Així és la vida!

Un relat de: Prou bé
De natural romàntica, havia conreat il·lusions i fantasies llegint i llegint molt.
Tota mena de lectures s'empassava compulsivament, però les seves preferides eren les novel·les amb un fons històric i si anaven de temps antics, millor!
Quan va descobrir "El clan de l'os cavernari" va sentir que s'endinsava als orígens dels temps i no va poder abandonar l'Ayla. Així que va seguir la nena cromanyó a través de tots els llibres de la saga.
Com un cercle que s'anava tancant va conèixer molts models de convivència: el clan, la família monoparental, la vida en parella amb un fill i la retrobada de la vida comunal.
I és d'aquest model de societat que es va enamorar.
Quan va conèixer aquell noi qui la va trasbalsar, va decidir que volia viure amb ell i que ho volia fer en una comuna.
Li va dir i ell, que era membre d'una família conservadora i tradicional, es va esverar. Tanmateix, ella li va anar omplint el cap amb totes les virtuts imaginades que tenia aquest plantejament. De mica en mica se'l va fer seu i partidari de la proposta.
Aquells anys, d'experiències com la que cercaven n'hi havia moltes i, fins i tot, van saber d'uns amics que ja havien fet aquest pas.
Després de buscar informació, van decidir-se i no els va costar ser acceptats en una comunitat que tenia tot allò que volien.
Van aprendre a compartir-ho tot i encara que, inicialment, es consideraven monògams no es tancaven a altres experimentacions.
Van descobrir la solidaritat, l'ajuda, el sentiment de la no possessió, la complicitat pel bé de tots…
A ella li semblava que era com l'Ayla de les novel·les i ho vivia tot amb entusiasme.
Quan van tenir el primer fill van començar els dubtes.
La informació i formació acumulades a través de segles i generacions, anaven fent forat i en aquella vida tan idealitzada van aparèixer un seguit de problemes: Que el nen l'han de cuidar entre tots? Que tothom ha de dir com ha de menjar, vestir i aprendre? Que creixerà barrejat amb tota la canalla i gairebé no sabrà qui són els seus pares?
És evident que això no era ben bé així, però aquest sentiment i d'altres, es van anar covant en el si de la parella.

Van deixar la comuna. Potser va ser una llàstima que la tradició guanyés la partida, O no!

Relat original del presentat al RepteClàssic "Retrat de família"

Comentaris

  • Arrelament[Ofensiu]
    AMedina | 07-03-2024

    També he llegit "El clan de l'ós de les cavernes" i, així com la noia protagonista, he fantasiat amb viure en una comuna. No per a tota la vida, però sí durant una temporada. Malauradament, la inèrcia de les nostres vides ens fa témer els canvis de rumb.

    En fi, bon treball!

  • Opcions de vida[Ofensiu]
    llpages | 05-03-2024

    Un relat on l'opció que tria la parella de viure en una comuna està descrita amb encert i oberta a tots els dubtes. Ara bé, una cosa és compartir-ho tot d'adults, i una ben altra és haver de compartir quelcom tan privat com un fill, aquí comencen els problemes. M'ha agradat el final, que no sabem del cert si no hi haurà un retorn a la vida comunitària. Ben escrit, amb sentiment i ganes de que la gent hi digui la seva, molt bé!

  • molt interesant el teu relat[Ofensiu]
    Noia Targarina | 04-03-2024 | Valoració: 10

    Bona vesprada prou bé,

    No he pogut deixar de llegir el teu relat fins al final.

    Era tant interesant el relat que has escrit que m' ha encantat i he gaudit molt llegint-lo!

    Espero el teu pròxim relat amb il.lusió per poder continuar gaudint de la lectura.

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Entre llibres de la saga [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-03-2024 | Valoració: 10


    Un relat molt ben plantejat sobre tota una família que en el pas del temps van passant moltes coses i així la vida es va transformant en una unitat. Passa el temps i la família amb els sentiments de l'experiència que van tractant-se.
    Un repte clàssic molt ben presentat.
    Enhorabona. Prou bé.

    M'ha alegrat llegir-te de nou.

    Una abraçada.

    Perla de vellut

  • Utopia[Ofensiu]
    SrGarcia | 03-03-2024

    Aquesta noia és com el Quixot, tants llibres li han fregit el cervell.
    Això de les utopies sol acabar malament, sort que se n'adonen a temps; els experiments amb gasosa, com se sol dir; criar un nen ja és una cosa seriosa.

    Molt bonic el relat, molt descriptiu, explica molt bé aquesta mentalitat idealista i una mica somiatruites, un arc vital que encara sort que no s'acaba com la comèdia de Falset, que és el que es podria esperar.

  • recerca[Ofensiu]
    Atlantis | 02-03-2024

    La recerca de noves forma d'organitzar la vida. Final obert de la narradora, malgrat l la protagonista fa una elecció més convencional, impregnada per un mar de dubtes.

  • Del desitg...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 02-03-2024

    i la imaginació, a la realitat, sovint hi ha un canvi important. Els dubtes afloren i de vegades fer un pas enrere, pot ser encertat o no, però, haver-ho provat sí que és revelador. La història que has explicat basada en aquesta saga, molt ben trobada.

    Salutacions,

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Prou bé

Prou bé

137 Relats

1327 Comentaris

52921 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Bilder hochladen




Vaig néixer fa un munt d'anys al cap i casal del meu país, al qual m'estimo. Molta sort. Vaig créixer en una família fantàstica. Molta sort. Vaig col·laborar a crear-ne una, fa un munt d'anys, que s'ha enriquit amb fills i néts. Molta sort. Vaig treballar, un munt d'anys, sempre en allò que m'agradava: la meva professió. Molta sort. I ara, a la recta final que espero sigui molt llarga, crec que segueixo tenint molta sort.


Email proube43@gmail.com