Pangloss a la platja

Bones Sergi,
Merci pel comentari i les suggerències. Tens tota la raó que es fa massa reiterat lo dels "dotce objectes verdosos i de forma circular".
Aquest és el relat teu que més m'agrada.
Segurament perquè és el més real, on descrius les experiències que segurament vas viure un dia. I això fa que la gent se senti identificada, perquè és quelcom palpable.
M'hagués agradat, per això, un final diferent, que revelés quelcom de'n Pangloss, en comptes de fixar-se en aquella parella d'enamorats.
Per exemple, un canvi a la vida de'n Pangloss ha fet que avui sortís a viure la vida amb tanta sensibilitat, això arrodoniria més la història. La parella d'amants no aporta res.
M'ha agradat molt!!

Apa,

David

Un relat lliurat a la diguem, excentricitat de la llibertat més immediata, la recerca i l'observació del mar des de la platja. Hi ha frases fantàstiques, que ja t'han comentat, i que són d'aquelles que m'agrada guardar : ""Quan et sents lliure pots fer el que et vingui de gust." El que ve de gust és allò que en un moment determinat et fa sentir bé, i que potser en un altre instant diferent, esdevindria d'una altra manera. Tot és rutinari si ho fas sempre igual, per molt que t'estimuli, cert!.
Aix, jo aniria sense roba tot el dia!! sobretot ara que fot una calor que desfà fins i tot el sentit comú... jeje

angie

buf, quantes coses tinc a dir-te! a veure si ho recordo tot!

sobre el relat:
La introducció ja m'ha agradat. No és que no m'agradi viatjar, però sóc una mica contrària a aquesta dèria obsessiva i quasi obligada que ha sorgit últimament de viatjar a cada forat lliure que la gent troba. Viatges low cost, i moltes vegades low sentit, ja que és tal la rapidesa que ni ens temps d'adonar-te'n... no ho sé, segurament sí que hi ha molts que els aprofiten, però prefereixo viatjar d'una altra manera... (I conèixer millor la teva terra i entorn abans d'anar-te'n a descobrir la vida a l'altra punta del món!)

i quan he vist que parlaries de viatge low cost sense moure't... oh! genial! i amb bicing! quantes vegades, sortint de l'anterior feina, m'agafava un bicing per desconnectar i alliberar-me, i iniciava el meu trajecte descendint des de st.gervasi, fins a baix de la ciutat, on després triava la ruta deixant-me guiar per la sensació del moment.

m'encantava. (Ara fa una setmaneta em va caducar, i per uns imprevists no l'he renovat, després de dos anys de tenir-ne...). A part ja no l'agafava tant al no treballar ni estudiar a la ciutat.

Cap al final de la teva narració, pel meu gust, la història potser ha trencat el seu ritme inicial que m'ha enganxat. Aquella sensació de llibertat, fugacitat en les decisions, espontàneitat, frescor, etc. Potser al final he perdut el factor sorpresa. Però a part d'això m'ha agradat la descripció que n'has fet d'aquest viatge passejat en particular.

Jo, aquest any, sí que puc dir que m'hi he banyat despullada. Ho havia fet altres cops, però a Barcelona mai. I aquest any ja porto més d'un parell de vegades! i la veritat és que és una comoditat que es nota. (S'ha de dir que ho he fet a hores on no hi ha tanta afluència: els vespres de dimarts, entre setmana i quan ja fosqueja: increïbles! i una matinada... ;)

m'he quedat amb aquesta frase "Quan et sents lliure pots fer el que et vingui de gust." Potser és perquè ja fa un temps sento que he trobat quasi al 100% la meva llibertat. L'estar a gust amb les pròpies decisions, tot i que sovint no segueixen les opinions de la resta.


ah! al principi no sabia com anomenar-te, si com a dona o home! (per molt que no t'agradi parlar de tu... podries afegir el nom a la bio, per facilitar pistes de la teva identitat!) jeje

ara sí, però, després de llegir el relat, sé que puc dir-te quark en masculí.

Així que, (deixant de banda el text en concret), gràcies pel comentari que vas fer l'altre dia al meu nano. Em va fer molta gràcia que hi trobessis la similitud amb kafka. (Que no era la meva intenció, ni hi havia pensat). Però em va agradar llegir-ho, i la manera en com vas dir-ho.

i, no he arribat a temps a presentar un nano-nano, però no volia quedar-me sense dir-te que em va agradar molt la teva proposta! Primer pel títol redundant: nanonano. I després per la teva introducció, i la ingeniosa utilització del "nanobar" amb el doble sentit: El nano anterior que transcorria al Bar; i la unitat de mesura relacionada amb el tema del nano! genial!

a més, també em va fer especial gràcia perquè, suposo que sent amant de les petites partícules, n'hauràs sentit a parlar; treballo al sincrotró (l'accelerador de partícules d'aquí), i m'hi va fer pensar.

Bé, deu n'hi dó quina parrafada m'ha quedat! em sembla que no em deixo res ;)

ens seguim veient pel web, entre mots i reptes!
que vagi bé l'estiu,
Gemma

ni que sigui de tant en tant, com per afermar una petita nostàlgia que pot fer feliç a més gent del que et penses?

N'hi ha que esperem coses teves i tenim paciència i fe.

:-)


muaCCSS

Simplement fabulós.
Estic a punt d'anar a dormir (és mitjanit) i m'enduc el teu relat a l'interior dels meus somnis.
Això no només és un parlar per parlar sinó que és un saber copsar la meravella, Leibniz i el millor del móns possibles (i tant que és el millor dels móns, havent-lo descrit com ho has fet!!!). M'encanta aquesta mena d'optimisme i la gran quantitat de picades d'ullet que ens fas!

Una forta abraçada voltairiana!

Aquests instants de vida plena que descrius, viscuts per un personatge que podria haver set teu i en el que et transformes com posseït per un optimisme sobtat, són sublims. Més per la realitat que per la fantasia; i això és el que fa que nosaltres també poguem veure la posta de sol i tocar la sorra i l'aigua sense moure'ns un pèl mentre tu escrius sobre aquesta vida tant curiosa.
Fer i no fent es fan tantíssimes coses... se m'has endut a sensacions viscudes però m'he adonat de la falta que em fan; o del bé que em fa viure l'ara perquè durant aquelles estones almenys sabem exactament el que volem fer. Un relat en la teva linea (de cognom vitalista).

gràcies i felicitats per la reflexió...

una abraçadassa,

m

Has aconseguit transportar-me completament, fins i tot m'han fet ràbia els granets de sorra. Un final una mica ensucrat pel conjunt solitari del text, però em quedo amb una molt bona sensació...i fred de peus.

Basileia

Magnífic relat. Un viatge que, contra el que podria semblar, no està a l'abast de tothom: per gaudir-lo cal un determinat nivell de sensibilitat, la capacitat d'assaborir les coses aparentment banals. Et felicito.

Pel que fa al teu comentari, probablement tens raó: no hi ha sorpresa final. Tampoc no era això el que jo cercava, sinó provocar certa angoixa en el lector des del mateix moment que reben la capsa amb les pólvores. És evident que no ho he aconseguit i, precisament per això, t'agraeixo el teu comentari.

Una abraçada

feia molts dies que el volia llegir, va ser a destacats molt temps. Havia de trobar el moment. No m'imaginava que seria així el relat, vull dir, així, tan hedonista, de copsar el plaer de les coses diminutes com anar descalç per una platja coneguda. Tenia por de trobar-hi acció, m'horroritza l'acció o quan passen moltes coses alhora que no tinc temps de digerir.
M'agrada el silenci, la quietud i el temps que passi a poc a poc, sense rellotge, ni semàfors, ni calendaris.

No es pot lluitar contra l'entropia, tendim cap a ella, cap al màxim desordre. M'encanta el concepte de que per molt que ens hi matem ordenant i refen el món, la natura fa el que li rota amb els seus huracans i tsunamis. No sé si és una resposta d'enuig cap a l'home, sempre he pensat que la natura és un ésser viu gran i complexe. No seria rar que respongues amb atacs de còlera de tant en tant, després d'haver aguantat tant de temps la plaga humana.

M'agrada el teu relat, la teva pau, els teus ulls com miren el món que t'envolta i la petjada de bellesa que en deixes.

Un petó molt gros!

gypsy

magníficament relatat amb acurades descripcions que fan que el lector es senti immers o integrat en cada situació. Al estar àgilment redactat utilitzant mots d'un vocabulari planer i col·loquial ajuda a llegir sense esforç mental assolint així una lectura amena des de el primer moment.

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Serenor i llibertat. Les que dóna un instant de felicitat. Un clar alliberament de l'esperit, del pensament, un deixar-se anar, fer el que vols, captar la bellesa del que ens envolta, el que tenim a l'abast i no acostumem a gaudir.

Hi ha una frase que m'ha copsat a l'inici: "Fa trenta segons que sé exactament on vull anar". Mira si sóc ruc que primer em pensava que hi volies anar per alguna cosa diferent. Després he anat veient que senzillament volies passar-t'ho bé contemplant la bellesa. Senzillament.

Gràcies, un relat preciós.

Tan senzill que emociona.

Veig que, com a mi, t'agrada la paraula "entropia". És molt bonica la definició que en fas, tan centrada en el detall, en allò petit. Vols dir que no tens sang japonesa?
Però el que realment m'ha commogut del teu text és l'elogi del moment present que subjau a tot allò que narres i descrius, a la situació mateixa. Quants cops fem accions paregudes a la que tu converteixes en poesia i estem pensant en el que farem demà, en allò que ens van dir ahir o en l'amic amb qui ens distanciàrem, per posar alguns exemples. Oblidant l'ara, que és al capdavall el que tenim.
Un plaer.

...el relat com un alliberament; com una alenada d'aire fresc a tocar del món urbà; com una 'mitja fugida' de tot un món de cotxes i gent; com una descoberta d'eixa altra vida que tenim al costat... i que, ignorant-la, veiem tan poques vegades.
I no sé si encerte, xicon! La impressió, però, perdura. I és que el meu mó´n habitual és el que descrius, camps i mar, sorra i aigua.

Amb elt ext, els lectors anem com el teu protagonista, en bici, però pedala o pedaleja un altre: molt aconseguit el relat.
Ara, desprès de buscar al diccionari wikipèdia panglossià, em sembla com si rebaixessis la categoria del teu personatge i només fes ruqueries per omplir el temps d'avorrits lectors.
Com sou la gent que sabeu què és un quark sense veure'l mai!

no sé si vinc condicionat pel títol, o perquè darrerament m'he empatxat una mica de novel.les del murakami, però en els dos darrers relats em sembla veure-hi un toc. Només m'hi falta que el protagonista es demani una sopa miso.

I com que el murakami m'agrada, el relat, amb aquest aire m'ha entrat molt bé, i a més, a diferència de les novel.les del paio aquest, el final està molt ben resolt.

per aquestes imatges que has creat en la meva ment d'un capvespre perquè es percep clarament la lenta davallada del dia, el canvi difós de la llum, el color no sempre present en els capvespres, l'arribada discreta de la nit, l'espectacle dels estels til.lilant en l'horitzó, el bany de peus ple de sensacions, la cadènciosa harmonia de l'anar i venir de les onades, els moments màgics que ens fan adonar que som vius...

No em puc parar a fer gaires valoracions, escrivint amb una sola mà, que a més és l'esquerra. Però el cas és que el que haig de dir d'aquest relat és molt clar: està ben escrit. Molt ben escrit. El lector veu tot el que descrius.
M'ha fet molta gràcia la referència que fas als meus relats. M'he sentit una mica com l'Almodovar amb els transsexuals i les putes, o com el Medem amb les noies nues a les platges d'Eivissa, o com en House amb les biòpsies.
En fi, et felicito. M'ha encantat també que parlis de l'entropia que és un concepte apassionant. De totes, em quedo amb aquesta asseveració:

Però quan la bellesa és capaç de seduir tots els teus sentits amb uns instants de màgia, només pots pensar que tot esdevé en el millor dels mons possibles.

suposo que ha de qualificar-se com a relat de tipus personal. Perquè no és avorrit, no és mediocre, no és ofensiu, no és absurd, no és friki i no és tòpic. Dius molt de tu, en efecte, de com ets.

Aquestes rauxes (agafar la bici, o el cotxe, o el bus... o anant a peu) i posar-se a córrer cap a un lloc (perquè no és la ciutat que t'obliga a córrer, ets tu mateix: no vols perdre l'oportunitat, no vols oblidar-te d'allò que se t'ha acudit, no vols que una altra necessitat s'imposi) les conec. I trobo que les has descrites, amb aquest exemple, molt i molt bé. M'hi he sentit identificat.