Cercador
Daixonses
Un relat de: Magda Garcia- Compartir:
-“Aquest és en Joan de Cal d’Això”.
-“No, home, que no veus que et confons? S’hi assembla una mica però és en Pere de Cal d’Allò i Allò Altre”.
-“Les seves famílies sempre s’han caracteritzat per la manca de precisió en el seu llenguatge. Son tan dropos que per no esforçar-se a pensar en les paraules, tot ho acaben igual: això, allò i allò altre. Per això aquests sobrenoms”.
-“Si, si, els de Cal d’Això, ojo també eh? A cada frase fan anar el d’això. D’això si, d’això també, que si daixonses per aquí, que si daixonses per allà”.
-“Et pots passar tota una tarda parlant amb ells dos i no saber ben be de què parlen. Ara, també t’he de dir que per acabar discutint per qüestions de política o de futbol o per xafarderies de faldilles o del poble, potser val més no concretar massa res i avall va que fa baixada, oi?”.
-“I tant”.
-“Doncs això”.
-“Si. I d’això, d’allò i d’allò altre”.
Comentaris
-
Graciós, graciós...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 09-02-2024 | Valoració: 10
Perquè llegint-ho m'ha fet divertir de principi a la fi i a la fi; i també enginyós.
On tret aquesta inspiració!
Ets un fenomen.
Enhorabona i que tingues sort.
Cordialment. Una abraçada.
Perla de vellut
-
més indeterminacions[Ofensiu]Jordibanyeres | 08-02-2024 | Valoració: 9
A part del dit a a nafra que burxa la Magda, amb molt d'encert, voldria esmentar que per les terres de Lleida, fins fa poc s'emprava el verb "daixonar" que significava exactament "fer d'això". Així es completava la boira semàntica més espessa.
Val a dir que tota aquesta xerrameca buida allò ha estat substituïda, amb una dosi més alta de buidor, pel llenguatge de fusta de la tecnocràcia, burocràcia i judicialització transversal. Avui dia pots llegir articles al diari sense que n'entenguis un borrall. Tot un gaudi. -
Pronoms.[Ofensiu]SrGarcia | 05-02-2024
Una divertida i graciosa paròdia. És cert que hi ha persones que sempre parlen d'una manera indefinida i costa seguir-los. Són molts el que si poden dir un pronom, no hi ha substantiu que valgui; ells ho entenen molt bé, però qui els escolta treu fum pel cap.
-
Pronoms.[Ofensiu]SrGarcia | 05-02-2024
Una divertida i graciosa paròdia. És cert que hi ha persones que sempre parlen d'una manera indefinida i costa seguir-los. Són molts el que si poden dir un pronom, no hi ha substantiu que valgui; ells ho entenen molt bé, però qui els escolta treu fum pel cap.
-
Divertit[Ofensiu]Rosa Gubau | 04-02-2024 | Valoració: 10
Un relat que és molt daixonses i dallonses. M'agradaria llegir-ne més d'aquests relats que van d'això i d'allò. M'has tret un bon somriure Magda, i a més a més, m'ha vingut a la memòria el meu oncle, tenia aquest costum, i mai entenia què volia dir. Has aconseguit un relat ben divertit i, així i tot, amb un missatge molt significat. Moltes gràcies pels teus generosos comentaris als meus relats
Una abraçada i molta sort.
Rosa. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 04-02-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
[email protected]
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
Valoració mitja: 9.67
l´Autor
220 Relats
697 Comentaris
100973 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).
1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).
3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.
Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).
Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.