Incessantment

Un relat de: Magda Garcia
Es creia tan a la moda que va tornar a transformar l'oficina. L'estudiant en pràctiques, noruec, l'observava amb cara de sorpresa. Estava clar que a ell no li semblava tan innovadora.

Quan al cap d'uns dies va atrevir-se a fer alguns comentaris sobre la nova decoració, la va deixar perplexa. Ella que es creia tan a la última no sabia quina cara posar-li al xaval després d’explicar que al seu país resultava més innovador incorporar elements naturals, com ara fusta i colors vius.

Des de llavors que va ansiosament de botiga en botiga i de pàgina web en pàgina web comprant branques i teixits lluminosos. De vegades tenim una cua de repartidors portant paquets. El cas és comprar. Sense parar.

Comentaris

  • El desig de comprar. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-01-2024 | Valoració: 10


    Obcecar-se no és gens bo, perquè porta a malbaratar-se. Comprar per comprar anem malament en el món.
    El consum està pels núvols.
    Enhorabona, per aquest relat, instructiu.

    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Actituds[Ofensiu]
    SrGarcia | 25-01-2024

    Una bona paròdia amb poques paraules. Primer les ganes d'estar a la moda i el desengany en saber que no ho estava, després, les ganes de comprar sense fre.
    Dues actituds bastant ridícules, que fas molt bé de parodiar; desgraciadament, massa sovint anem així pel món.

  • Actituds[Ofensiu]
    SrGarcia | 25-01-2024

    Una bona paròdia amb poques paraules. Primer les ganes d'estar a la moda i el desengany en saber que no ho estava, després, les ganes de comprar sense fre.
    Dues actituds bastant ridícules, que fas molt bé de parodiar; desgraciadament, massa sovint anem així pel món.

  • Societat de consum[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 25-01-2024

    Mai n'hi ha prou, entre la publicitat, la competència i l'obsolescència programada...
    Però per sobre de tot, el poc valor que donem a les coses. Encara tenim molt arrelada la maleïda dita. Qui més té més val.
    Com sempre un bon relat i un missatge per reflexionar.

    Una abraçada Magda i moltíssimes gràcies per opinar els meus relats.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

165 Relats

580 Comentaris

53784 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.