Així és la vida!

De natural romàntica, havia conreat il·lusions i fantasies llegint i llegint molt.
Tota mena de lectures s'empassava compulsivament, però les seves preferides eren les novel·les amb un fons històric i si anaven de temps antics, millor!
Quan va descobrir "El clan de l'os cavernari" va sentir que s'endinsava als orígens dels temps i no va poder abandonar l'Ayla. Així que va seguir la nena cromanyó a través de tots els llibres de la saga.
Com un cercle que s'anava tancant va conèixer molts models de convivència: el clan, la família monoparental, la vida en parella amb un fill i la retrobada de la vida comunal.
I és d'aquest model de societat que es va enamorar.
Quan va conèixer aquell noi qui la va trasbalsar, va decidir que volia viure amb ell i que ho volia fer en una comuna.
Li va dir i ell, que era membre d'una família conservadora i tradicional, es va esverar. Tanmateix, ella li va anar omplint el cap amb totes les virtuts imaginades que tenia aquest plantejament. De mica en mica se'l va fer seu i partidari de la proposta.
Aquells anys, d'experiències com la que cercaven n'hi havia moltes i, fins i tot, van saber d'uns amics que ja havien fet aquest pas.
Després de buscar informació, van decidir-se i no els va costar ser acceptats en una comunitat que tenia tot allò que volien.
Van aprendre a compartir-ho tot i encara que, inicialment, es consideraven monògams no es tancaven a altres experimentacions.
Van descobrir la solidaritat, l'ajuda, el sentiment de la no possessió, la complicitat pel bé de tots…
A ella li semblava que era com l'Ayla de les novel·les i ho vivia tot amb entusiasme.
Quan van tenir el primer fill van començar els dubtes.
La informació i formació acumulades a través de segles i generacions, anaven fent forat i en aquella vida tan idealitzada van aparèixer un seguit de problemes: Que el nen l'han de cuidar entre tots? Que tothom ha de dir com ha de menjar, vestir i aprendre? Que creixerà barrejat amb tota la canalla i gairebé no sabrà qui són els seus pares?
És evident que això no era ben bé així, però aquest sentiment i d'altres, es van anar covant en el si de la parella.

Van deixar la comuna. Potser va ser una llàstima que la tradició guanyés la partida, O no!

Relat original del presentat al RepteClàssic "Retrat de família"