Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

San Jose,

90 Relats, 822 Comentaris
161011 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com

Últims relats de quetzcoatl

Últims comentaris de l'autor

  • quetzcoatl | 09-06-2011

    Molt ben expressat, amb metàfores interessants que et deixen un regust dur.

    T'envio una abraçada ben forta, amb la proximitat de les paraules, ja que fa molt de temps que no ens veiem.

    Fins aviat!

    m

  • quetzcoatl | 04-02-2011

    Hola Bruna,

    He hagut de llegir dos cops el poema, perquè es va desvelant de manera crua fins el final, i quan l'he tornat a llegir encara era més dur i més ple de sentit.
    Desprèn totalment la por i la incertesa d'algú que acaba d'arribar de lluny, amb les arrels arrencades o tallades i a qui l'espera una terra ben difícil per tornar-hi a arrelar.
    Felicitats pel llenguatge acurat, per les metàfores ben aconseguides i per la teva biografia! Que m'ha fet somriure molt. Si em torno a enganxar a escriure, jo també l'hauré de renovar.

    Una abraçada i fins aviat!

    mima

  • quetzcoatl | 04-02-2011

    Lavínia,

    Sempre he admirat la teva poesia precisa. Aquesta "Cadira" aguanta el pes d'una història trista i dura, d'un ofici amb massa demanda fàcil i moltes, masses conseqüències difícils de mesurar. Pot semblar tant banal, una noia prostituïnt-se al costat d'una carretera, però sota la superfície hi ha mil coses callades i tant difícils de solucionar! És un bon poema de denúncia per totes aquelles que fan aquest ofici contra la seva voluntat, o perquè no tenen més remei. M'han agardat molt les imatges i mots que has fet servir.

    Felicitats!

    m

  • quetzcoatl | 04-02-2011

    Avui m'he permès llegir alguns poemes i relats per aquí, que feia molt de temps que no tenia el temps de fer-ho! I com no, he vingut a veure què fas, i veig que segueixes plena d'idees i inspiració per mantenir-te al dia.
    Aquest poema ple d'eternitat i matèria inerta, amb colors intensos bategant més enllà de la vida material, m'ha sorprès per la seva intensitat i complexitat. Sembla una mica macabre però alhora bell; no sé si és això el que pretenies!

    En tot cas t'envio una abraçada i espero anar treient el cap més sovint!

    petons

    mima

  • quetzcoatl | 04-02-2011

    Hola Falciot,

    Per no considerar-te poeta et vénen imatges molt poètiques al cap! Certament la mar és un imant molt poderós pels cors sensibles i amb la teva prosa ens has apropat als somnis de qualsevol de nosaltres, mortals, que voldríem dominar les aigües o deixar-nos endur per elles... i recórrer els bells paisatges subaqüàtics.

    Durant un temps viatjava molt a un mar i platges ara molt llunyanes i eren una font d'inspiració constant. De fet penso que era una de les principals forces dels meus escrits quan vaig començar a publicar a relats. La natura en sí és captivadora i ens xiuxiueja tots els seus secrets si els volem escoltar. Com ansio el mar! M'has fet venir ganes de capbussar-m'hi de nou i sentir la llibertat!

    Fins aviat!

    m

  • quetzcoatl | 04-02-2011

    És un bassal ple de boira? Quina imatge més bonica. I el poema descriu perfectament un dia melancoliós de boira. Jo i la boira no som gaire amigues, sobretot perquè s'acompanya de fred. L'únic moment quan m'agrada és quan el sol és prou alt per deixar-se entreveure i el pots mirar directament, i lentament la boira s'aixeca i tot el dia s'anima i canvia i tornen els colors i les il·lusions.
    Malgrat tot permet disfressar la realitat i que en poguem escriure metàfores tant boniques com les que has fet.

    Gràcies pel teu comentari i espero retrobar-nos en aquest univers relataire.

    m

  • quetzcoatl | 04-02-2011

    David,

    M'ha agradat molt aquest relat. Descrius tota la vida que porta dins aquest home, que tot i ser en una residència té molt per donar i molt per rebre. Les descripcions i petites històries entrellaçades són precioses: del company d'habitació, de les velles de bon veure, de les treballadores, de la seva difunta muller... Tot i que en alguns punts l'home comença a ratllar la infantesa de nou, com sol passar, segueix sent un home ple d'experiències i saviesa.

    Per altra banda, gràcies pel teu comentari. Em va fer il·lusió retrobar un nom conegut entre tants relataires. Espero poc a poc anar recuperant temps per escriure i anar-ho compartint, perquè és una passió que m'encanta.

    així que una abraçadassa i fins aviat!

    m

  • quetzcoatl | 04-02-2011

    Hola gypsy,

    He gaudit molt llegint aquest relat inquietant i que m'ha tocat. No és que vagi a confessar res il·legal, però reconec que m'he allunyat (i suposo que tots ho devem fer) de persones amb qui havia tingut molta amistat, a vegades per petites futileses. El cas típic és aquell tant bon amic amb qui fas tantes coses fins que et diu que fa temps que està enamorat de tu, i tot i voler dur les coses molt millor acabes per distanciar-te'n i quan el veus el saludes el més fredament possible tot i que el cor et digui que estàs fent mal fet. M'ha agradat i inquietat perquè m'ha recordat que sovint som incontrolables i fem (o no fem) coses que la moral o ètica personal ens indica el contrari...
    Finalment sobre l'aspecte formal dir-te que l'has portat molt bé, amb un llenguatge molt adequat i la cadència d'un record, tal i com ho expliques: repescat per una situació d'afrontament inesperat dins un vagó...

    Felicitats i gràcies per la bona estona!

    m

  • quetzcoatl | 21-11-2009

    És curiós com els mots ens marquen la circumstància, el present. El regal d'escoltar el Nocturn de Chopin llegint el poema que has presentat al melorepte ha set una sola experiència única i màgica. Els versos es bressolen en la música com si fossin el pianista mateix vivint des de dins aquest poema.

    Per deixar-te un comentari ràpid no he tingut temps de llegir sinó aquest Pescador de mots, que igualment m'ha fascinat.

    Et volia felicitar, doncs, i donar-te les gràcies per aquesta estona.

    fins aviat,

    m

  • quetzcoatl | 25-04-2009

    Estava a punt d'anar-me'n a dormir amb la primavera i he fet una ullada als relats destacats d'avui.
    M'encanta aquest poema, les imatges i la cadència que té.
    Li recitaré aquesta nit al russinyol.

    gràcies i felicitats

  • quetzcoatl | 06-04-2009

    interessant reflexió sobre el comportament humà!

    m

  • quetzcoatl | 06-04-2009

    i alhora apassionat, amb moltes imatges interessants, amb moltes sensacions primaveresques i tandebò eternes.

    felicitats i gràcies,

    m

  • quetzcoatl | 30-12-2008

    Hola maca,

    Moltes gràcies pel teu comentari-missatge-felicitació.

    Jo he donat una volta pels teus darrers relats i com que estic molt desentranada en l'art d'RC et diré simplement que m'han agradat, sense crítiques gaire constructives.

    Pel que fa aquell 11 de setembre t'he de dir que vas descobrir el que sóc, planament. La vitalitat immesurable que a vegades evoco als meus relats és un brot que ve de molt endins i que només pot sortir en certes ocasions hehehe

    Segueixo escrivint però amb més calma: la vida em porta altres emocions una mica més terrenals, però encara veig les coses amb una espurna d'exotisme.

    Espero que estiguis molt bé i que aquest any nou sigui ple d'inspiració i coses bones.

    una abraçadassa!

    m

  • quetzcoatl | 26-06-2008

    Vaig sentir una cosa molt semblant a la que expresses quan finalment vaig veure el quadre, que l'autora havia penjat acuradament i amb bona il·luminació a la part més llunyana de la paret principal. Mentre la gent entrava amb o sense protocol i engollien el berenar de croissants i pintura, hi havia dos quadres que em fascinaven. Dos quadres dins d'un mateix, dins meu també, vibrant amb llampecs de colors rebels que s'escapaven del llenç...
    Els seus ulls profunds deien que havien plasmat l'experiència d'eixir d'un quadre; els seus cabells ordenadament arrissats, de tant en tant s'esbullaven i s'omplien de colors.

    M'ha semblat un poema molt ben trobat i sobretot molt ben escrit.

    Felicitats!

    m

  • quetzcoatl | 19-05-2008 | Valoració: 10

    Aquests instants de vida plena que descrius, viscuts per un personatge que podria haver set teu i en el que et transformes com posseït per un optimisme sobtat, són sublims. Més per la realitat que per la fantasia; i això és el que fa que nosaltres també poguem veure la posta de sol i tocar la sorra i l'aigua sense moure'ns un pèl mentre tu escrius sobre aquesta vida tant curiosa.
    Fer i no fent es fan tantíssimes coses... se m'has endut a sensacions viscudes però m'he adonat de la falta que em fan; o del bé que em fa viure l'ara perquè durant aquelles estones almenys sabem exactament el que volem fer. Un relat en la teva linea (de cognom vitalista).

    gràcies i felicitats per la reflexió...

    una abraçadassa,

    m

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor