Curiositat

Un relat de: Prou bé
Eren amigues molt amigues.
Ambdues vivien al mateix replà d'una casa de pisos.
Feia poc que havia acabat la guerra.
La Carme era filla única i la Fina eren deu germans.
Com envejava la Carme l'enrenou del pis del costat. Rialles, plors, crits i alguna baralla semblaven música al silenci de casa seva.
Com envejava la Fina la tranquil·litat del pis veí. Sabia que hi regnava pau i harmonia perquè hi anava sovint. A més a més, la Carme tenia una habitació per ella sola!
Era en aquesta habitació on jugaven, es deien secrets i, fins i tot, feien plegades els deures de l'escola en un pupitre que si es posaven ben juntes hi cabien les dues.
La Mercè, la mare de la Fina, convidava sovint la Carme a sopar. Era molt bona cuinera i, malgrat les mancances de l'època, sempre posava a taula plat de cullera i forquilla i la Carme la veia com un àngel dels fogons.
Com fruïa asseguda en aquella taula de família nombrosa!
Ara bé, el dia que era una festa per les dues amigues, era aquell que la Mercè servia el sofregit de menuts. Tot els agradava molt i hi sucaven tant de pa com hi havia, però amb el que més gaudien era amb la sang i el fetge, amorosits amb una ceba ben rostida.
Avui, en acabar de sopar, les dues nenes xerraven en veu baixa mentre ajudaven a desparar taula. La Mercè se les mirava de reüll. Veia que, enriolades, en duien una de cap.
– A veure, que us passa a vosaltres dues?
– Mare, és que…
– Què? Va digueu, que se'ns faran les petites!
– Bé, és que ens agradaria molt, sí, ens agradaria molt un dia acompanyar-te al mercat.
– Al mercat? Per què?
– Volem veure la parada de la pollastraire amb tot el bé de déu de menuts i sobretot els flamets de sang!
A la Mercè, si la punxen, no n'hi sortirà ni una gota de sang!


Comentaris

  • Parada de pollastraire. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 18-01-2024 | Valoració: 10

    Un relat molt original: Prou bé. Perquè has redactat unes accions sobre unes amigues,
    molta diferència de germans. Molt ben reeixit, aquest relat. M'ha fet curiós que la Mercé, no li eixia ni una gota de sang, si la punxaren!
    Sí que t'has calfat el cap amb dos minuts de lectura.
    Enhorabona.
    Bona nit i una abraçada.
    Perla de vellut

  • Sensibile [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 15-01-2024 | Valoració: 10

    Molt bon Relat i bon final. Enhorabona.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions cordials.

  • Amistat i teca[Ofensiu]
    llpages | 14-01-2024 | Valoració: 10

    Una història que podria ser real. Temps difícils que es fan més suportables amb la cuina pel mig. Una vida senzilla narrada amb una prosa senzilla, heus aquí el més difícil. Enhorabona, Prou bé!

  • Amigues per sempre.[Ofensiu]

    He trobat força encertat de la manera com has exposat els vincles que hi ha entre ambdues famílies, que. són com de la nit al dia i això no obstant hi ha una mena de complicitat que el fa entranyable i proper. El final sagnós i venint d'unes noietes com les protagonistes m'ha semblat encertat i original..

  • molt maco i molt tendra[Ofensiu]
    Noia Targarina | 11-01-2024 | Valoració: 10

    Bona vesprada prou bé,

    Gràcies pels teus comentaris al meu relat.

    M' encantat el teu relat i he gaudit molt llegint-lo!

    Espero el teu pròxim relat.

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Sort..[Ofensiu]
    kefas | 11-01-2024

    .. que no li sortirà gota de sang, perquè si li arriba a sortir ja veig les seves filles abocant-s'hi per veure qui fa la xarrupada més grossa.

  • Picada d'ullet[Ofensiu]
    Atlantis | 11-01-2024

    Una picada d'ullet i la continuació d'una història, amb el comú denominador de la sang i el fetge .M'ha agradat la comparació de les dues famílies i la curiositat de les nenes.

    El tema, serà que tenim vivències semblants?

  • Una bona època[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-01-2024

    Tot i les diferències d'estructura familiar de la Carme i la Fina, la pau d'una i el garbuix de l'altre, la curiositat i complicitat de les dues amigues, és ben evident. Bones veïnes, bon menjar i bon compartir.
    Un relat molt entretingut i amb molts detalls, que m'han fet reviure moments molts bonics de la meva infantesa.

    Salutacions.

    Rosa.

  • Cuina i amistat mariden molt bé.[Ofensiu]
    SrGarcia | 10-01-2024

    Sorprès m'he quedat de veure com n'és de semblant el teu relat al de l'Atlantis, sembla que us hagueu posat d'acord.
    També és un relat de sang i fetge en el sentit més literal del terme. La gastronomia "marida" molt bé amb el tema de l'amistat infantil. Això de "maridar" també és un terme molt de moda, ara que tothom n'entén tant de gastronomia.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1327 Comentaris

52921 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com