Aflorant

El nostre cor és tan gran que pot estimar més del que ens diuen i pot ser compatible viure dues històries alhora... Com tan bé i amb tanta naturalitat explique
Amb total cordialitat.

L'amor sempre deu perdurar a través del temps. Un relat adient a la situació d'una parella, que es manifesta, que l'amor continuarà. Desenterra'l és el millor que poden fer, per a ser feliços. L'adulteri, no és gens bo.
M'ha agradat com el planteges.
Una abraçada des de Manuel.

Cordialment.
Perla de vellut

(Et comente que és molt poc de temps en tres dies, publiques un altre relat, perquè així no tindrà més comentaris, el darrer relat. És millor ajornar-los més dies l'un de l'altre. Espere que ho entengues).

La protagonista del relat contagia un optimisme i unes ganes d'estimar molt grans, sembla que la relació doble de parella hagi anat sempre com una seda, fluïda, sense entrebancs, però segur que no fou així. En qualsevol cas, el relat reflecteix molt bé la sensació anímica exultant del seu present, i la veritat és que no podria transmetre millor un estat de joia que vol compartir amb els seus fills (els quals, vagi de passada, no sabem com reaccionaran...). Com deia Sant Agustí, estima i fes el que vulguis!

Presenta una situació delicada en una llenguatge verbal inequívocament real. Un relat, doncs, veraç, directe, planer i alhora delicat i acurat.
Gràcies Magda

Una bona reivindicació de la millor cara de l'adulteri, sovint tan mal entès. La dona es veu presa entre dos imperatius, ser fidel a l'amor pel company de feina o ser fidel al compromís amb marit i fills. Jo no la jutjaria, no podria dir que fa malament en cap dels casos.
Un relat ben escrit, presenta d'una manera senzilla un problema molt gros que afecta moltes persones.

amagat, que ha sobreviscut durant molts anys. La vida dona moltes voltes, i potser ha estat el destí? No ho sé. De fet, també s'hi podien haver contemplat altres opcions quan un amor és tan autèntic. Estimar a dues persones també és possible, sempre que les dues parts sàpiguen la realitat i aquesta sigui acceptada. Així i tot, l'amor sempre és benvingut.
Un relat que pot generar diferents punts de vista, que podria ser un bon tema de "debat" segons el tipus de creences de cadascú.

Bon relat Magda.. i moltíssimes gràcies pel teus comentaris als meus relats.

Una forta abraçada.

Rosa.