Això és vida!

Un relat de: Prou bé

Avui, en alçar-se del llit, nota que la temperatura de l'habitació ha baixat molt. Fa molt fred.
S'embolica amb la manta i obre els porticons.
Davant seu es desplega un paisatge meravellós. Ha nevat. La primera nevada de l'any i ha estat abundant. Tot tan blanc, recobert d'una espessa capa de neu.
L'escenari, refulgent, la convida a somiar.
En anar a rentar-se comprova que l'aigua s'ha glaçat a les canonades.
Ja ho resoldrà més tard.
Emocionada s'abriga i surt de casa. Serà la primera a caminar aquella extensió immaculada que la nit li ha regalat… Tot és nou i net.
Això és vida, pensa

Avui en obrir la finestra l'aire li duu aromes de primavera.
El sol ja s'aixeca per l'est i confereix una gran varietat de colors al paisatge que presagien un esclat que no trigarà a tenir l'apoteosi del renaixement.
Tot el que veu, la convida a somiar.
Contempla l'herba que comença a verdejar, els primers botons a les branques dels arbres, el rierol de més enllà que ja baixa de nou i alguna flor que treu el cap al cantó més solejat. Farien bonic a la lleixa de la saleta.
Anirà a buscar-ne més tard.
Vestida amb roba còmoda surt a caminar la nova estació.
Això és vida, pensa.

Avui no ha dormit bé. Massa roba al llit. Es desperta suada i neguitosa. En obrir la finestra una bafarada de calor la colpeja.
El sol lluu inclement i radiant allà al davant com dient-li que l'estiu ha arribat.
El blau intens del cel, la convida a somiar.
Tot és esplendor i abundància. Flors i fruits, esperen ser collits. Ja en collirà més tard.
Es posa roba fresca i surt a caminar fins al rierol per al primer bany de la temporada.
Això és vida, pensa.

Avui sent com una malenconia. Obre la finestra.
L'espectacle que veu, la convida a somiar.
Tot grogueja i al bosc d'allà més lluny, passat el rierol, els arbres són un esclat de colors. El sol lluu més apagat. Un ventijol refresca l'ambient. Un bon ram de fulles d'auró i de castanyer trobarien el seu lloc dins d'aquella gerra de terrissa que té al racó del menjador.
S'hi arribarà més tard.
Es posa un jersei, surt de casa i comença a caminar.
Vol fer una bona passejada abans que la natura s'adormi en el son de la tardor.
Això és vida, pensa.

A cada època de l'any hi troba el seu què, i ho gaudeix en plenitud.
El rellotge de la vida, pensa.

Comentaris

  • Engrescador [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-02-2024 | Valoració: 10

    Hi ha el títol del l Relat anima a llegir.
    Relat descriptiu, però com molt bé el titules Això és vida.
    Siiiiiii....... Felicitats. M:agradat molt.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.

  • Les estacions de l'any. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-02-2024 | Valoració: 10


    Pensant que transcorren les estacions pas a pas i mesos a mesos.

    El teu personatge viu a poc a poc, gaudint de tots els mesos que van passant a través de tot un any.

    Molt descriptiu, has fet un bon relat.
    Enhorabona: Prou bé.

    Cordialment.
    Perla de vellut


  • Un metrònom[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-02-2024

    Bona la descripció de les estacions i de la gràcia que té cadascuna. "El rellotge de la vida", això són les estacions de l'any que marquen el ritme de les nostres vides, sempre puntuals, com un metrònom.

  • gaudir[Ofensiu]
    Atlantis | 07-02-2024

    Gaudir de la vida a totes les estacions. Ben descrita cada una d'elles. Tot fa pensar que és una actitud de la narradora que viu plenament malgrat la vicissituds de cada moment.

    M'agrada la manera com està escrit el relat, repetint frases i fent paral·lelismes. Li dona molt ritme, que també es necessari quan s'escriu prosa.

  • La roda del temps en les estacions[Ofensiu]
    llpages | 07-02-2024 | Valoració: 10

    Mira que s'han vessat rius de tinta, en això de descriure les quatre estacions, però el relat m'ha atrapat de principi a fi, segur que per la sensibilitat que traspua cada frase, amb les paraules tan ben escollides. Una mirada ben viva i sentida de cada estació, t'hi sents transportat amb una gran facilitat, el miracle de les paraules. Enhorabona, Prou bé!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Nua Dedins | 06-02-2024

    Gràcies 'Prou bé' per les teves boniques paraules i reflexió en el relat de "Camí d'enlloc?". És bonic viure i escriure, i deixar aquesta petja per recordar qui som i d'on venim. Per a nosaltres mateixos, per trobar i no perdre la nostra essència. I si tens ganes d'escoltar-me, compartir-te el relat 'en veu' al poadcast de l'Spotify "Cuinant relats sentits" que fa una temporada vaig enregistrant de tant en tant... Així, les persones que no poden llegir per dificultats en la visió, o persones grans, o persones atrafegades... els hi acosto d'una altra manera aquests relats reflexius. Que passis una molt bona setmana i ens seguim llegint (i escoltant!).

    Et deixo URL enllaç: https://anchor.fm/afersdomestics/episodes/Cam-denlloc---de-Nua-Dedins-e2f9m6h

  • Les Quatre Estacions[Ofensiu]
    Joan Colom | 06-02-2024

    Igual que l'obra més popular d'Il prete rosso, el teu relat descriu de forma vívida, valgui la redundància atès el títol, la quinta essència de les Quatre Estacions de l'any.

    El sobrenom "Els Dotze Apòstols" del meu relat participant al Concurs ARC suposo que se'm va ocórrer perquè l'hauré sentit més d'un cop, referit a un conjunt de dotze persones. Ignorava això dels dotze edificis alts, camí de Terrassa. De fet, l'última vegada que vaig anar a Terrassa en cotxe crec que va ser un vespre de 1997, a una sessió del Festival de Jazz. Després hi havia anat algun cop, a reunions del Departament d'Expressió Gràfica a l'Enginyeria de la UPC, però sempre en tren.

  • Canvi d'estació...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 06-02-2024

    canvi de mirada. Un espectacle que convida a viure plenament cada instant, cada ressorgiment, cada paisatge nou que la natura ens ofereix... els petits detalls es converteixen en grans ocasions que ens permeten somiar i viure la vida amb una perspectiva oberta i generosa.

    Això és vida, quina raó tens. Un relat preciós ple de bellesa, positivisme i gratitud.

    Una abraçada Prou bé.

    Rosa.

  • agraïr a la vida[Ofensiu]
    Nua Dedins | 05-02-2024 | Valoració: 10

    Bon vespre 'Prou bé', magnífic relat del que en destaco aquest fragment:

    "A cada època de l'any hi troba el seu què, i ho gaudeix en plenitud.
    El rellotge de la vida, pensa."

    I és que viure és un autèntic miracle i regal del que ens cal fer retorn donant-ne gràcies i com bé exemplifica el teu relat, gaudint-ne en plenitud. Viure i escriure! Ens seguim llegint i molt bona setmana!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

135 Relats

1313 Comentaris

50997 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com