Boires i cabòries

Portes una trajectòria sensacional. Aviat m'avançaras en nombre de relats penjats (o poemes o el que sigui). Veig que arribes a publicar més d'un poema cada dos o tres dies. Això és que estas en ratxa. Aprofita-ho i reivindica't! Sempre reivindica't!

També t'he d'agrair algun comentari que m'has fet, així de passada... que vol dir que encara compto per a tu.

Gràcies.



Centellejant!

La sensibilitat posada al servei de la poesia dóna els resultats visibles en aquest poema.
Una abraçada
Joanalvol

A mi particularment em sembla molt alegre i també emocionalment positiu aquest ordenat "paisatge" que descrius.

espero que avui el dia hagi estat més clar. Gràcies per les teves paraules, tu també "desemboires" quan més ho necessitem. Gràcies per tot. Fins aviat.

De vegades no ens deixa veure, però i la seva abraçada... I la rosada que ens deixa a l'ànima o a la pell del poema...?

Des del far bon capvespre.
onatge

...amagat en la boira. Les nostres pors, les nostres preguntes sense resposta, un desfici per saber tal com sempre ha passat amb l'home. Què hi haurà allà? Curiositat, temor, pors i esperançes! Què vols més d'un núvol que et bé acaronar la cara per després volar lliure.

Una abraçada.

És un bassal ple de boira? Quina imatge més bonica. I el poema descriu perfectament un dia melancoliós de boira. Jo i la boira no som gaire amigues, sobretot perquè s'acompanya de fred. L'únic moment quan m'agrada és quan el sol és prou alt per deixar-se entreveure i el pots mirar directament, i lentament la boira s'aixeca i tot el dia s'anima i canvia i tornen els colors i les il·lusions.
Malgrat tot permet disfressar la realitat i que en poguem escriure metàfores tant boniques com les que has fet.

Gràcies pel teu comentari i espero retrobar-nos en aquest univers relataire.

m