Cercador
Dos amics
Un relat de: Prou béUna bona colla entre familiars i amics havien decidit passar uns dies junts en aquell indret de turisme rural.
S'havien reunit des de canalla a avis, i un bon nombre de jovent. Tots plegats feien un grup gens heterogeni, però s'entenien d'allò més bé i arribaven fàcilment a acords de com omplir el temps, de què menjar i a on anar per explorar els encontorns.
Els àpats, al voltant d'una gran taula, esdevenien els moments més divertits i sorollosos, sobretot l'esmorzar. Es barallaven pel pa torrat amb embotit, per les melmelades i mantegues i pels gots d'aquella llet tan saborosa com no la tenien a ciutat.
Avui, ells dos, eren al jardí. Era una tarda de primavera tardana, gairebé a tocar de l'estiu, i s'hi estava bé a fora.
Seien a l'ombra d'un tendal que cobria tota la terrassa empedrada de la façana principal del casalot. Per la paret s'arrapava una heura que donava un caire rústic a un edifici que no tenia gens de gràcia ni cap estil.
Estaven sols. Tots els altres havien marxat d'excursió al riu. Ells havien decidit quedar-se i ara xerraven de tot i de res davant una gerra de llimonada. També comptaven amb una ampolla de whisky i una glaçonera amb gel.
Fumaven. Sense testimonis ni retrets, fumaven aquells cigarrets que tant els delectaven.
Eren feliços? No ho sabrien dir. Només gaudien de la seva amistat en una plàcida tarda al camp.
I de cop, la pregunta: –Què és per a tu la mort?
I sense pensar-hi gens va contestar: – Una solució.
I l'amic va mirar-lo i el va entendre. Va somriure i li va donar un copet afectuós a l'espatlla.
I la tarda es va anar escolant, xerrant de tot i de res, fins que els excursionistes van tornar i amb el seu enrenou van trencar l'encanteri de la comunió dels dos amics.
Comentaris
-
No és la fi ..[Ofensiu]Magda Garcia | 24-01-2024
..la mort. M'ha agradat el positivisme, defugir de la tragèdia i concentrar-se en el anar fent dia a día. Gràcies per comentar el meu relat. Cordialment, Magda
-
El gaudi tranquil del moment[Ofensiu]aleshores | 23-01-2024
La forma i el fons del relat van de la ma. El relat transcorre tranquil, la vida també hi transcorre.
O sigui, parles de la vida més que de la seva desaparició. Del seu gaudi.
Per lògica ha de tenir un final que nosaltres no veurem, ni viurem. -
diàleg[Ofensiu]Atlantis | 23-01-2024
La primera lectura amb va resultar inacabada. Després l'he tornat a llegir i he pensat que potser només és això: una conversa agradable i al mig la pregunta clau.
Converses així es donen molt sovint. Relat obert i que explica un moment.
M'ha agradat. ( no cal explicar-ho tot en un relat). -
M'ha sorpés...[Ofensiu]rnbonet | 23-01-2024
...agradablement el relat, concatenant principi i final. I entremig, unes descripcions d'estat bucòlic i campestre.
Bona participació! -
La pregunta sobre la mort.[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 22-01-2024 | Valoració: 10
Un relat que fa pensar, amb aquesta pregunta, que es fan els amics. Realment molt interessant aquest relat. Bona unió entre els dos amics, inseparables.
M'ha agradat com ho descrius.
Enhorabona: Prou bé.
Ens continuem llegint.
Cordialment. -
És la resposta bona[Ofensiu]llpages | 21-01-2024 | Valoració: 10
La mort és la solució, una afirmació que pot mal interpretar-se però que en el context del diàleg entre els dos amics és la resposta encertada. Un relat ple de sensibilitat i que fa pensar. Ara bé, recomanaria d'anar a l'excursió al riu la propera vegada, donar-hi voltes a la mort està bé però sense encaparrar-s'hi massa. Enhorabona, Prou bé!
-
Tres generacions...[Ofensiu]Rosa Gubau | 21-01-2024
per passar-ho bé, per riure, per compartir llocs i estones. Tres generacions ben avingudes i de cop esdevé la pregunta inesperada entre els dos amics, la resposta no conté paraules, però sí gestos que ho diuen tot. Una cosa és avenir-se entre tots, però la mateixa generació té inquietuds similars, que tan sols entre elles les poden comprendre i compartir. A la vida i ha moments per a tot.
Molt bon relat Prou bé,
Rosa. -
Contrast[Ofensiu]SrGarcia | 21-01-2024
Tot és tan trivial... i de sobte l'última pregunta.
Una pregunta tan seriosa i una resposta tan seriosa contrasten fortament amb l'entorn de diversió i companyonia. Potser aquesta és la clau del relat: el contrast -
Interesant [Ofensiu]Joan G. Pons | 21-01-2024 | Valoració: 10
He gaudit força, llegint aquest Relat. A més, fa reflexionar. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre Inspiracio.
Salutacions molt cordials.
Valoració mitja: 10
l´Autor
155 Relats
1485 Comentaris
65775 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.
Email proube43@gmail.com