Això és vida!

Hi ha el títol del l Relat anima a llegir.
Relat descriptiu, però com molt bé el titules Això és vida.
Siiiiiii....... Felicitats. M:agradat molt.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

Pensant que transcorren les estacions pas a pas i mesos a mesos.

El teu personatge viu a poc a poc, gaudint de tots els mesos que van passant a través de tot un any.

Molt descriptiu, has fet un bon relat.
Enhorabona: Prou bé.

Cordialment.
Perla de vellut

Bona la descripció de les estacions i de la gràcia que té cadascuna. "El rellotge de la vida", això són les estacions de l'any que marquen el ritme de les nostres vides, sempre puntuals, com un metrònom.

Gaudir de la vida a totes les estacions. Ben descrita cada una d'elles. Tot fa pensar que és una actitud de la narradora que viu plenament malgrat la vicissituds de cada moment.

M'agrada la manera com està escrit el relat, repetint frases i fent paral·lelismes. Li dona molt ritme, que també es necessari quan s'escriu prosa.

Mira que s'han vessat rius de tinta, en això de descriure les quatre estacions, però el relat m'ha atrapat de principi a fi, segur que per la sensibilitat que traspua cada frase, amb les paraules tan ben escollides. Una mirada ben viva i sentida de cada estació, t'hi sents transportat amb una gran facilitat, el miracle de les paraules. Enhorabona, Prou bé!

Gràcies 'Prou bé' per les teves boniques paraules i reflexió en el relat de "Camí d'enlloc?". És bonic viure i escriure, i deixar aquesta petja per recordar qui som i d'on venim. Per a nosaltres mateixos, per trobar i no perdre la nostra essència. I si tens ganes d'escoltar-me, compartir-te el relat 'en veu' al poadcast de l'Spotify "Cuinant relats sentits" que fa una temporada vaig enregistrant de tant en tant... Així, les persones que no poden llegir per dificultats en la visió, o persones grans, o persones atrafegades... els hi acosto d'una altra manera aquests relats reflexius. Que passis una molt bona setmana i ens seguim llegint (i escoltant!).

Et deixo URL enllaç: https://anchor.fm/afersdomestics/episodes/Cam-denlloc---de-Nua-Dedins-e2f9m6h

Igual que l'obra més popular d'Il prete rosso, el teu relat descriu de forma vívida, valgui la redundància atès el títol, la quinta essència de les Quatre Estacions de l'any.

El sobrenom "Els Dotze Apòstols" del meu relat participant al Concurs ARC suposo que se'm va ocórrer perquè l'hauré sentit més d'un cop, referit a un conjunt de dotze persones. Ignorava això dels dotze edificis alts, camí de Terrassa. De fet, l'última vegada que vaig anar a Terrassa en cotxe crec que va ser un vespre de 1997, a una sessió del Festival de Jazz. Després hi havia anat algun cop, a reunions del Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria de la UPC, però sempre en tren.

canvi de mirada. Un espectacle que convida a viure plenament cada instant, cada ressorgiment, cada paisatge nou que la natura ens ofereix... els petits detalls es converteixen en grans ocasions que ens permeten somiar i viure la vida amb una perspectiva oberta i generosa.

Això és vida, quina raó tens. Un relat preciós ple de bellesa, positivisme i gratitud.

Una abraçada Prou bé.

Rosa.

Bon vespre 'Prou bé', magnífic relat del que en destaco aquest fragment:

"A cada època de l'any hi troba el seu què, i ho gaudeix en plenitud.
El rellotge de la vida, pensa."

I és que viure és un autèntic miracle i regal del que ens cal fer retorn donant-ne gràcies i com bé exemplifica el teu relat, gaudint-ne en plenitud. Viure i escriure! Ens seguim llegint i molt bona setmana!