La Teia de Ca l’Eixerit i la Carme de Cal Tisoretes

- Nen, tens un bolígraf?
- Un què àvia?
- He d’escriure una carta.
- Una carta?
- I com és?
- Fa dies que truco la meva amiga del poble i ningú l’agafa. Vull assegurar-me que està bé.
- Àvia, si vol, truquem a l’ajuntament. Com se diu?
- Teresa Mestres però allà és la Teia de Ca l’Eixerit.
- Vinga doncs. Truquem-hi. Ring, ring. Digui?
- Ajuntament d’Aquí Dalt, mani’m.
- Bon dia. Voldríem parlar amb la Teia de Ca l’Eixerit.
- Ja no viu aquí la Teia. Ara és a la Posta de Sol, la residència d’Allà Baix. Li dono el número: 9,7...
- D’acord, moltes gràcies.
- Ring, ring. Residència Posta de sol, dígame?
- Hola, volem parlar amb Teresa Mestres.
Esperen una estoneta fins que s’hi posa:
- Mani’m?
- Teia, soc el nét de la Carme de Cal Tisoretes. Tot bé?
- Si, xiquet. Estic la mar de flamenca. Faig pilates, mots encreuats, cultivo un bonsai, escric relats...
- Magnífic. Li passo la meva iaia.
- Teia? Quina il•lusió haver-te localitzat. Tinc un secret que et vull explicar. Nen, surt que li he de dir una cosa.

S’espera que marxi i li diu:

- Nena, em moria de ganes de dir-t’ho. He conegut un noi maquíssim. Li encanta llegir i parlem hores i hores de llibres i d’autors. És del 1935, com nosaltres, i m’agrada tant que m’he decidit a passar els caps de setmana amb ell, a casa seva. Ja m’he cansat de mirar la tele i veure les series tota sola. Vull gaudir d’aquest nou amor i avall va que fa baixada.

- Ai quina casualitat, eh? Jo també estic molt enamorada. S’ha afegit un xicot al curs d’escriptura i ens ho passem la mar de be. Tots dos escrivim i llegim molt. Ens trobem a classe i sovint anem a berenar plegats. També te 89 anys i som la mar de feliços. És vital, com nosaltres, i no para, sempre amunt i avall. Llàstima que els caps de setmana no li va bé quedar perquè és de fora.

Riuen una bona estona i pengen l’auricular, felices. No saben que l’enamorat en qüestió és el mateix que les empaitava de jovenetes, a totes dues, i que continua sent un don Joan. Hi ha coses que no canvien ni amb els anys.