Cercador
La sonata de Detroit
Un relat de: Rodamons- Compartir:
La sonata de Detroit
La marxa irrevocable de les busques
desprèn de les parets la pell del temps.
Com escates resseques d'un vell monstre,
s'esquerda la imatge de la ciutat,
clivellada per l'alè del passat
que encara vibra en palaus desolats.
L'eco retorna les glòries fàtues
d'aquells que avui ronden sense nord
els carrers plens d'enyor, de passes tristes.
Sona desafinat entre les runes,
per a les muses de la primavera,
la sonata d'un vell piano oblidat.
l´Autor
33 Relats
118 Comentaris
48139 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Aquest és un dels plats que prepare a la meua cuina, empanada de pasta fullada amb llobarro.____________________________________
Diu el poeta:
"Caminante no hay camino,
se hace camino al andar."
Però no és cert. El camí hi és. Ja fa molt de temps que hi és. L'han fet miler i milers de persones que des de temps immemorials han anat fent via.
Potser ens agrada sentir-nos originals i creure'ns que el camí l'obrim nosaltres amb les nostres passes, però no és així, ja hi era abans de nosaltres, i hi serà després que hagem passat.
Tanmateix, no ens preocupem pel camí i gaudim de la bellesa que ens envolta a cada passa que hi fem.
josocells@gmail.com
També podeu seguir-me al blog de poesia:
El Mur de Xerea
i al blog de contes:
Armario de Cuentos Vivos
Últims relats de l'autor
- La sonata de Detroit
- Plaf!
- La boca de l’infern
- Avui com sempre, Vicent Andrés Estellés
- Espurnes en la nit
- El poder dels descreguts.
- L'artefacte auxiliar
- Docència participativa
- Caminant pel meu país.
- Incentius
- Són pedra foguera que m'encén la passió.
- Ai Maria!
- M'ha eixit un gra a la cara.
- Genealogia de Deducció
- Per què escrivim? (Converses amb K)