:-)

Decidir si un escrit s'ha de fer en primera o en tercera persona.
Segurament, caldrà que això sigui una regla unitària de l'obra.
La idea del joc de rol, és correcta, però cal tenir en compte que per jugar cal un master, que també podria ser col·lectiu. Aquí s'hauria de jugar a dos nivells: les històries que viu cadascun dels personatges i l'elaboració del marc argumental "secret"
Possiblement, caldria algun episodi descriptiu, impersonal, per evitar posar sempre en forma de diàleg o monòleg mental d'un personatge, totes les descripcions i explicacions d'esdeveniments.

que fan servir la xarxa d'internet per a fer quelcom similar... és a dir per a inventar-se una identitat falsa, que molts d'altres en xats, foros, llistes de correu... consideren com una persona real, però que en realitat és un personatge creat per algú del mateix xat o grup msn on participa el personatge fictici. Aleshores les interaccions d'aquest personatge fictici amb els membres de la comunitat virtual ajuden a que es vagi configurant, i a què el seu creador es diverteixi creant il·lusions. És el que s'anomena un trol. N'hi ha de més i de menys benignes.

Obviament això que faríem amb aquest projecte no seria el mateix, perquè tots sabem que es tractarà d'una història fictícia, i ningú no se sentirà enganyat.
A mi personalment els trols no m'agraden gens, encara que alguns dels seus creadors considerin que es tracta de jocs innocents, o de personatges ficticis creats per ajudar a la gent; acostumen a dir que si no s'arriba a saber la veritat ningú no pateix.

Tot i així, a mi la veritat em resulta com l'oxígen, la necessito per respirar, i no suporto la mentida inconscient com a mitjà de res. Ho consider-ho innoble i perillós.
La mentida conscient, en canvi: la novel·la, la ficció declarada sense enganyar ningú, crec que és altament positiva.
Ja ho va dir algú: el camí més proper entre l'ésser humà i la veritat és un conte.