La boira, un miratge!

Els mars emboirats em fan estar una mica cloc-piu. La boira en general porta depressió o tristesa, tot el contrari d'un mar assolellat...El teu poema té la forca de les imatges que influencien damunt l'estat d'ànim del lector i això vol dir, per a mi, que és talment com si haguessis pintat un quadre.... Enhorabona!

Hola, Si pots diga'm el teu email o alguna manera de posar-me en contacte amb tu M'ho han robat tot, mòbil inclòs. Quin enrenou noia.

La comparança entre la boira i el mar sempre donen molt de misteri i també donen molt de joc, per parlar de les emocions.
M'ha agradat molt
Fins aviat
Neus

En el mar, perquè el veus amb una il·lusió des del teu punt de vista. És que veus la boira molt pacífica, com si fora un miratge.
Preciós poema, que m'ha agradat molt.
Enhorabona: Prou bé.

Cordialment.
Perla de vellut

però el que compta és la crida del poble, que t'espera quan hagis creuat aquest mar de boira. Un poema senzill i atractiu alhora per les imatges que descriu, suggeridores i molt ben descrites. L'atracció de quelcom amagat per un entorn, la boira, que sempre m'ha fet cert respecte, segurament per la por a perdre'm. M'ha agradat!

Una bona comparació entre la boira i la mar. Tots dos tenen en comú una extensió indiferenciada, un paisatge uniforme i sense referències, a diferència de la terra ferma i la llum clara. Per a posar-se a dins d'ells cal tenir valor i una idea d'on vols anar, d'altra manera no ho faries.
Una poesia senzilla, que combina dues imatges molt poderoses.

Música i lletra, en un poema on la boira queda dissolta per uns versos molt encertats que transmeten confiança i bellesa.

Cordialment.

Rosa.