respectar la nostra llengua i tindre molta cura de depurar els barbarismes) ; el segon consell és distingir una mica més entre la veu del narrador i el pensaments o veus del protagonistes.

3. La dictadura catalana (qwark)

Aquest sarcàstic relat ens deixa amb el seu humor negre una reflexió molt dura: la independència potser no ens farà lliures i els nostres polítics no són cap exemple d'ètica i moral.

Al final tinc un dubte, aquest ball de números vol dir que es canvia la dictadura de Catalunya per la dictadura d'España (ara ja amb la “a”)?

4. Som-hi! (marga)

Un relat que comença amb una exhortació per lluitar, per treballar per aconseguir la independència; aquesta no es presenta com una realitat, sinó com un objectiu a aconseguir.
Un text que mou els sentiments, introduint la imatge mitològica d'Otger Cataló, fent referència a les creences popular com Nostra Senyora de Montgrony i es tanca l'arenga fent referència a altre dels símbols identitaris de Catalunya, el ball de la sardana. Només ha faltat fer referència als castellers. Serviria perfectament com soflama a les tropes, als activistes per la independència.

Fins ací la crítica. De nou, gràcies a tots per la vostra participació i per la visió que m'heu donat, a un català de Xàtiva, de l'estat d'ànim dels valencians del nord.

Ara el veredicte. Una feixuga obligació, ja que només pot quedar un. He de dir que la decisió és totalment subjectiva i no desdiu en res a la resta de participants.

Dit tot açò...

el guanyador és....

La dictadura catalana (qwark)

Gràcies qwark, has guanyat la responsabilitat de crear el Repte Clàssic 553.