Innocència

Un relat de: Prou bé

La Maria i la Nina miren, amb el nas enganxat als vidres, a dins la sala de nadons, un bressol. Posa un nom: Nil.
– Iaia, és aquell d'allà? És maco oi?
– Sí que ho sembla de maco, però és que des d'aquí quasi no el veiem, Nina!
– Mira! Iaia, si em poso de puntetes el veig millor. Em sembla que m'ha mirat!
Com heu endevinat aquesta conversa és entre una àvia i la seva neta. El que no sabeu és que la Nina té tres anys en el moment de la història, i en els seus ulls lluu un esclat d'alegria.

Tot havia anat molt de pressa. El part havia estat ràpid i fàcil.
Els pares de la Nina havien demanat als avis si podien anar a fer companyia a la nena que ells marxaven a l'hospital, que les contraccions eren molt seguides.
Quan el fill de la Maria va trucar a l'hora d'haver marxat ja va ser per dir que el naixement havia anat com una seda.
– Ja podeu venir i portar la Nina.
La Nina saltava i botava amb crits d'alegria repetint, tinc un germanet, tinc un germanet!
I, ara, les trobem contemplant extasiades el bressol des de la finestra de la sala.
La Maria mira la nena i comparteix la seva emoció. Sap quanta il·lusió hi ha hagut en aquest embaràs. Sap del desig del seu fill i de la jove de "donar" un germà a la Nina, nen o nena. Això no importava, però no volien una filla única. El camí ha tingut algun entrebanc i ara tenen molt per celebrar. Que bé! Pensa. I somriu.
– Què? Us agradaria dur el bressol a l'habitació de la mare? Els pregunta una infermera.
L'àvia: És clar, podem?
La Nina: Sí, sí. I amb tota la seva innocència diu – Anem iaia! Que la mama encara no sap que el Nil ja ha arribat!
Li donarem la sorpresa!

Relat presentat al RepteClàssic "SORPRESA"



Comentaris

  • Il·lusió a muntanyes[Ofensiu]
    aleshores | 03-01-2024

    Aquestes naturals ganes immenses de viure i de conèixer les coses, amb dosi d’il·lusió descomunals, estan molt ben dscrites.
    Aquest darrer reducte de l’esperança en forma de nen, a qui transmetem tot el que podem… I ens admirem de la seva “maduresa” i seriositat com les persones que són.
    Quina sort poder-ho compartir.

  • El germanet.[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-01-2024

    Trobo que aquest relat destaca per la seva naturalitat, tant en la descripció dels fets com en la sorpresa final de la nena tan innocent que vol avisar a sa mare que li ha arribat un germanet.

    Un relat molt bonic, senzill, i tendre.

  • Sorpresa [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-01-2024 | Valoració: 10

    Un Relat ple de sensibilitat. Magnífic. Suggerent. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions cordials.

  • Sorpresa [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-01-2024 | Valoració: 10

    Un Relat ple de sensibilitat. Magnífic. Suggerent. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions cordials.

  • Sorpresa [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-01-2024 | Valoració: 10

    Un Relat ple de sensibilitat. Magnífic. Suggerent. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions cordials.

  • Sorpresa [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 02-01-2024 | Valoració: 10

    Un Relat ple de sensibilitat. Magnífic. Suggerent. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions cordials.

  • El germanet de la nina. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-01-2024

    Vaja, m'ha impressionat aquest relat! A pesar que te l'havia llegit en la pàgina del fòrum
    on expresses i ressaltes tota una història, amb una bona sorpresa!, sobre un xiquet, per la Nina, que ja tenia com germana La innocència es veu molta clara.

    Tens molt d'art per a fer un relat biogràfic i que està molt reeixit.

    (Jo, ja no me'n recorde gens de quan tenia d'un a nou anys. Des d'ací ja sí que em recorde més de la meua joventut).

    Enhorabona. Prou bé.

    Que passes un bon dia d'any nou.

    Cordialment.

    Perla de vellut

  • Mai millor dit[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 31-12-2023

    La innocència d'una nena que espera un germanet i alhora la innocència del final de la història del pensament de la nena. Un relat molt tendre, on expliques d'una manera senzilla i plena d'emoció un fet tan natural.

    Un relat molt ben trenat i molt encertat en el contingut.

    Bon any Prou bé.

    Rosa.

  • molt maco i amb molts sentiments[Ofensiu]
    Noia Targarina | 30-12-2023 | Valoració: 10

    Bona vesprada prou bé,

    Gràcies per els teus comentaris al meu relat.

    M' encantat el teu relat està ple de molts sentiments i és preciós.

    Espero el teu pròxim relat per poder-lo llegir.

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Ah, la canalla...[Ofensiu]
    llpages | 30-12-2023 | Valoració: 10

    Una anècdota d'una nena que acaba de tenir un germanet, heus aquí un argument ben senzill. Aleshores ve el més difícil, redactar-la de manera que les paraules de la nena siguin la sorpresa final, la cirereta que fa dibuixar un somriure al lector. No és un repte trivial: els personatges, l'atmosfera, el desenllaç amb sorpresa, etc... Prou bé ho resol amb tanta gràcia que m'ha tingut enganxat al relat fins al final, una escriptura que flueix tan bé, una delícia. Enhorabona i feliç any nou, Prou bé!

  • Molt encertat[Ofensiu]
    Ginebreda | 30-12-2023 | Valoració: 10

    Quina millor sorpresa que un nadó. Relat molt encertat que descriu la inocencia dels infants. Preciós!! M"ha encantat.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1327 Comentaris

53148 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com