EL SOMNI DE LES OQUES

Un relat de: PERLA DE VELLUT


EL SOMNI DE LES OQUES

(CONTE)




Jordi, era un xic de dotze anys, el qual vivia amb son pare i sa mare. No havia tingut mai un germà o una germana. Se sentia una mica solitari, però a poc a poc es va acostumar. Tenia les seues pròpies idees i era molt aplicat en l'escola.

Aquell dia que es va alçar i al minut va reaccionar que hi havia tingut un somni amb dues-centes oques blanques. Es veia alimentant-les: Llançava llavors a l'aire, les aus picotejaven la terra, estenien les seues ales. Els seus cloc-clocs s'escoltaven com a música feliç.

Jordi es despertà desitjant que aqueix somni fora realitat.
En uns minuts va obrir la finestra i es va meravellar en veure que, com en el somni, les oques escarbotaren amb els seus becs la terra del jardí. No ho tenia clar. Somniant va pensar que era una benedicció. Aleshores va decidir cuidar aquelles oques.

Dies després, al llarg del matí, la tasca de mantenir-les va començar a enutjar-li. Embrutaven amb els seus excrements tot el camp i xisclaven si no se'ls alimentava puntualment.

Com un malson, quan menys suportava les feines, els animals més s'esvalotaven i defecaven.

Va construir un cobert. Les aus, ara, quedaven contendides, el greix ocult i ja no se sentia l'aldarull que feien. Jordi es va sentir millor fins que la rutina d'atendre-les va començar a pesar-li. Va obrir la porta del rafal i així les va tancar. Passant un temps va deduir que les oques estarien morint-se. Aleshores, una certesa s'apoderà de la seua ment: Estava matant l'únic que posseïa.

Va destruir el rafal i va deixar les oques que se n'anaren lliures. Com més esment destinava a cuidar-les, els animals es tornaven més dòcils i formoses.

Un matí, d'un dia del mes de maig, Jordi en contemplar a les oques va entendre el que era la plenitud. Aleshores les oques es van convertir en pardals blaus
que se n'anaren volant i no les va veure més.








Comentaris

  • Somni..[Ofensiu]
    Magda Garcia | 11-06-2024 | Valoració: 10

    ...i realitat. M'ha agradat molt com planteges el passatge del somni a la realitat, i com la materialització del mateix no sempre és com esperem. S'han hagut d'anar aclimatant, el xiquet, les oques, el somni i la realitat, i, de manera inesperada, la transformació de les aus ha esdevingut un nou somni i una nova realitat. Enhorabona per aquest relat i moltes-moltes gràcies per llegir els meus relats i fer-me les teves valoracions i comentaris. T'ho agraeixo. Cordialment, Magda

  • Responsabilitat[Ofensiu]
    Helena Sauras Matheu | 09-06-2024 | Valoració: 10

    Bon dia, Perla de Vellut:

    No sempre podem portar a la realitat el que somniem, però el Jordi ho aconsegueix.
    Fantàstic i simbòlic relat per tot el que significa: crec que és un cant a la llibertat.

    Una vegada més ens demostres que la prosa tampoc se't fa estranya i que la domines (els teus poemes són meravellosos, però aquest conte també).

    L'única errada que he trobat és que se t'ha escapat una "coma" (signe de puntuació) entre el subjecte i el verb, concretament la primera coma que poses al relat, entre "Jordi" i "era". El que segueix està perfecte.

    Una abraçada i seguim en contacte,

    Helena

  • Aquest conte teu....[Ofensiu]

    Aquest somni teu m'ha meravellat! Primer de tot perquè malgrat tractar-se d'un conte, no pot evitar traspuar innegable poesia. T'ho torno a dir: aquest conte teu m'ha meravellat! I també voldria dir que aquest relat guarda un significat hermètic, amb una simbologia que és podria interpretar des d'un punt de vista de psicoanàlisi com un cant a la llibertat d'un mateix. Allò que demana és un canvi de paradigma en com se sent un en el context de la pròpia existència i com enfocar-la aquesta. Si! em refereixo a tu, aquest conte és un presagi de bons auguris en la teva vida. No serà pas que arribat a l'edat de la maduresa i de cara a la senectut en anys ha, la teva ànima pren possessió llur unicita viscuda per a expresar-la en la seva excel·lesa plenitud. T'ho torno a dir: aquest conte teu m'ha meravellat...

  • Somni [Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-06-2024 | Valoració: 10

    Segueixo compartint el dolç somni de les oques.
    Relaxada ment. Enhorabona per aquest sensible Relat, Perla de Vellut.
    Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
    Salutacions molt cordials.

  • M'encantat el teu relat[Ofensiu]
    Noia Targarina | 02-06-2024 | Valoració: 10

    Bona vesprada Perla de vellut,

    M' encantat el teu últim relat.

    He gaudit molt llegint-lo!

    Gràcies pels teus comentaris al meu relat.

    Espero el teu pròxim relat per gaudir llegint-lo!

    Una abraçada

    Noia Targarina

  • Molt kafkià[Ofensiu]
    helenabonals | 01-06-2024 | Valoració: 10


    A mi no em sembla gens dolça, aquesta història, sinó molt colpidora. Una al·legoria que sí que fa pensar molt. Per què el que somniem després ens cansa. Per què acceptar el que tenim, no fer el que es vol sinó voler el que es fa, és el millor que podem fer.

    No t'havia llegit mai res així, Perla de Vellut.

  • Sensible[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 01-06-2024 | Valoració: 10

    Un conte ple de sensibilitat, amb unes simpàtiques protagonistes, les oques.
    Enhorabona, llegit dues vegades. La segona molt lentament..Assaborint una dolça sensibilitat. Felicitats.



  • Fantasía [Ofensiu]
    Miquel Seguí Cases | 31-05-2024 | Valoració: 10

    Molt bon relat! Fantàstic
    Aquest mòn de fantasía teu, no te aturall!
    Enhorabona Perla de vellut i que les Oques volin lliures!

  • Relat curiós [Ofensiu]
    Poesia catalana | 31-05-2024 | Valoració: 10

    El teu estil és molt bó. No defraudes.

  • Sempre han tingut bec les oques.[Ofensiu]
    SrGarcia | 31-05-2024

    Una narració de fantasia; voldria creure que oques i moixons són, en realitat, metàfores de la vida del noi.
    En primer lloc, el somni que es fa realitat, cosa que no sol passar.
    Després, les oques li porten coses bones i dolentes, com sol passar a la vida.
    En Jordi va madurant, la seva relació amb les aus es fa més realista; ja no pensa tant en ell i pensa en les oques, l'únic que posseeix.
    Els animals se li tornen dolços i bonics. Allí arriba a la plenitud. Que es converteixin en pardals blaus suposo que vol dir que en Jordi ha arribat a la maduresa i ja no li cal dependre de res més que d'ell mateix. Les oques l'han acompanyat i l'han fet créixer, quan no són necessàries, fugen volant. Una metàfora de l'arribada a la maduresa d'aquest noi solitari.

    Potser no t'agrada que en faci una paràfrasi, en realitat ho faig per a entendre'm a mi mateix.

  • Un bon missatge[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 31-05-2024 | Valoració: 10

    Aquest meravellós conte de les oques, és una excel·lent metàfora, que ben bé, es pot traslladar a la realitat. Valorar i preservar el que tenim, amb cura, afecte i responsabilitat, ens aporta grandesa i bones recompenses.
    M'ha agradat mot Perla de Vellut.

    Enhorabona.

Valoració mitja: 10