Caminant pel meu país.

Un relat de: Rodamons

Baixant a les fondalades
muntant al cims
caminant per les sendes
del meu país.

Entre bromes al matí
xiulant anava
calant en el paisatge
del meu país.

Descobrint senderol
ja oblidats
en racons de memòria
del meu país.

Passant per despoblats,
noms oblidats,
la història són
del meu país.

Comentaris

  • una cançó[Ofensiu]
    ANEROL | 15-02-2008

    de joia i d'amor pel teu pais

  • I el meu,[Ofensiu]
    rnbonet | 13-04-2007

    company de 'fatigues'. El nostre!
    Potser estem fotuts, però temps vindrà que podrem gaudir cantant altres tocates.
    Salut i força rebolica!
    PS.- Gràcies per l'avís de la "descatxarramenta" d'RC.

  • Aquest País nostre...[Ofensiu]
    F. Arnau | 31-03-2007 | Valoració: 10

    Que cada vegada li manquen més motius de joia. Tot és mala llet...
    Cal que continuem amb la tasca i...
    ... algun dia guanyarem!
    Una forta abraçada!
    El teu paisà:
    FRANCESC

l´Autor

Foto de perfil de Rodamons

Rodamons

33 Relats

118 Comentaris

49192 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.
____________________________________

Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."

Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.

Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.

Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.

josocells@gmail.com

També podeu seguir-me al blog de poesia:

El Mur de Xerea

i al blog de contes:

Armario de Cuentos Vivos