Cercador
solstici
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Torna on l'aigua sempre corre
on les ribes reverdeixen
on les coves esperen
obertes
el teu tresor
les flors, ofrena
que deixem marxar
les cabòries que l'aigua renta
fulles que marxen riu avall
i el silenci
que omple d'immensitat
la cova del teu cor.
Torna, torna on l'aigua sempre corre.
Comentaris
-
El cant del retorn[Ofensiu]Jere Soler G | 19-08-2025
Poema breu i intens, amb un camp semàntic natural i simbòlic (aigua, riu, cova, flors, fulles), que vehicula alhora una dimensió íntima i espiritual.
El poema gira entorn del retorn —tant físic com espiritual— a un lloc d’origen, de calma o de plenitud. Aquest “on l’aigua sempre corre” no és només un espai natural sinó un espai simbòlic de renovació: el flux de l’aigua com a metàfora del pas del temps, del rentar-se les cabòries, de deixar anar allò que pesa.
És un poema que funciona com un cant de retorn i purificació, amb una forta càrrega simbòlica i un llenguatge senzill però evocador. La brevetat i els versos trencats contribueixen a la musicalitat, com si fossin gotes d’aigua que cauen.
La seva força és la simbolització del paisatge natural com a mirall de l’interior humà. L’aigua, el riu i la cova acaben sent alhora lloc físic i metàfora vital, i la repetició del mot torna convida a una reflexió existencial: retrobar el que som en essència.
Que bé tornar-te a llegir! -
Retornar[Ofensiu]aleshores | 25-06-2024
T’agrada el retorn i el practiques en la realitat i també en més d’un poema.
Ben retornada.
l´Autor
91 Relats
825 Comentaris
170635 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
2024: seguim evolucionant! sempre amb ganes d'escriure però amb falta d'espai i temps. Nostàlgia del temps sense responsabilitats...; i molt agraïda pel que la vida em regala cada dia.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com