Cadira

Un relat de: Lavínia

Estava asseguda a la cadira.
Lip gloss als llavis
i sota el vestit oferia,
com una arrel de dolor,
l’escala esventrada de la misèria.
Absoluta.

Estava asseguda a la cadira.
Escot ufanós i dins del pit tenia,
com la carretera inacabable,
la joventut que rodolava.
Ràpida

Estava asseguda a la cadira.
Ulls precipitats a l’aigua febril
en una terra promesa
de sang i excrements d’existència.
Cremada.

Estava asseguda a la cadira,
com l’estella més pulcra,
cada dia.


Comentaris

  • garratibat[Ofensiu]
    Pau Mora | 20-11-2011 | Valoració: 10

    És després de llegir alguns comentaris que entenc el significat d'aquest poema de temàtica tan poc amorosa. Com més llegeixo aquí a RC, cada cop més me'n adono de lo alt que està el llistó. Felicitats a tots

  • Quina música[Ofensiu]
    Narcis08 | 26-08-2011 | Valoració: 10

    per al cor, quines paraules per a l'enteniment. Quina bellesa i perfecció.
    Felicitats!
    Jo també sóc per aquí. Digues què et sembla el que escric, sisplau...
    Salut!

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Enhorabona!

    Aquest poema, presentat al “Concurs ARC de Poesia 2011. Poesia Social i de Denúncia”, ha estat seleccionat per formar part del recull que l'Associació de Relataires en Català publicarà dins la Col•lecció Relataires (Editorial Meteora).

    En breu ens posarem en contacte amb tu via correu electrònic.

    Gràcies per la teva col•laboració,

    Junta de l'ARC

  • quin entremat de sensacions...[Ofensiu]
    teresa serramia | 01-05-2011

    i d'imatges trenades sàviament, Lavínia...Amb una gran destresa ens condueixes per teu món oníric: felicitats....Una gran, immensa abraçada...........

  • Cadira esventrada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 09-04-2011 | Valoració: 10

    quina cadira més esventrada, quin poema més colpidor. quina angoixa pensar-hi, quin plaer llegir-te. Temàtica dura, crec que encara més dura, que mai criticarem prou. No ens podem comformar en pensar senzillament que és l'ofici més vell del món i prou. És un abús i una vergonya, encara avui. I el poema és molt brillant, amb la paraula solitària al final del paràgraf, que li dóna més força si cal. Fantàstic, vaja. Una abraçada.
    Aleix

  • cadira[Ofensiu]
    quetzcoatl | 04-02-2011

    Lavínia,

    Sempre he admirat la teva poesia precisa. Aquesta "Cadira" aguanta el pes d'una història trista i dura, d'un ofici amb massa demanda fàcil i moltes, masses conseqüències difícils de mesurar. Pot semblar tant banal, una noia prostituïnt-se al costat d'una carretera, però sota la superfície hi ha mil coses callades i tant difícils de solucionar! És un bon poema de denúncia per totes aquelles que fan aquest ofici contra la seva voluntat, o perquè no tenen més remei. M'han agardat molt les imatges i mots que has fet servir.

    Felicitats!

    m

  • Assegut a la cadira[Ofensiu]
    anheldesol | 26-01-2011

    intento copsar tota l'essència, el que hi ha darrera, o dalt o baix de la "Cadira".
    Com diu Naiade, val la pena llegir vàries vegades aquest poema i és necessari per entendre'l tot.
    És un poema trist, podrit per dins. No és fàcil donar aquesta impressió.
    La cadira s'ens clava i el temps no es pot deixar passar...

    Felicitats, un poema que fa sentir!

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Si la teva obra compleix amb els requisits bàsics d’aquesta convocatòria, pel que fa a temàtica i extensió, ja entra a formar part del conjunt de poemes que el grup BROU seleccionarà per ser musicats.

    Si també vols que el poema entri a la fase de selecció per ser editat en un poemari recull, dins la col•lecció Relataires de l’editorial Meteora, recorda que has d’enviar l’enllaç d’aquest lloc web on ha quedat penjat a l’adreça electrònica de l’ARC (associacio.relataires@gmail.com), i que la condició bàsica per poder participar en aquest nou llibre de l’Associació és ser-ne soci.

    Gràcies de nou!

    ARC

  • Molt aconseguit[Ofensiu]
    Naiade | 25-01-2011 | Valoració: 10


    Un poema per llegir a poc a poc a fi de poder captar-ne l’essència.
    Una obra d’art que transmet una sensació punyent a cada estrofa.

    Una forta abraçada

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: