Jaumet ...i el més enllà

Un relat de: rnbonet
Jaumet era la primera vegada que anava a un soterrament. Li digueren mare i pare que era indispensable la presència de tota la família en aquell acte. I que calia escoltar la missa reglamentària abans de donar les condolències a la mare de la senyoreta, morta de tisi als cinquanta anys.

-I ens cal, estimats feligresos, ser bons i honestos en esta vida, per després gaudir en l’altra. Com ho ha fet sempre la nostra benvolguda senyoreta Amàlia, de cos present, caritativa, exemplar... -anava dient, pompós, el rector des de la trona.

Jaumet, en aquell moment, se li acudí, com una guspira, el niu de caderneres vist aquell matí a la branca dreta de la figuera del ‘ti’ Toni. Potser no seria un acte bo i caritatiu furtar-li els ocells, ja plomats, a la mareta. Ho consideraria.

-... I si seguiu l’exemple de la bondadosa senyoreta Amàlia -seguia dient el rector- arribareu a millor vida, allà dalt, on trobareu les delícies...

Jaumet, ara mateix, ho tenia clar. Coneixia de prop la senyoreta Amàlia: estirada, avara, no deixant als jornalers ni els grumolls del menjars de festes, tirana...

I va decidir que, si calia menjar coquetes amb mel, millor ací que en el més enllà.

Comentaris

  • La saviesa...[Ofensiu]
    Prou bé | 19-07-2024

    ...i el pragmatisme d'un infant, molt ben reflectit al relat.
    Concís i diu molt.
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

273 Relats

1590 Comentaris

363151 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!