Cercador
Llista categories
Recomanats editora
Detall intervenció
RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 263 PETITS SOMRIURES
Intervenció de: Rodamons | 11-10-2013penúltim vers no és pared, cal posar paret.
Respostes
-
Sóc un nas
Mena Guiga | 04/10/2013 a les 22:49Sóc rodó i vermell.
Sóc un nas.
Fes-me cas!
Riu, riu, riu,
pas a pas.
Petit infant malalt,
il·lumina la mirada,
dibuixa l'alegria.
Sóc rodó i vermell.
Sóc un nas.
Vinc amb vol ras
perquè somriguis
sé que ho faràs.
Petita criatura,
a l'hospital vida dura,
el nas és amor i no s'atura.
Mena
-
RE: REPTE POÈTIC VISUAL 263 PETITS SOMRIURES
Rodamons | 11/10/2013 a les 11:02(fora de concurs)
Aquest és un poema que tinc escrit fa un temps, el nas de pallasso me l'ha recordat.
Història d'un poema perdut
Un poema s'havia perdut
entre el tràfec d'un dia de rebaixes
enredat en l'estela dels perfums
anà bandejant de tenda en tenda.
Dues dones discutiren per ell,
una tirava per enllà, l'altra per ençà
fins que una tercera, inesperada,
que per allà passava, se'l va endur
amb tanta força, però, que de les mans
li sortí volant. El pobre poema
tot rebregat va caure al terra
on el trepitjaren uns talons d'agulla,
unes esportives barates
i unes botes d'equitació.
Colp per ençà, potada per enllà
va anar rodolant fins la guarderia.
Una criatura que esperava impacient
la mare atacada per la febre consumidora
(o consumida per una febre atacadora?)
trobà el poema entre les boles de joguina
‒ Què maco! ‒ va pensar.
No sabia llegir, mes la lletra
escrita amb tinta violeta
amb traç allargat i cues cargolades
li va mostrar la seua ànima.
La nena petita va estendre el poema
i va saber veure el dibuix que guardava
entre els plecs, silencioses nafres
obertes pel consum desfermat.
Resseguí els solcs de les ferides
desinfectant-les amb colors vius.
Com encara l'hi va agradar més
va creure que tenia que mostrar-lo
a algú entès.
Va anar cap al departament
on venien pintures i llenços,
allà va veure una noia
vestida, amb roba divertida,
que portava en una llibreta
amb dibuixos de gent amb nas de pallasso.
Li va ensenyar el paper
‒ T'agrada? ‒ i en veure un somriure
en la cara de la noia,
‒ pren, per tu ‒.
Així és com aquell poema
va acabar trobat i exposat
en la pared d'una pintora
de quadres divertits. -
RE: RE: REPTE POÈTIC VISUAL 263 PETITS SOMRIURES
Rodamons | 11/10/2013 a les 11:04penúltim vers no és pared, cal posar paret.
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
Nous més llegits
- Un any més (601 lectures)
- SOMNI O REALITAT (590 lectures)
- L’ampolla de plàstic que volia ser SOStenible i el debut de Lamine Yamal (572 lectures)
- La distància (562 lectures)
- Beneit tabac (337 lectures)
- Agonia (213 lectures)
- Violència verbal (177 lectures)
- La canya (171 lectures)
- Nua (153 lectures)
- Monòlegs per a la mobilitat (141 lectures)
Nous més comentats
- Un any més (14 comentaris)
- La canya (11 comentaris)
- Deler de mar (10 comentaris)
- Monòlegs per a la mobilitat (9 comentaris)
- Beneit tabac (8 comentaris)
- Si he de morir (Refaat Alareer) (7 comentaris)
- Quines vacances! (7 comentaris)
- CANT A LA LLUNA (7 comentaris)
- Tres Suports (6 comentaris)
- Agonia (6 comentaris)
Nous més votats
- La distància (Agrada a 4 relataires)
- Un any més (Agrada a 3 relataires)
- SOMNI O REALITAT (Agrada a 3 relataires)
- Deler de mar (Agrada a 3 relataires)
- Avui he vist el mar (Agrada a 2 relataires)
- Jo mateix (Agrada a 2 relataires)
- La canya (Agrada a 2 relataires)
- CANT A LA LLUNA (Agrada a 2 relataires)
- Les coses, com són! (Agrada a 1 relataires)
- MISTERIS ÒRFICS (Agrada a 1 relataires)