Cercador
sota el paraigua
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
sota el paraigua de la volta celeste
m'he assegut aquesta nit
per contemplar el paisatge.
Ell tocava la guitarra
fent girar tots els estels
sobre el seu cap
sobre el meu cap;
jocs de llum des de l'abisme.
El paisatge, ample, s'ha obert davant meu
recollint cabòries que donen voltes dins el meu cap
i espolsant-les al vent els he dit adéu amb la mà
quan com estrelles massa pesades queien a l'horitzó.
dins la pau fonda d'un forat negre,
sota el paraigua de la volta celesta
un espai obert respira dins la meva ment
mentre per la boca evoco els sons de l'univers
Comentaris
-
molt bonic poema[Ofensiu]joandemataro | 05-02-2011 | Valoració: 10
ets molt hàbil amb el llenguatge i les matàfores, vaja per mi un bon poeta que transmet, et felicito
seguim en contacte
salutacions des de mataró
joan -
me'ls quedo per a mi.. [Ofensiu]Perestroika | 09-07-2009
"Ell tocava la guitarra
fent girar tots els estels"
Trobo fantàstica la imatge de fer girar tots els estels..
-
M'ha fet...[Ofensiu]rnbonet | 14-12-2007
...recordar una cançó de Brassens: 'Le parapluie'. Pel recer que comporta, per la sonoritat del vers. Encara que aquell altre paraigües és diferent, també parla d'amor.
Salut i rebolica!
PS.- Encantat de passar-me per la teua 'paradeta' de tant en tant. -
- desconnexió -[Ofensiu]kispar fidu | 02-11-2007
La tranquilitat que ens proporciona la natura.
L'alliberació a tants problemes i mals de caps de la societat que ens permet l'aire lliure.
Trobar-te enmig d'un bosc, rodejat d'arbres, davant d'un gran espai obert, del mar, d'un llac d'aigua freda, d'altes muntanyes, d'un horitzó llunyà que ens permet allargar la vista... tots aquests moments, i totes aquestes situacions, t'alliberen d'aquelles pressions que ens volten pel cap constantment, evitant sentir-nos en calma, tranquils i amb la ment relaxada.
Sota el paraigua del cel, o l'escalfor de l'abraçada de la natura, es respira la tranquilitat d'una ment que fuig i es desfà d'obsessions i presons.
M'agrada. Com sempre, el teu contacte amb la Mare. La teva unió amb tot allò pur.
p.d: He vist la presentació del Llibre d'Erotisme! M'ho he de mirar bé, però potser faig una escapada i hi vinc! (tinc llit a Vic i aprofito per a visitar una amiga!).
ja et diré quelcom!
tot bé?
cuida't,
Gemm@ -
Ja m'hi trobo[Ofensiu]Nubada | 23-07-2007
Un bell poema: sota el cel estrellat, una guitarra, les cabòries dins del cap que s'espolsen al vent, pau, espai obert... evocant per la boca els sons de l'univers... ja m'hi trobo...
-
Hola, quetzcoatl[Ofensiu]David Gómez Simó | 06-07-2007
Quan de temps sense deixar-te un comentari!
(Tot s'ha de dir, ni a tu ni a ningú)
M'agrada aquest poema, sota un paraigües, compartint tantes coses.
Veig que segueixes en forma (jo, de tant en tant rellegeixo les teves ametlles al ventre, que és un gran poema). -
Em sorprèn[Ofensiu]Antoni Casals i Pascual | 26-06-2007 | Valoració: 10
...que ningú no l'hagi comentat aquest poema després d'un mes d'estar penjat.
El trobo alhora intens i tranquil. M'he vist assegut, en un indret sense contaminació lumínica, observant voltar els astres i evocant totes aquelles coses que ens passen pel cap en els instants de placidesa.
Felicitats!
Valoració mitja: 10
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161367 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com