SOMNIS OFEGATS

Un relat de: Ester Safont Artal
SOMNIS OFEGATS

Llueix magnànim el nostre Mediterrani,
reflexos daurats ens fan l’ullet descarats
somrient entre notes d’aroma salí,
aliens al buit fosc de somnis estellats.

Xisclen infants enjogassats entre onades,
aforismes de riba es mengen l’horitzó
i cossos ambrats xuclen flamades torrades
forans al dol callat d’ànimes sense so.

El blau serè bressola vasta bonança
els velers albins pinten marines a l’oli
i el perfil de costa s’enrialla amorosa
forasters d’un espantós malson sense fi

Sense sospita s’alça aquest formós paisatge
d’anhels de vida ofegats a l’onatge cruel
d’un futur pres per un improvisat sepulcre
d’una mar que nega injusta un demà novell.

Comentaris

  • In memoriam[Ofensiu]
    Prou bé | 19-07-2024

    En un poema preciós retrates les dues cares del mateix mar. Una realitat encisadora és la que gaudeixo cada dia de mar, una realitat colpidora és la que ens fa tremolar!
    I tot és veritat...
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Ester Safont Artal

Ester Safont Artal

19 Relats

44 Comentaris

5055 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Filòloga. Professora de català a l'ESO.
Entusiasta i emprenedora, però amb un món interior que esdevé un autèntic volcà, al qual només puc donar sortida quan escric.
M'encanten els reptes i soc inconformista de mena. Autoexigent, molt!!
Estimo la meva feina a l'Institut, on cada dia hi aprenc coses noves i que em manté irremediablement i afortunadament, al dia. Fer classe amb adolescents és una experiència única que em fa cada dia una mica més sàvia i que, sobretot, em diverteix.
Soc una mare ben fava, que m'estimo amb bogeria la meva preciosa nena adolescent que és i serà la meva raó de viure.
Sempre endavant!