Aflorant

Un relat de: Magda Garcia
Si, nois, es diu Joan com el vostre pare. Ens vàrem conèixer a la feina, on hem treballat plegats durant molts anys. Va ser amor a primera vista, per ell i per mi, però com que tots dos estàvem casats i vosaltres éreu molt petits, ho vàrem mantenir en secret.

Hem estat veient-nos des de llavors, aprofitant les oportunitats que ens ha brindat la vida. Mai no hauríem imaginat durar tant. Sense voler-ho, amb la tonteria, han passat més de trenta anys.

Dir-se igual que el papa potser ens ha ajudat. Ningú imaginava que no fos “el meu” Joan quan parlàvem per telèfon i la nostra relació sempre ha anat en paral•lel amb la nostra vida “oficial”.

Ara que el vostre pare és mort des de fa temps - vosaltres sabeu que l’he cuidat fins a l’últim moment i que ens hem estimat moltíssim -, fa temps que m’adono que el dol i la tristor que he sentit aquest darrer any ja comença a quedar enrere i em sento lliure per presentar-vos-el. I em ve molt de gust fer-ho. Ho necessito.

Hem estat i som encara molt feliços junts. Ens hem donat suport en molts moments, bons i dolents. I ara que estem jubilats, que tots dos hem perdut les nostres parelles, tenim més temps per gaudir del nostre amor. Un amor que sempre havia estat enterrat però que ara podem desenterrar. I volem que aflori. Per això l’he convidat a dinar aquest diumenge per presentar-vos-el.

Comentaris

  • Dos amors[Ofensiu]
    Prou bé | 13-02-2024

    El nostre cor és tan gran que pot estimar més del que ens diuen i pot ser compatible viure dues històries alhora... Com tan bé i amb tanta naturalitat explique
    Amb total cordialitat.

  • Amor enterrat. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 10-02-2024 | Valoració: 10


    L'amor sempre deu perdurar a través del temps. Un relat adient a la situació d'una parella, que es manifesta, que l'amor continuarà. Desenterra'l és el millor que poden fer, per a ser feliços. L'adulteri, no és gens bo.
    M'ha agradat com el planteges.
    Una abraçada des de Manuel.

    Cordialment.
    Perla de vellut

    (Et comente que és molt poc de temps en tres dies, publiques un altre relat, perquè així no tindrà més comentaris, el darrer relat. És millor ajornar-los més dies l'un de l'altre. Espere que ho entengues).

  • Flors i violes i romaní[Ofensiu]
    llpages | 09-02-2024 | Valoració: 10

    La protagonista del relat contagia un optimisme i unes ganes d'estimar molt grans, sembla que la relació doble de parella hagi anat sempre com una seda, fluïda, sense entrebancs, però segur que no fou així. En qualsevol cas, el relat reflecteix molt bé la sensació anímica exultant del seu present, i la veritat és que no podria transmetre millor un estat de joia que vol compartir amb els seus fills (els quals, vagi de passada, no sabem com reaccionaran...). Com deia Sant Agustí, estima i fes el que vulguis!

  • Encert[Ofensiu]
    Jordibanyeres | 08-02-2024 | Valoració: 10

    Presenta una situació delicada en una llenguatge verbal inequívocament real. Un relat, doncs, veraç, directe, planer i alhora delicat i acurat.
    Gràcies Magda

  • Dos imperatius.[Ofensiu]
    SrGarcia | 07-02-2024

    Una bona reivindicació de la millor cara de l'adulteri, sovint tan mal entès. La dona es veu presa entre dos imperatius, ser fidel a l'amor pel company de feina o ser fidel al compromís amb marit i fills. Jo no la jutjaria, no podria dir que fa malament en cap dels casos.
    Un relat ben escrit, presenta d'una manera senzilla un problema molt gros que afecta moltes persones.

  • Un amor...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 07-02-2024 | Valoració: 10

    amagat, que ha sobreviscut durant molts anys. La vida dona moltes voltes, i potser ha estat el destí? No ho sé. De fet, també s'hi podien haver contemplat altres opcions quan un amor és tan autèntic. Estimar a dues persones també és possible, sempre que les dues parts sàpiguen la realitat i aquesta sigui acceptada. Així i tot, l'amor sempre és benvingut.
    Un relat que pot generar diferents punts de vista, que podria ser un bon tema de "debat" segons el tipus de creences de cadascú.

    Bon relat Magda.. i moltíssimes gràcies pel teus comentaris als meus relats.

    Una forta abraçada.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

143 Relats

472 Comentaris

36619 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.