La Teia de Ca l’Eixerit i la Carme de Cal Tisoretes

Un relat de: Magda Garcia
- Nen, tens un bolígraf?
- Un què àvia?
- He d’escriure una carta.
- Una carta?
- I com és?
- Fa dies que truco la meva amiga del poble i ningú l’agafa. Vull assegurar-me que està bé.
- Àvia, si vol, truquem a l’ajuntament. Com se diu?
- Teresa Mestres però allà és la Teia de Ca l’Eixerit.
- Vinga doncs. Truquem-hi. Ring, ring. Digui?
- Ajuntament d’Aquí Dalt, mani’m.
- Bon dia. Voldríem parlar amb la Teia de Ca l’Eixerit.
- Ja no viu aquí la Teia. Ara és a la Posta de Sol, la residència d’Allà Baix. Li dono el número: 9,7...
- D’acord, moltes gràcies.
- Ring, ring. Residència Posta de sol, dígame?
- Hola, volem parlar amb Teresa Mestres.
Esperen una estoneta fins que s’hi posa:
- Mani’m?
- Teia, soc el nét de la Carme de Cal Tisoretes. Tot bé?
- Si, xiquet. Estic la mar de flamenca. Faig pilates, mots encreuats, cultivo un bonsai, escric relats...
- Magnífic. Li passo la meva iaia.
- Teia? Quina il•lusió haver-te localitzat. Tinc un secret que et vull explicar. Nen, surt que li he de dir una cosa.

S’espera que marxi i li diu:

- Nena, em moria de ganes de dir-t’ho. He conegut un noi maquíssim. Li encanta llegir i parlem hores i hores de llibres i d’autors. És del 1935, com nosaltres, i m’agrada tant que m’he decidit a passar els caps de setmana amb ell, a casa seva. Ja m’he cansat de mirar la tele i veure les series tota sola. Vull gaudir d’aquest nou amor i avall va que fa baixada.

- Ai quina casualitat, eh? Jo també estic molt enamorada. S’ha afegit un xicot al curs d’escriptura i ens ho passem la mar de be. Tots dos escrivim i llegim molt. Ens trobem a classe i sovint anem a berenar plegats. També te 89 anys i som la mar de feliços. És vital, com nosaltres, i no para, sempre amunt i avall. Llàstima que els caps de setmana no li va bé quedar perquè és de fora.

Riuen una bona estona i pengen l’auricular, felices. No saben que l’enamorat en qüestió és el mateix que les empaitava de jovenetes, a totes dues, i que continua sent un don Joan. Hi ha coses que no canvien ni amb els anys.

Comentaris

  • El don Joan. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-05-2024 | Valoració: 10

    Un relat que m'ha fet un bon somriure des del principi. Vaja amb el don Joan, que troba una jove i a la vegada va també amb una altra. Una dualitat entre dues dones.
    Molt ben desenvolupat, Magda.


    Cordialment.

    Perla de vellut.

  • Personatges[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-05-2024

    Un relat ben entretingut sobre amors tardorencs. Encara que ho sabessin, les dues amigues farien bé de compartir l'amistat d'aquest home, que només els pot donar alegries a unes edats que s'agraeixen molt.
    Quin personatge, l'home, ja ho diuen que allò que és de mena, mai no s'esmena.

  • Boníssim![Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-05-2024 | Valoració: 10

    Quin tip de riure m'he fet, la Teia i la Carme, tan eixerides i tan innocents. I el fons del relat té un missatge fantàstic. A qualsevol edat s'ha de viure amb intensitat. I malgrat que en aquesta història comparteixin la mateixa parella. D'allò que els ulls no veuen, el cor no se'n dol. Tots feliços i contents.
    Si et ve de gust, he penjat un relat nou bastant animat.
    Molta sort Magda.

    Una abtaçada.

    Rosa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

152 Relats

512 Comentaris

42299 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.

També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.