tardor

Un relat de: quetzcoatl
moixaina de vent a les branques;
poesia d'aglans que cauen.

Comentaris

  • Una poesia breu i simpaticona. Felicitats.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 21-05-2024 | Valoració: 9

    Hola, quetzcoatl.

    He vist la teva poesia en només dos versos (¿perquè n'hauria de caldre més, em pregunto jo?). No he entès molt el teu sentit però m'ha semblat molt romàntica. He vist com simbolitza les fulles de la tardor com cauen en terra...

    Breu però suggerent.

    Molt poques vegades he vist poesies de dos versos bones... jo les faig sempre més llargues... Diuen que cada dia es veu i s'aprèn una cosa nova.

    Ens veurem per Relats. Salut!!!



    PD: Gràcies pel teu comentari als meus relats.

  • Interessant l'us de "moixaina"[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 17-11-2020

    Has emprat un mot molt específic i humà (la moixaina fa referència a tocar la galta) per definir el que fa el vent, dotant-lo de suavitat i tendresa. Alhora que en molt poques paraules ens portes la tardor fins a casa.

    Salutacions quetzcoal! Ara feia molt de temps que no gaudíem de cap escrit teu i, la veritat, fa il·lusió trobar veus de fa temps.

l´Autor

Foto de perfil de quetzcoatl

quetzcoatl

91 Relats

824 Comentaris

162679 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.

D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.

Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
2024: seguim evolucionant! sempre amb ganes d'escriure però amb falta d'espai i temps. Nostàlgia del temps sense responsabilitats...; i molt agraïda pel que la vida em regala cada dia.

Espero que us agradi algun dels meus relats!

teaspoontrader@gmail.com