Basat en fets reals

Un relat de: Magda Garcia
Sense fer-me gens de cas, evitant que les nostres mirades es creuessin i fent veure que no m’havia vist, varen passar just davant meu. Vàrem estar a tocar de tan a prop que ens trobàrem. Com que estava a petar de gent, va simular no veure'm fixant la seva mirada en un punt de l’horitzó, bàsicament en el rètol del servei, fent veure que hi anava ràpidament sense parar atenció a res més. Mentrestant, la seva dona va anar cap a la barra a demanar-se una copa enmig d’un ambient ensordidor amb música a tot drap i una sala de ball on no hi cabia ni una agulla.

No podia acabar de creure-m’ho. Com podia ser tan fals aquest imbècil? Aquella mateixa tarda havíem estat celebrant junts el nostre amor. No havia parat de repetir-me com d’important era per ell, com de feliç se sentia amb mi, com de difícil era la vida amb la seva dona, sempre malalta, delicada, i darrerament en mans d’un psiquiatra que vetllava per tal que no fes cap bestiesa havent-li hagut d’administrar un tractament que havia de seguir de manera estricta. Ho havíem celebrat per quart any consecutiu i ens havíem dit frases boniques i tendres que jo m’havia empassat com una beneita del cabàs.

Evidentment, les seves explicacions sobre el precari estat de salut de la seva dona, l'hospitalització, la malaltia terminal i la impossibilitat d'abandonar-la davant d'aquesta situació suposadament tan greu feien aigües dons jo l’acabava de veure amb ell i el cert és que feia goig de mirar. Era una dona espectacular. Tot el contrari de la pel•lícula que ell m’havia venut.

Vaig sortir escopetejada de la discoteca sentint-me la persona més ingènua i idiota que ha trepitjat mai el territori català. Tornant cap a casa, a peu, vaig anar eliminant el munt de fotos de la galeria del mòbil, el xat amb totes les converses...la ràbia em feia anar esborrant-ho tot. No volia deixar cap rastre d’ell de tan dolguda com em sentia.

M’adonava que no s’havia plantejat mai de deixar-la. Tot va ser un engany, un relat que s’havia inventat i que li havia servit de pretext per fer-me llàstima i per justificar-se. Només em va faltar veure com estava de radiant per entendre-ho. I com d’orgullós la lluïa, fanfarronejant, com un caçador que ha pelat la peça més preuada.

Certament és la fi de la nostra història. No penso tornar-lo a veure mai més. M’ha demostrat que és un depredador i jo un presa molt fàcil. En canvi, a la que sí que tinc ganes de conèixer és a la seva dona. Com que sé on viu, m’ho faré venir bé per fer-me’n amiga. Ho faré sense que ell ho descobreixi i un cop tinguem confiança li parlaré d’un ex-meu que va enganyar-me explicant-me que la seva dona estava molt malalta quan en realitat el que succeïa és que ell era un covard amb una doble vida.

A veure si ella riu d’aquesta història com jo ho estic començant a fer ara planejant la meva revenja. I un cop aconsegueixi que ella ho trobi divertit li explicaré la veritat. Que sàpiga amb quin tipus d’home està casada i que valori què vol fer. Si continuar vivint amb un hipòcrita o engegar-ho tot a passeig.

Comentaris

  • Una doble vida. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-02-2024 | Valoració: 10

    Disculpa que no haja llegit aquest relat, abans de l'altre, però ara t'ho comente.
    El relat que descrius, diu molt del marit, que és un fal·laciós i hipòcrita. Això és per a desestimar-lo per a sempre.
    Molt ben detallat, Magda.
    Això ha estat un marit hipòcrita.

    Gràcies per compartir-lo.

    Saltacions cordials.
    Perla de vellut

  • La doble vida[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 22-02-2024 | Valoració: 10

    Bon dia, Magda Garcia:

    Ens descrius a la perfecció totes les emocions per les que passa la protagonista fins que descobreix que tot el que viu és una mentida.

    L'última part és la més emocionant, malgrat fer servir l'amistat, que no serà real sino fictícia per a explicar-li la doble vida que porta el seu marit i que ella decideixi... No voldria estar en la pell d'aquesta dona.
    Segur que aquesta història, ben estructurada i escrita, continuarà ocasionat dolor, però és millor que l'engany es descobreixi, no?

    Una abraçada i continua així,

    Helena

  • La revenja[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 22-02-2024 | Valoració: 10

    Estic completament d'acord referent al fet que hi hagués una segona part, la intriga està servida. A banda d'això, és un text de fàcil lectura, molt ben escrit i resolt. Et posa en situació des del principi fins al final.
    Llegir-te és garantia d'un bon relat.

    Una abraçada Magda.

    Rosa.

  • Vendetta…[Ofensiu]
    Cristin@ | 21-02-2024

    Com m’agradaria saber que passa quan es fa amiga de la dona…. Una segona entrega estaria força bé… com sempre, brillant!

  • Un macarra[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-02-2024

    Dues coses especialment bones: la descripció del macarra mentider i la descripció de les emocions de la dona que es veu enganyada. Això només al començament, el final és fantàstic i s'adiu molt bé als sentiments que ha expressat la narradora. La venjança està servida, ja ho diuen que qui riu l'últim, riu millor.
    Un relat amb molta força i unes descripcions molt ben fetes. No m'estranya que estigui basat en fets reals, aquestes coses passen. El macarra, a més de mentider, potser és bastant ingenu per pensar que no es descobriria l'engany; potser no és ingenuïtat, potser és vanitat, potser és que l'home estava inflat com un paó reial.

  • Caram, venjança a la vista[Ofensiu]
    llpages | 21-02-2024 | Valoració: 10

    Un relat distret que està molt ben estructurat: des de la visió de la parella al local fins als plans de venjança finals, el pensament de la protagonista raona de manera impecable i... implacable! Potser estaria bé més entregues al voltant d'aquesta història, per veure com es va executant un pla que té molt bona pinta per la intriga que comporta. Enhorabona, Magda!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

146 Relats

487 Comentaris

38484 Lectures

Valoració de l'autor: 9.57

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.