miralls del cel

Un relat de: quetzcoatl
Bassals,
miralls terrenals del cel,
on s'emmirallen les cames els arbres alts,
on voldria enfonsar-se aquest vent vibrant
per aprendre a nedar en l'espessor del fang;
on les fulles ensenyen el ventre
i els avions neden sobre l'aigua
com insectes sabaters.

Bassals,
que amb el tacte de la goma
es reinventen;
es tornen remolins i universos d'escuma
i de núvols plens de pluja
i bassals...

Bassals,
on de tant en tant
em veig la cara,
trossos de núvol i estelles de sol;
l'aigua arrugada alça la terra
i el fang lent no deixa veure
la bellesa d'aquesta tarda
que s'escapa entre les cames dels arbres.

Comentaris

  • Vull que plogui![Ofensiu]
    òliba d'Atenes | 10-04-2011

    Tot i gaudir d'aquests dies primaverals, el sol i el convit de la temperatura a les passejades... vull que plgui! Que quedi el terra ben ple de bassals i viure el poema, ple de tendresa. Fas mirar més enllà, tal com "mana" la poesia. M'ha agradat molt!

  • bassals[Ofensiu]
    Xunxi | 31-03-2011 | Valoració: 10




    Bassals de paraules , quietes i en moviment en el poema i en els nostres cors....de veritat un poema preciós.

  • Felicitats...[Ofensiu]
    instants | 17-03-2011

    Aquestes paraules generen incertesa, retumben, van i venen, esqueixades, presoneres, lliures.

    Bonica evolució.

    Una abraçada

  • preciós[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-02-2011

    un poema per xipollejar-lo, m'encanta el seu ritme, com vas i tornes als bassals. Molt bonic, un plaer llegir-lo. Has tornat amb força, segur que mai l'has perduda.
    Un plaer de veritat.

    Ferran

  • Quina meravella que hagis publicat de nou![Ofensiu]
    gypsy | 11-02-2011

    Poema de natura profunda, de bosc, d'aigua, de vent i fulles.
    I la veu que parla inserida com un element més sense destorbar l'equilibri del que és i ha estat per sempre. Hi ha tanta profunditat en els teus poemes, per força, la mateixa que seu contenir la teva ànima sensible i generosa.
    Em va fer una il·lusió immensa rebre un comentari al meu Delictes i faltes. Estic d'acord amb el que dius, que de vegades callem amb persones que han estat amics, que es crea com una barrera invisible que ens impedeix comunicar-nos i expressar el que sentim. Crec que hauríem de trencar la barrera encara que ens puguin malinterpretar, sobretot si la persona ha estat important en alguna època de la nostra vida. Hi ha silencis que ens deixen un sentiment de culpa. Però mai és tard per esmenar-ho si hi ha una segona oportunitat de recuperar una vella amistat, tenint en compte la perspectiva que ens dóna el temps que ha passat.

    Un petó molt gran, quetzcoatl

  • Quin plaer[Ofensiu]
    copernic | 10-02-2011

    tornar a llegir-te després de tants anys. La teva poesia ens recorda que les coses petites són l'essència de l'eternitat, que vivimen cada racó i en cada instant, o com deia Serrat "en un bies de tu enagua". Benvinguda de nou a la teva casa.

  • Mirar i veure.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 06-02-2011

    En allò més quotidià rau la poesia, que ho mostra tot als qui són capaços d'aturar-se, mirar, i veure. El mateix bassal serà mirat per un ull diferent que no veurà res. El mateix bassal serà palpat per un cec que ho veurà tot. El mateix bassal dibuixarà per uns els traços del cel i els núvols i per un altre una ganyota al rostre i el neguit de la manca de quitrà i de velocitat.
    Tot és a l'instant, el bo i el buit, que cadascú trii.
    Ben retrobada!

  • Òndia! Quina redescoberta![Ofensiu]
    rnbonet | 04-02-2011

    Mecatxumdena! Una de les meues escriptores favorites d'RC retorna de nou! I amb 'renglons curts'!!!

    Xicona, m'endinse als bassals, em xope i m'amere... Impressionant poema!

    Benvinguda altra vegada!
    I salut i rebolica!!!

    PS. Ara també m'he dedicat a malbaratar paper. No mai acabe d'escriure al final de cada rengló.

  • Bassals del cel[Ofensiu]
    Falciot blanc | 03-02-2011 | Valoració: 9

    Es extraordinari que un poeta pugui veure miralls en els bassals i pugui compaginar la realitat i fer-la poesia. Detalls de observador i gran poeta.

  • molt bonic poema[Ofensiu]
    joandemataro | 02-02-2011 | Valoració: 10

    treballat i que desprèn molta sensibilitat
    et felicito
    una salutació mataronina
    joan

  • Senyoreta Quetzcoatl[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 02-02-2011

    quan de temps sense veure res de nou teu per aquí!

    La veritat és que em fa il·lussió retrobar-te i més per què veig que no has perdut el teu estil que sempre m'ha agradat.

    Un bon poema. Ple de reflexes i mirades. Amb un us precís del llenguatge.

    Benvinguda de nou.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

90 Relats

822 Comentaris

155839 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.


Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com