Incessantment

Un relat de: Magda Garcia
Es creia tan a la moda que va tornar a transformar l'oficina. L'estudiant en pràctiques, noruec, l'observava amb cara de sorpresa. Estava clar que a ell no li semblava tan innovadora.

Quan al cap d'uns dies va atrevir-se a fer alguns comentaris sobre la nova decoració, la va deixar perplexa. Ella que es creia tan a la última no sabia quina cara posar-li al xaval després d’explicar que al seu país resultava més innovador incorporar elements naturals, com ara fusta i colors vius.

Des de llavors que va ansiosament de botiga en botiga i de pàgina web en pàgina web comprant branques i teixits lluminosos. De vegades tenim una cua de repartidors portant paquets. El cas és comprar. Sense parar.

Comentaris

  • El desig de comprar. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 26-01-2024 | Valoració: 10


    Obcecar-se no és gens bo, perquè porta a malbaratar-se. Comprar per comprar anem malament en el món.
    El consum està pels núvols.
    Enhorabona, per aquest relat, instructiu.

    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Actituds[Ofensiu]
    SrGarcia | 25-01-2024

    Una bona paròdia amb poques paraules. Primer les ganes d'estar a la moda i el desengany en saber que no ho estava, després, les ganes de comprar sense fre.
    Dues actituds bastant ridícules, que fas molt bé de parodiar; desgraciadament, massa sovint anem així pel món.

  • Actituds[Ofensiu]
    SrGarcia | 25-01-2024

    Una bona paròdia amb poques paraules. Primer les ganes d'estar a la moda i el desengany en saber que no ho estava, després, les ganes de comprar sense fre.
    Dues actituds bastant ridícules, que fas molt bé de parodiar; desgraciadament, massa sovint anem així pel món.

  • Societat de consum[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 25-01-2024

    Mai n'hi ha prou, entre la publicitat, la competència i l'obsolescència programada...
    Però per sobre de tot, el poc valor que donem a les coses. Encara tenim molt arrelada la maleïda dita. Qui més té més val.
    Com sempre un bon relat i un missatge per reflexionar.

    Una abraçada Magda i moltíssimes gràcies per opinar els meus relats.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

147 Relats

492 Comentaris

39174 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.

També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023).

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.