Cercador
endins
Un relat de: quetzcoatlLa pell del teu pou
que clou l'aigua i en vessa;
borrissol que regala escalfor
i cou tendresa endins.
Endins,
que és on se'm vesses
i ens trobem
sols i plens,
dos.
Comentaris
-
Hola, Quetz[Ofensiu]brumari | 23-05-2007
Jo també estic content de trobar-me un comentari teu, i alhora contrariat en comprovar que no has penjat res de nou. No siguis tan gasiva, Quetz!
Per això he d'agrair-te el teu comentari en un poema ja llegit. I he triat aquest, curt i incisiu, amb una densitat d'imatges envejable i sorprenent.
Molts petons
-
deliciós[Ofensiu]blaumar | 05-04-2007
i gràfic , snsual i ràpid.
una abraçada
R -
recargolant[Ofensiu]Gica Casamare | 02-04-2007 | Valoració: 10
Sóc mal lector de poesia, però en aquesta llegeixo el que m'agrada a mi escriure o intentar-ho, una poesia viva "endins", em diferents ritmes que es recargolen donant vida i vides.
Descongestiona't i escriu! -
Difícil poema...[Ofensiu]rnbonet | 20-03-2007
...i distinta mètrica als versos, amb certes rimes internes de sons i mots monosil·làbics, i imatges soltes com l'aigua d'una font en primavera.
PS. També jo he intentat algun cop l'escriptura en renglons curts. I saps? De vegades. m'hi trobe bé i tot!
Salut i rebolica, xicona! -
ooh[Ofensiu]xaropdetu | 20-03-2007 | Valoració: 9
feia molt que no llegia per aquí i veig que t'has aficionat a la poesia ehh! muakkks
l´Autor

90 Relats
822 Comentaris
157913 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com