Cercador
M'ha eixit un gra a la cara.
Un relat de: RodamonsM'ha eixit un gra a la cara.
Aquesta nit he somniat amb tu,
en nosaltres quan erem tan joves
que quasi ni me'n recorde.
He reviscut aquells moments
de tendresa a mitja tarda,
sols en la nostra casa,
encara novençans.
He recordat el desig en la nostra mirada,
l'anar descobrint els nostres cossos,
obrint solc a noves experiències.
He tornat a assaborir els teus llavis inferiors,
la duresa del teu clítoris,
recordant la primera llepada.
He tornat a sentir aqueix tremolor a la galta
com quan sota el llençol
em vas fer la primera mamada.
He tornat a experimentar
una duresa diamantina,
una elevació alpina,
una ejaculació guèiserina.
He despertat...
ara tinc un gra a la cara...
ben pensat:
em faré una palla!
l´Autor

33 Relats
118 Comentaris
48123 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.____________________________________
Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."
Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.
Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.
Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.
josocells@gmail.com
També podeu seguir-me al blog de poesia:
El Mur de Xerea
i al blog de contes:
Armario de Cuentos Vivos
Últims relats de l'autor
- La sonata de Detroit
- Plaf!
- La boca de l’infern
- Avui com sempre, Vicent Andrés Estellés
- Espurnes en la nit
- El poder dels descreguts.
- L'artefacte auxiliar
- Docència participativa
- Caminant pel meu país.
- Incentius
- Són pedra foguera que m'encén la passió.
- Ai Maria!
- M'ha eixit un gra a la cara.
- Genealogia de Deducció
- Per què escrivim? (Converses amb K)