EL SOMNI DE LES OQUES

Bona tarda 'Perla de vellut',
un relat preciós. Que un somni esdevingui realitat és meravellós, i cal, com bé traspua aquest relat, aprendre a valorar, a agraïr, a cuidar, a estimar... el que tenim! Tenir-ne cura! Un regal meravellós i un relat amb un missatge preciós.

Gràcies pel teu bonic comentari al meu darrer relat 'La bellesa d'un gest'. Si et ve de gust, també es pot escoltar en veu (la meva) a 'Cuinant relats sentits' de l'Spotify!

Seguim llegint-nos! Bona continuació de setmana.

Qué maco aquest Conte. Fa vibrar. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat i també aclariment lapsus
Salutacions molt cordials.

...i realitat. M'ha agradat molt com planteges el passatge del somni a la realitat, i com la materialització del mateix no sempre és com esperem. S'han hagut d'anar aclimatant, el xiquet, les oques, el somni i la realitat, i, de manera inesperada, la transformació de les aus ha esdevingut un nou somni i una nova realitat. Enhorabona per aquest relat i moltes-moltes gràcies per llegir els meus relats i fer-me les teves valoracions i comentaris. T'ho agraeixo. Cordialment, Magda

Bon dia, Perla de Vellut:

No sempre podem portar a la realitat el que somniem, però el Jordi ho aconsegueix.
Fantàstic i simbòlic relat per tot el que significa: crec que és un cant a la llibertat.

Una vegada més ens demostres que la prosa tampoc se't fa estranya i que la domines (els teus poemes són meravellosos, però aquest conte també).

L'única errada que he trobat és que se t'ha escapat una "coma" (signe de puntuació) entre el subjecte i el verb, concretament la primera coma que poses al relat, entre "Jordi" i "era". El que segueix està perfecte.

Una abraçada i seguim en contacte,

Helena

Aquest somni teu m'ha meravellat! Primer de tot perquè malgrat tractar-se d'un conte, no pot evitar traspuar innegable poesia. T'ho torno a dir: aquest conte teu m'ha meravellat! I també voldria dir que aquest relat guarda un significat hermètic, amb una simbologia que és podria interpretar des d'un punt de vista de psicoanàlisi com un cant a la llibertat d'un mateix. Allò que demana és un canvi de paradigma en com se sent un en el context de la pròpia existència i com enfocar-la aquesta. Si! em refereixo a tu, aquest conte és un presagi de bons auguris en la teva vida. No serà pas que arribat a l'edat de la maduresa i de cara a la senectut en anys ha, la teva ànima pren possessió llur unicita viscuda per a expresar-la en la seva excel·lesa plenitud. T'ho torno a dir: aquest conte teu m'ha meravellat...

Segueixo compartint el dolç somni de les oques.
Relaxada ment. Enhorabona per aquest sensible Relat, Perla de Vellut.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions molt cordials.

Bona vesprada Perla de vellut,

M' encantat el teu últim relat.

He gaudit molt llegint-lo!

Gràcies pels teus comentaris al meu relat.

Espero el teu pròxim relat per gaudir llegint-lo!

Una abraçada

Noia Targarina

A mi no em sembla gens dolça, aquesta història, sinó molt colpidora. Una al·legoria que sí que fa pensar molt. Per què el que somniem després ens cansa. Per què acceptar el que tenim, no fer el que es vol sinó voler el que es fa, és el millor que podem fer.

No t'havia llegit mai res així, Perla de Vellut.

Un conte ple de sensibilitat, amb unes simpàtiques protagonistes, les oques.
Enhorabona, llegit dues vegades. La segona molt lentament..Assaborint una dolça sensibilitat. Felicitats.

Molt bon relat! Fantàstic
Aquest mòn de fantasía teu, no te aturall!
Enhorabona Perla de vellut i que les Oques volin lliures!

El teu estil és molt bó. No defraudes.

Una narració de fantasia; voldria creure que oques i moixons són, en realitat, metàfores de la vida del noi.
En primer lloc, el somni que es fa realitat, cosa que no sol passar.
Després, les oques li porten coses bones i dolentes, com sol passar a la vida.
En Jordi va madurant, la seva relació amb les aus es fa més realista; ja no pensa tant en ell i pensa en les oques, l'únic que posseeix.
Els animals se li tornen dolços i bonics. Allí arriba a la plenitud. Que es converteixin en pardals blaus suposo que vol dir que en Jordi ha arribat a la maduresa i ja no li cal dependre de res més que d'ell mateix. Les oques l'han acompanyat i l'han fet créixer, quan no són necessàries, fugen volant. Una metàfora de l'arribada a la maduresa d'aquest noi solitari.

Potser no t'agrada que en faci una paràfrasi, en realitat ho faig per a entendre'm a mi mateix.

Aquest meravellós conte de les oques, és una excel·lent metàfora, que ben bé, es pot traslladar a la realitat. Valorar i preservar el que tenim, amb cura, afecte i responsabilitat, ens aporta grandesa i bones recompenses.
M'ha agradat mot Perla de Vellut.

Enhorabona.