pren-me

Un relat de: quetzcoatl

Envejo els teus dits
passejant-se per la rosada
d'una cervesa
freda.

Els teus ulls
embruixats
per una espelma
absent.

Les teves cames
creuades
allunyant-me del teu sexe
ardent.

les teves mans
i els teus braços forts
gesticulant en l'aire
en l'aire!!

Nomes vull que em prenguis
i no m'estimis.
Nomes trenca'm
i castiga'm amb plaer
per tots els pecats
en els que ens he somiat
molls i perversos
(alimentant la meva insaciable existencia).

Pren-me aquesta nit
totes les nits
destrossa per sempre
l'ansia de la meva solitud.

Comentaris

  • Quina força que desprens i quin escriure més propi i quines imatges.[Ofensiu]
    Mena Guiga | 11-01-2015

    T'he llegit uns quants relats.
    Miraré de fer-ho amb més calma, val la pena, no cal embafar-se.
    Allò de tenir la filla: amortitza-la (quin verb més poc poètic) al màxim, omple-la de llavors, deixa que et mostri les seves i engoleix-les sense aturador. De seguida es fan grans i queda un buit. Jo tinc el meu tercer (tots nois) del 2003 i ara començarà a volar i a volar i quan no pugui llegir-li contes, per exemple, o dir fer-li creure -i no és pas mentida- que està parlant amb els ninos de peluix -les ànimes es posen arreu- sentiré solitud i només d'escriure-ho se m'humitegen els ulls, per aconjuntar-me amb la vorera de davant de casa que fa dies que plora un flux envernissaire. Un dia el meu fill gran, quasi de 24, en marxar cap a Girona, on estudia, em fa fer un adéu amb un gest i un somiure...i hi vaig veure el nen que era, que guarda a dins. I plego de rotllassos. Ah, i els gats, jo tinc una calicó, gata, adoptada d'una colònia en estat de supervivència, és un altre ser afí.
    Tanco rotllo. Per molts escrits, relats, poesia...quan apareixen, perquè si no es pot queden a dins i s'esperen.

    Mena

  • Eps quesitos![Ofensiu]
    Màndalf | 11-01-2009


    Quedes enganxadíssima!

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    Molts petons

  • Llegir una tarda[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 06-06-2008

    els teus versos fa pensar en moltes nits.

    Cada vegada que busco un text teu que no hagi llegit me'n duc la sorpresa de trobar un vell conegut. Realment, el conjunt de tot el que has penjat té un nexe molt clar (i bell).

  • xaropdetu | 20-03-2007 | Valoració: 9

    hola macaaaaaa! encara ens debem un dinar ehh! ens em d'explicar un munt de coses. a veure si un dia ens posem en contacte i xerrem una estona, val?

    espero que les coses vagin bé, a mi em van millor del que'm pensava!
    petunassus i una forta abraçada,

    xarop

  • A vegades[Ofensiu]
    L'anònim GharN | 19-03-2007

    un enveja fer-se mal entre les paraules i les lletres i les frases i els universos que més punxen.

    Tots anem cap a l'autodestrucció. No estem sols.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

161008 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com