Daixonses

Un relat de: Magda Garcia

-“Aquest és en Joan de Cal d’Això”.

-“No, home, que no veus que et confons? S’hi assembla una mica però és en Pere de Cal d’Allò i Allò Altre”.

-“Les seves famílies sempre s’han caracteritzat per la manca de precisió en el seu llenguatge. Son tan dropos que per no esforçar-se a pensar en les paraules, tot ho acaben igual: això, allò i allò altre. Per això aquests sobrenoms”.

-“Si, si, els de Cal d’Això, ojo també eh? A cada frase fan anar el d’això. D’això si, d’això també, que si daixonses per aquí, que si daixonses per allà”.

-“Et pots passar tota una tarda parlant amb ells dos i no saber ben be de què parlen. Ara, també t’he de dir que per acabar discutint per qüestions de política o de futbol o per xafarderies de faldilles o del poble, potser val més no concretar massa res i avall va que fa baixada, oi?”.

-“I tant”.

-“Doncs això”.

-“Si. I d’això, d’allò i d’allò altre”.

Comentaris

  • Graciós, graciós...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-02-2024 | Valoració: 10


    Perquè llegint-ho m'ha fet divertir de principi a la fi i a la fi; i també enginyós.
    On tret aquesta inspiració!
    Ets un fenomen.
    Enhorabona i que tingues sort.

    Cordialment. Una abraçada.
    Perla de vellut

  • més indeterminacions[Ofensiu]
    Jordibanyeres | 08-02-2024 | Valoració: 9

    A part del dit a a nafra que burxa la Magda, amb molt d'encert, voldria esmentar que per les terres de Lleida, fins fa poc s'emprava el verb "daixonar" que significava exactament "fer d'això". Així es completava la boira semàntica més espessa.
    Val a dir que tota aquesta xerrameca buida allò ha estat substituïda, amb una dosi més alta de buidor, pel llenguatge de fusta de la tecnocràcia, burocràcia i judicialització transversal. Avui dia pots llegir articles al diari sense que n'entenguis un borrall. Tot un gaudi.

  • Aixina [Ofensiu]
    Prou bé | 06-02-2024

    Aixina parles del cal dcallonses?
    Divertit, ben trobat, enginyós i molt real.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • Pronoms.[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-02-2024

    Una divertida i graciosa paròdia. És cert que hi ha persones que sempre parlen d'una manera indefinida i costa seguir-los. Són molts el que si poden dir un pronom, no hi ha substantiu que valgui; ells ho entenen molt bé, però qui els escolta treu fum pel cap.

  • Pronoms.[Ofensiu]
    SrGarcia | 05-02-2024

    Una divertida i graciosa paròdia. És cert que hi ha persones que sempre parlen d'una manera indefinida i costa seguir-los. Són molts el que si poden dir un pronom, no hi ha substantiu que valgui; ells ho entenen molt bé, però qui els escolta treu fum pel cap.

  • Divertit[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-02-2024 | Valoració: 10

    Un relat que és molt daixonses i dallonses. M'agradaria llegir-ne més d'aquests relats que van d'això i d'allò. M'has tret un bon somriure Magda, i a més a més, m'ha vingut a la memòria el meu oncle, tenia aquest costum, i mai entenia què volia dir. Has aconseguit un relat ben divertit i, així i tot, amb un missatge molt significat. Moltes gràcies pels teus generosos comentaris als meus relats


    Una abraçada i molta sort.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

143 Relats

472 Comentaris

36619 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.