Cercador
Cor de papallona, horitzó de plenitud
Un relat de: quetzcoatl- Compartir:
Cor de papallona, horitzó de plenitud.
M'he despertat aquest matí enmig d'un somieig dolç, abraçant els llençols encara calents de tu fa una estona. He obert els ulls: penombra. M'he aixecat per obrir la persiana: és tard.
M'és igual.
He tingut una sensació estranya de plenitud hostil. Una tristesa plena de records saturats en un temps i espai llunyans. Passats. Irreals ja.
Reflexionant sobre contextos, textos i sentiments passats, la revelació d'un sentiment nou m'ha il.luminat: l'evolució de l'esperit eixampla els camins a viure.
*
En algun punt de la meva vida m'havia bloquejat amb la idea estranya de no poder viure res tan gran com aquell primer amor. Semblava que l'impacte de la relació superava les expectatives del meu equilibri intern. Així es van quedar les portes ni obertes ni tancades, grinyolant dins els meus pensaments quan pensava que res de tot lo millor seria "mai més tant".
Però els sentiments tancats en algun punt es descoagulen. Llavors la vida flueix per dins i pots estar bé i tranquil, sol o acompanyat. Potser un dia estàs sol i coneixes algú que feia temps que esperaves. Potser l'algú també vol dormir amb tu cada nit i abraçar-te al matí abans de marxar.
*
Et recordo aquesta nit, ahir, fa temps, fa una estona, i m'omple pensar en els horitzons que volem recórrer junts. Aquell vell "mai més tant" perd importància en el sentit, i en la forma creix dins el teu cos que desitjo a cada instant.
Reinventant històries, descobrint-nos sencers i assedegats de ganes de viatjar, de créixer, de viure.
Així et recordo abraçant els llençols encara calents de tu, i obro els ulls altra vegada per veure l'horitzó. Tinc ganes de tirar les pors per la finestra, quedar-me nua entre els llençols calents, recordar-te i voler tenir-te aprop per mirar junts l'horitzó i riure
i si vols podem construir-hi un castell per estar tranquils.
Comentaris
-
FELIÇ 5è ANIVERSARI ![Ofensiu]kispar fidu | 11-01-2009
FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!
Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?
p.d: Feliç aniversari guapa! -
Me n'alegro molt que sigui així.[Ofensiu]Noidebosc | 10-07-2007
Sort.
-
la metamorfosi[Ofensiu]qwark | 31-05-2007
A cap dels erudits estudiosos de la literatura quetzcoatliana se li escapa que estem davant de la segona part de "cor de papallona, corriol de solitud", uns dels relats estrella del recopil·latori 2.0. És un contrapunt que sembla voler lliscar cap a una etapa de maduresa (en l'amor, en la vida) i que també sembla voler tancar un cicle.
Ara sí, sembla que ens trobem ja en aquell espai de fora de l'esfera. Els mai són sempre massa temps. L'essència de papallona té el poder de la metamorfosi. Reinventar-se i volar cap a horitzons diferents.
Endavant, potser la tercera dècada també té el seu punt d'inflexió. La simetria de la vida és, de vegades, capritxosa. -
...[Ofensiu]l'home d'arena | 24-05-2007 | Valoració: 10
Esplèndid.
Precís, clar, i ras.
Mai no m'havia atrevit a comentar-te. Què podria dir?
Però aquest en particular m'ha commugut d'una altra manera. Perquè hi ha moments, i les sensacions que els conformen, que em són ben difícils de descriure, o en sóc del tot incapaç. Aleshores, tan sols em venen barbulls a la boca, pinzellades grosses i mal donades que ni de lluny abasten el que he sentit. En canvi tu, ho fas amb una senzillesa aclaparadora. I em dic: és així!, és així!
Bé, alguna volta havia de ser, i aquesta és perfecta, per declarar la meua admiració i acompanyar-la d'un gràcies coral per tots els teus escrits.
Salut, i un bes, d'un lector devot, i mut fins ara.
l´Autor
90 Relats
822 Comentaris
161361 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76
Biografia:
Diuen que vaig néixer amb presses... a les escales de ca la llevadora. De la meva infància no recordo gairebé res, però devia ser maca.D'adolescent m'agradava la creació i escrivia molt però "vivia" poc. Després d'uns anys d'efervescència em vaig apagar; vaig passar un parell d'anys una mica perduda, passiva i superficialment.
Finalment vaig fer les maletes i me'n vaig anar un temps a centreamèrica. Allà em vaig despertar del tot i vaig viure tan intensament que si m'hi hagués quedat el cor m'hauria estallat. Vaig tenir temps de sentir-me sola, acompanyada, enamorada, desolada; vaig fer projectes, vaig construir coses, vaig destruir-ne algunes i deixar-ne d'altres; vaig conèixer paratges i persones meravelloses; també em vaig començar a conèixer a mi mateixa; vaig obrir les portes del meu esperit, vaig créixer... A través de relatsencatalà vaig escriure i molt, i de moment ha estat la meva època més prolífica relatairement parlant.
Quan vaig tornar de centreamèrica, vaig estudiar infermeria i em va agradar molt —però no em veig treballant en un hospital o ambulatori. Vaig conèixer el meu home i vam començar a plantar i a ser més autosuficients. Des de llavors la sobirania alimentària i la salut humana i mediambiental són dos temes en els que crec i que em motiven molt.
El 2009 vam tenir una nena. És l'experiència més fascinant que he tingut mai i constantment aprenc i desaprenc coses a través d'ella. També és cert que des de llavors tinc molt menys temps per a mi i en conseqüència per escriure, però espero anar-lo recuperant. De moment intento ser tant bona mare com puc i combinar-ho amb l'hort i el dia a dia.
El temps passa volant però me n'adono que amb una bona actitud davant la vida, no cal esmerar-se en buscar la felicitat que tant vaig idealitzar en l'adolescència, després del primer amor. La felicitat és un camí i una manera de fer i viure. Som els únics responsables de les nostres vides i penso que amb intuïció podem acabar familiaritzant-nos amb l'atzar.
Tanmateix penso que també he de dir que no podem eludir la responsabilitat individual i col·lectiva que tenim envers les grans injustícies i profundes desigualtats que passen cada dia al nostre món.
Espero que us agradi algun dels meus relats!
teaspoontrader@gmail.com