Basat en fets reals

Sense fer-me gens de cas, evitant que les nostres mirades es creuessin i fent veure que no m’havia vist, varen passar just davant meu. Vàrem estar a tocar de tan a prop que ens trobàrem. Com que estava a petar de gent, va simular no veure'm fixant la seva mirada en un punt de l’horitzó, bàsicament en el rètol del servei, fent veure que hi anava ràpidament sense parar atenció a res més. Mentrestant, la seva dona va anar cap a la barra a demanar-se una copa enmig d’un ambient ensordidor amb música a tot drap i una sala de ball on no hi cabia ni una agulla.

No podia acabar de creure-m’ho. Com podia ser tan fals aquest imbècil? Aquella mateixa tarda havíem estat celebrant junts el nostre amor. No havia parat de repetir-me com d’important era per ell, com de feliç se sentia amb mi, com de difícil era la vida amb la seva dona, sempre malalta, delicada, i darrerament en mans d’un psiquiatra que vetllava per tal que no fes cap bestiesa havent-li hagut d’administrar un tractament que havia de seguir de manera estricta. Ho havíem celebrat per quart any consecutiu i ens havíem dit frases boniques i tendres que jo m’havia empassat com una beneita del cabàs.

Evidentment, les seves explicacions sobre el precari estat de salut de la seva dona, l'hospitalització, la malaltia terminal i la impossibilitat d'abandonar-la davant d'aquesta situació suposadament tan greu feien aigües dons jo l’acabava de veure amb ell i el cert és que feia goig de mirar. Era una dona espectacular. Tot el contrari de la pel•lícula que ell m’havia venut.

Vaig sortir escopetejada de la discoteca sentint-me la persona més ingènua i idiota que ha trepitjat mai el territori català. Tornant cap a casa, a peu, vaig anar eliminant el munt de fotos de la galeria del mòbil, el xat amb totes les converses...la ràbia em feia anar esborrant-ho tot. No volia deixar cap rastre d’ell de tan dolguda com em sentia.

M’adonava que no s’havia plantejat mai de deixar-la. Tot va ser un engany, un relat que s’havia inventat i que li havia servit de pretext per fer-me llàstima i per justificar-se. Només em va faltar veure com estava de radiant per entendre-ho. I com d’orgullós la lluïa, fanfarronejant, com un caçador que ha pelat la peça més preuada.

Certament és la fi de la nostra història. No penso tornar-lo a veure mai més. M’ha demostrat que és un depredador i jo un presa molt fàcil. En canvi, a la que sí que tinc ganes de conèixer és a la seva dona. Com que sé on viu, m’ho faré venir bé per fer-me’n amiga. Ho faré sense que ell ho descobreixi i un cop tinguem confiança li parlaré d’un ex-meu que va enganyar-me explicant-me que la seva dona estava molt malalta quan en realitat el que succeïa és que ell era un covard amb una doble vida.

A veure si ella riu d’aquesta història com jo ho estic començant a fer ara planejant la meva revenja. I un cop aconsegueixi que ella ho trobi divertit li explicaré la veritat. Que sàpiga amb quin tipus d’home està casada i que valori què vol fer. Si continuar vivint amb un hipòcrita o engegar-ho tot a passeig.